dissabte, 22 de novembre de 2008

Intercanvi


Acabe de llegir la novel·la Intercanvi, amb la qual Josep Martínez Sanchis (Beneixama, 1971) va obtindre el Premi Blai Bellver de Narrativa 2007 i que ha editat fa uns mesos Bromera en la col·lecció L’Eclèctica.
Martínez Sanchis, malgrat que aquesta és la seua primera novel·la, es mostra des de les primeres pàgines com un narrador madur, capaç d’aguantar una llarga i complexa narració sense donar-se temps a prendre aire, ni atorgar una treva-capítol al lector, i sumar a un mateix temps a la seua força narrativa una capacitat reflexiva que a mi, personalment, m’ha atrapat.
En Intercanvi la ciutat és com un mar on es llança una ampolla amb un missatge que només els corrents de la casualitat faran possible que arribe al seu destinatari travessant mig món.
La ciutat o les ciutats (ja que si París hi té un gran protagonisme no es queda enrere Berlín) són convertides en escenaris on el pescador atent i desvagat atrapa personatges suposadament grisos, anònims, per aconseguir extraure’ls la seua història (que tot seguit ens narrarà en primera persona), tot conformant el tapís que li donarà vida i color a aquest mar on vivim i naveguem.
Martínez Sanchis no sols ens parla de l’urbanita anònim sobre el qual divaga, imagina o fantasieja, també s’interessa per altres personatges amb noms i cognoms reconeguts i amb un pes dins del món de la cultura, i de la relació que van tindre amb la ciutat, ja que ells ens ofereixen una visió meditada sobre l’espai urbà on s’esdevé la seua vida.
La ciutat és per a Martínez un espai d’intercanvis culturals, socials i fins i tot vitals.
L’altre, l’individu observat pel nostre protagonista, és com un espill on es reflecteix el seu observador o allò que volguera ser o les seues diverses cares i vides. Es pensa que endevina un món real i el que fa és crear-ne un altre, és a dir no fa sinó donar els primers passos en el noble exercici de la creació literària.

2 comentaris:

joan olivares ha dit...

Estic d'acord amb tu, Manel, la ficció és de primera, tot i que, dit amb molt de respecte, la llengua no està al mateix nivell. Tanmateix, la novel·la em va atrapar des del primer moment i no m'ha decebut fins al final.
Felicitats a Josep Martínez i que seguisca endavant. I felicitats a tu també, per aquest blog prometedor.

Joan Olivares

Josep M. Sanchis ha dit...

Gràcies, Manel, per la teua crítica i per haver començat a navegar darrere dels papers de can Perla amb Intercanvi. El teu ha sigut el primer comentari que he rebut d'una persona que no em coneix directament (a banda del jurat del premi) i això no em semblava gens fàcil. D'antuvi no sabia si realment el llibre arribaria a les mans d'algú i després que, en cas d'arribar a algú de fora del meu entorn, el llibre li interessara, i més encara que volguera expressar-ho públicament. Ha estat per a mi un esperó.
M'alegre que hages gaudit amb el personatge "desvagat" i amb el seu recorregut per la història i els afectes lligats a les ciutats.
Gràcies també a Joan Olivares pel seu comentari i pels seus ànims, veig així que el llibre ha arribat a algú més.
Enhorabona pel bloc inaugurat al que els afeccionats a la literatura desitgem llarga vida.
Salutacions.
Josep M. Sanchis.