dimecres, 21 de març del 2012

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS



9
La profunda tristeza que me produce escribir
y tropezar constantemente con mis carencias.
Una tristeza que se sienta obscena sobre mis piernas
y ávida me busca con su lengua la boca,
me busca impaciente con sus manos el sexo y se penetra
y me cabalga hasta hacerme enfermar.
Las tardes que he consumido escribiendo,
los pedazos  de vida que he lanzado a la papelera.
¡Que poco os importan!
Para vosotros, y  también para mi, cuenta el ritmo y el equilibrio
de unas palabras embriagadas de fuerza y de belleza,
lo demás son retales insignificantes de una biografía anónima.

***     ****   ****
9
La pregona tristesa que em dóna escriure
i ensopegar constantment amb les meues mancances.
Una tristesa que s’asseu oberta sobre les meues cames
i àvida em busca amb la seua llengua la boca,
em busca impacient amb les seues mans el sexe i es penetra
i em cavalca fins a fer-me emmalaltir.
Les vesprades que he consumit escrivint,
els bocins estripats de vida que he llançat a la paperera.
Que poc que us importa tot plegat!
per a vosaltres, i per a mi també, compta el ritme i l’equilibri
d’uns mots embriagats de força i bellesa,
la resta són retalls insignificants d’una biografia anònima.

Aquest poema forma part del meu llibre Hores baixes que va aparèixer publicat dins de l'antologia Les hores rehabilitades (Brosquil edicions, València, 2002). La traducció al castellà ha anat a càrrec meu

dissabte, 17 de març del 2012

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES // QUADERN DELS TORSIMANYS



DIURNO CON ARMÓNICA

A Salvat-Papaseit i a Ovidi Montllor

He aquí: yo he sido durante años un parado.
Ustedes no saben
que es
ser un parado de larga duración:
pero yo he visto pasar los meses
como los vagones de un tren,
agotarse las ayudas del Estado
y he buscado con el corazón en un puño
una oferta de trabajo un tablón de anuncios,
en la mirada de un oficinista en el INEM.
Cuando el cartero traía una nueva factura a casa
y el frigorífico era un espacio para las telarañas
la vergüenza de los números rojos,
la angustia de tener manos y no poder hacer nada con ellas
convertían la luz de las estrellas
en ojos de buitres hambrientos.
Ustedes no saben
que es
ser un parado de larga duración
y cada día en despertar
caer un escalón más
si a caso sonríes te duele
y te sientes culpable
y la soledad se convierte
en un laberinto donde se pierde la razón
Ustedes no saben
que es
ser un parado de larga duración.
Ni saben que ninguna oración
de nada los tiene que valer,
que trabajarías por un céntimo
vaciando con un cubo el agua del mar.

***      ****

DIÜRN AMB HARMÒNICA
A Salvat-Papsseit i a Ovidi Montllor
Heus ací: jo he estat durant anys un aturat.
Vosaltres no sabeu
                                               que és
ser un aturat de llarga durada:
però jo he vist passar els mesos
com els vagons d’un tren,
esgotar-se totes les ajudes estatals
i he cercat ple d’angúnia una eixida en un tauló,
en l’esguard d’un oficinista a l’INEM.
Quan el carter portava una nova factura a casa
i lanevera era un espai per a les teranyines
la vergonya dels números vermells,
l’angoixa de tindre mans i no poder fer res amb elles
convertien la llum dels estels
en ulls de voltors famolencs.
Vosaltres no sabeu
                                               que és
ser un aturat de llarga durada
i cada dia en despertar
deaure un esglaó més,
si de cas somrius et dol
i et sent culpable
i la solitud es convertix
en un laberint on es perd la raó.
Vosaltres no sabeu
                                               que és
ser un aturat de llarga durada.
Ni sabeu que cap oració
de res no ha de valdre,
que treballaríeu per un cèntim
buidant a poalades l’aigua de la mar.

***      ***
Poema publicat al llibre col·lectiu 62 poemes per l'Ovidi (Brosquil edicions, València, 2008)
Traducció al castellà de l'autor.