tag:blogger.com,1999:blog-4973489771510209412024-03-18T10:14:41.212+01:00ELS PAPERS DE CAN PERLAARTICLES SOBRE LITERATURA, MÚSICA, FOTOGRAFIA,...POEMES I NARRACIONS.http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.comBlogger936125tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-12564993654441440432024-03-18T10:13:00.003+01:002024-03-18T10:13:55.866+01:00FLUSH, UNA BIOGRAFIA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2hhfnCU-Cacgn4A6tkQ_gOnWQo668jThYu2NkaAUwQ-evawaQ4bY_FZLoSPNg2TqAfVKS3Ln6DXiRnDyKRs18UzngCJ1Gkb5OQm9ycuFjVr8_Ri8Bn6u_80nnPDEHFEYEaAbXZ79mLeMi-U6uBdGUDeI4Fo8n3Z-NP7lgXSR69s9L2dx-scbtV1vCp6s/s676/Virginia-Woolf-1927.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2hhfnCU-Cacgn4A6tkQ_gOnWQo668jThYu2NkaAUwQ-evawaQ4bY_FZLoSPNg2TqAfVKS3Ln6DXiRnDyKRs18UzngCJ1Gkb5OQm9ycuFjVr8_Ri8Bn6u_80nnPDEHFEYEaAbXZ79mLeMi-U6uBdGUDeI4Fo8n3Z-NP7lgXSR69s9L2dx-scbtV1vCp6s/w378-h240/Virginia-Woolf-1927.jpg" width="378" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Després
d’haver editat la traducció i edició crítica de la novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Prosèrpina</b></i>, de l’escriptora romàntica
<b>Mary Shelley</b>, la narradora i traductora <b>Carme Manue</b>l publica dins de
l’editorial Vincle un nou llibre, en aquesta ocasió ha elegit una de les
figures més destacades del modernisme literari del segle XX, l’escriptora i
editora Virginia Woolf i la seua novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Flush.
Una biografia</b></i>. Segurament, una de les novel·les més originals i divertides
de la londinenca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Carme
Manuel torna a oferir-nos una excel·lent traducció acompanyada d’una llarga
introducció en la qual ens situa l’obra en un temps i en una societat
determinats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Flush. Una biografia</span></i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";"> va aparéixer publicada
l’any 1933 i prompte es va convertir en un èxit de vendes. Es tracta del relat
de la vida d’un cocker spaniel propietat de la poeta anglesa del segle XIX
Elisabeth Barret Browning. Una poeta amb una biografia digna de convertir-se en
una novel·la.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">La
vida de Flush corre paral·lela a la de la seua propietària, una dona creativa,
sensible, intel·ligent, que se sent presonera dins d’una família benestant on
el patriarca exercix el poder i d’una societat classista, antiga i encarcarada.
Aquesta sensació d’estar irremeiablement atrapada la posa malalta i en un estat
de prostració. Només la poesia i la companyia i estima incondicional de Flush
salven els seus dies. Després vindrà l’amor, i la gelosia del gosset, el
casament i la fugida a un país més lluminós, alegre i càlid, Itàlia, inaugurant
un temps per a la llibertat i la felicitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Virginia
Woolf fa un retrat de la societat victoriana, compartimentada en classes entre
les quals s’obri un profund abisme. Aquesta societat es veu també reflectida en
el món dels gossos, la seua raça i pedigrí marquen el seu estatus i la seua
qualitat de vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Els
més desafavorits empren l’enginy i sovint la violència com a arma de revenja,
fins i tot contra els animals de companyia dels més privilegiats. Així, Flush
patirà un segrest que li farà descobrir el costat fosc i perillós de l’ésser
humà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Lluny
d’Anglaterra, en un país on la majoria de cans són mestissos i es passegen pels
parcs sense cadenes i vaguen lliures pels carrers, Flush descobrirà la
llibertat, deixarà de banda el seu aire aristocràtic i gaudirà de les olors de
la ciutat, i sobretot es deixarà seduir per l’amor i la sensualitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Un
relat escrit amb ofici, amb una elegant ironia i un humor carregat de saviesa,
on l’autora ens parla d’un país en què la rigidesa social i els valors
antiquats porten l’individu cap a la tristesa i la infelicitat. Només l’amor i
la força i energia que aquest aporta fan possible obrir-se al món a la recerca
del goig de viure.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-60649452196116756702024-03-16T09:20:00.000+01:002024-03-16T09:20:00.620+01:00ESTIU<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyDz1poM0xRaO4FreVBZ2v09TSS4FEQLGBx_osMb1rdgnTYn6bbT1fYospj7FXgI_nvJxTZD0gBN2aGkLaWwSyMcudNASjAqqEE9HLdMWxltIQ5X5c2HbZprA8FOyk6aIEhNnIdZdlr6w6__oUCtTD37F1fIFpQEW-ANF7qhCKMwz4KvOVe4GSGXBmms/s676/Josep-Vicent-Miralles_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyDz1poM0xRaO4FreVBZ2v09TSS4FEQLGBx_osMb1rdgnTYn6bbT1fYospj7FXgI_nvJxTZD0gBN2aGkLaWwSyMcudNASjAqqEE9HLdMWxltIQ5X5c2HbZprA8FOyk6aIEhNnIdZdlr6w6__oUCtTD37F1fIFpQEW-ANF7qhCKMwz4KvOVe4GSGXBmms/w385-h244/Josep-Vicent-Miralles_.jpg" width="385" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Escrivia
allà pel segle <span style="font-variant: small-caps;">xiv</span> el mallorquí
<b>Anselm Turmeda</b> en el seu poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elogi dels
diners</i>: </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">«<span style="color: black;">Diners de tort fan veritat / e de jutge fan advocat / savi
fan tornar l’hom orat / pus d’ells s’haja // Diners fan bé, diners fan mal /
diners fan l’home infernal...</span>»<span style="color: black;">. Persones que
tenen diners i en volen més i amb ells poder per al luxe, per a complir
desitjos perversos i inconfessables, per a canviar voluntats, corrompre,
manipular... Diners d’origen obscur, nefast, que es blanquegen i es fan decents
davant dels nassos dels guardians de la llei, amb l’excusa de la creació de
llocs de treball a través de la construcció, la indústria immobiliària i el
reclam de sol i platja.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">L’escriptor
de Xàbia (la Marina Alta) <b>Josep Vicent Mirallles</b> ens ho detalla en una novel·la
coral, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Estiu</b></i> (<b>Llibres de la
Drassana</b>), on apareixen una llarga galeria de personatges provinents de tots
els continents que creuen les seues vides a la costa del sud valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">El
fil conductor és la Júlia, una jove que escapa d’un poble de l’interior
valencià després d’haver comés un crim i s’instal·la a la costa, en el suposat
paradís turístic. Miralles no escriu un relat costumista de somnis multicolors,
sinó un relat negre com l’ànima d’alguns dels seus personatges. Grata la
superfície del paradís i sota la pintura lluenta ens va descobrint la cara més
brutal, violenta, miserable i sense cor de la realitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Estiu
és el nom d’un negoci de restauració, també d’una estació de l’any, tòrrida,
divertida i sensual, i és sense cap mena de dubte sinònim de vacances, un
reclam per a inversions més o menys lícites. Les inversions provinents del
fred, vull dir de la màfia russa, per tal de blanquejar a la costa valenciana
els beneficis aconseguits amb les seues nombroses activitats il·legals. Les
seues actuacions destruïxen el teixit social, el territori, els individus, les
institucions públiques, la democràcia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">En
la novel·la, Josep Vicent Miralles ens oferix una col·lecció de perdedors:
joves sense eixida que no pensen més que en el guany fàcil i la disbauxa,
empresaris sense escrúpols, periodistes hipòcrites que rendixen homenatge al
poder mentre es creuen la veu, la consciència del poble, polítics amb vocació
de titelles, cadells de gàngster i matons a sou, milionàries que no són més que
nines trencades, estafadors de guant blanc, bojos que un dia tingueren un somni
de llibertat, agents de l’orde venuts a la màfia...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Individus
amb diners i altres que desitjarien tindre’ls, una colla de víctimes d’ells
mateixos i dels sistema corrupte que d’una manera o altra han ajudat a crear.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Josep
Vicent Miralles ha pintat un mural de la costa valenciana d’un realisme cru,
amb una realitat que és la nostra de cada dia i que batega i es mou disfressada
davant del ciutadà mitjà. Compta el relat amb algunes afirmacions que s’haurien
d’emmarcar i rellegir abans d’analitzar qualsevol aspecte de l’actualitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Un
mosaic humà en què l’autor de Xàbia ens avisa que tots els paradisos oculten el
seu propi infern, que aquelles substàncies que de vegades es consumixen amb el
desig d’aconseguir la felicitat acaben destruint la possibilitat de trobar-la.
Els guanys del tràfic de drogues, de blanques, són un càncer per al territori,
la societat i els individus que la conformen.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">No
res és el que aparenta. Una novel·la intensa, una festa contínua que no és més
que una altra tragèdia del nostre temps.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-77972286592732383942024-03-14T08:53:00.000+01:002024-03-14T08:53:20.986+01:00EN UN MÓN SENSE NORMES<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHTBt1yDiPc-uaQLL3og5tqdB6b0ZHGLmx5rje-_f0TR7UuLRxr9ZxxDbRAlUBU9FbvuWnmOdTsYaEtZ2rhlHRnRh5QIDR6aRRgfjbV4YExGTHzTRhtE-y9gZtKamOHE6M97Pck7NyQdV-tfHRvNn_98MrZ2dwlRAObBTiSBhHbkuZPQAm-0mgrJeoepk/s676/Joan-Gari.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHTBt1yDiPc-uaQLL3og5tqdB6b0ZHGLmx5rje-_f0TR7UuLRxr9ZxxDbRAlUBU9FbvuWnmOdTsYaEtZ2rhlHRnRh5QIDR6aRRgfjbV4YExGTHzTRhtE-y9gZtKamOHE6M97Pck7NyQdV-tfHRvNn_98MrZ2dwlRAObBTiSBhHbkuZPQAm-0mgrJeoepk/w433-h274/Joan-Gari.jpg" width="433" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Després de més de vint anys, l’escriptor de Borriana (la
Plana Baixa) <b>Joan Garí</b> torna a la poesia amb la publicació, dins de l’editorial
Neopàtria, del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>En un món sense
normes</b></i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Joan Garí és un escriptor conegut i reconegut sobretot
per la seua vessant d’assagista i articulista, encara que també ha publicat
novel·la, llibres de viatge, de gastronomia i de crítica literària. Un autor
amb una veu personal, escèptic, valent i amb una gran capacitat expositiva i
reflexiva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La poesia de Joan Garí, recollida fins ara en tres
llibres, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Poema d’amor en dos temps</b> </i>(1999)
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Física dels límits</b> </i>(2001), és
discursiva, naix de l’experiència vital o del diàleg amb si mateix i amb
l’entorn amb l’objectiu d’entendre i comprendre, explicar-nos i explicar-se tot
allò que l’envolta o el preocupa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En un món sense
normes</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, amb
el qual va obtindre la <b>Flor Natural dels LXXVIII Florals de Nule</b>s, és una
col·lecció de poemes d’amor: «He dit amor? / Diguem-li comunió, conjuncions /
copulatives, teodicea, / epifanies». Digueu-li seducció per la joventut i la
bellesa que l’acompanya, sensualitat, erotisme, cant a la vida per damunt de
les normes socials establides.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’esclat que provoca del no-res el poema, com un bing
bang, és l’enamorament. Un home madur que redescobrix la màgia d’enamorar-se
d’una xica jove. Entre ells, diverses generacions de diferència i la mirada
inquisidora del món.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Els poemes estan escrits des del punt de vista de l’home
madur, un individu que ha viscut l’encant, la domesticació, el desencant i el
final d’una llarga relació amorosa. Un home que de colp i volta es veu atrapat
per l’amor, un amor que li injecta dosis gegantines d’energia i vitalitat, pel
desig, i es deixa arrossegar per ells i pel magnetisme que li produïx la
bellesa d’un cos jove, per la seguretat, la rebel·lia i la maduresa d’una xica
filla d’un temps diferent al seu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Escrit amb versos lliures, és aquest un llibre diàfan, on
les imatges estan carregades d’un lirisme lluminós. La passió per la bellesa la
transcriu Joan Garí amb més bellesa. Els versos tenen un ritme intern que els
fa àgils. De vegades empra la tècnica de la repetició constant de l’inici del
primer vers i això l’acosta a la cançó: «Et vaig regalar la ploma / i tu volies
un fòssil. / Et vaig regalar la Terra / i tu volies Mercuri».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un llibre sobre el qual sobrevola el mite de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lolita</i>, de Nabokov. Trobe que l’autor,
en un temps en què s’ha instaurat entre nosaltres la dictadura moral del
políticament correcte, aposta fort i ens obsequia una obra realment delitosa.
Garí demostra la seua capacitat per a descriure fins i tot el detall més mínim
i imprescindible, la seua capacitat per a recrear atmosferes, reproduir
escenaris i situar-hi els personatges, i ho fa amb una mirada reptadora. Tinc
la sensació que l’escepticisme que falta en aquests poemes és arraconat per
l’impacte que li ha produït la joventut com a sinònim de bellesa, com ho feu
amb Humbert Humbert, l’emigrant europeu de mitjana edat de la novel·la de
Nabokov, no debades en el llibre trobem dos poemes que són dos suposats
monòlegs d’Humbert Humbert.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un món sense
normes</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —un
món de llibertat, de sensualitat, de passió—, ens oferix quaranta poemes més
una propina amb cinc estampes parisenques, tots ells d’una factura impecable,
d’una intensitat lírica i emocional com feia temps que no havia trobat. Un
llibre per a llegir i gaudir i on trobarem alguns versos que ens acompanyaran
durant anys. El recomane també per als que no lligen poesia.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-68682450899443083292024-03-12T08:09:00.002+01:002024-03-12T08:09:52.435+01:00ELS INÚTILS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWNjaLihEaT-VRpzgXcZ3YPFj30XjGATC9aQDziCQy_FtglOguk7MxgJRgn7vywBCb8HFfbrOM-uTa210TqUlw5XTv32Ox8LgMLlVgxWFLOkOHf_673xq6Hb2kYVWvi_D98Nnud2iWGpriMDT12_y64kmCFzkUzYeCRiRC9SZWYvufuLjFqvB-NVD7cKQ/s1168/Andreu%20Sevilla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1168" data-original-width="1168" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWNjaLihEaT-VRpzgXcZ3YPFj30XjGATC9aQDziCQy_FtglOguk7MxgJRgn7vywBCb8HFfbrOM-uTa210TqUlw5XTv32Ox8LgMLlVgxWFLOkOHf_673xq6Hb2kYVWvi_D98Nnud2iWGpriMDT12_y64kmCFzkUzYeCRiRC9SZWYvufuLjFqvB-NVD7cKQ/s320/Andreu%20Sevilla.jpg" width="320" /></a></div><br />
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Andreu Sevilla</b> és un d’aquells <i style="mso-bidi-font-style: normal;">rara avis</i> que apareixen molt de tant en tant i que venen a aportar
a la literatura d’un país un color, una mirada, una perspectiva atrevida i
diferent. És un home que valora la seua independència i llibertat creativa per
damunt de tot, assumint els peatges que ha de pagar, la qual cosa l’ha portat a
romandre durant més d’una dècada dins del món de l’autoedició. A pesar dels
entrebancs que això li ha suposat, alguns dels seus llibres s’han vist
reconeguts per la crítica i pels companys de gremi, com ara la seua primera
novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La penombra de la coloma</i>,
que va obtindre el prestigiós <b>Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el
2011</b>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Amb la seua quarta novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Els inútils</b></i>, ha obtingut <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ex
aequo</i> el<b> Premi Lletraferit</b> i entra per primera vegada en el circuit de l’edició
comercial, sense concessions i mantenint la mateixa posició i manera d’entendre
el fet literari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Els inútils </span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">(Llibres de la Drassana,
València, 2022) és una narració de carretera, de carreteres i camins estrets,
torturats i polsegosos de finals de la dècada dels cinquanta del segle passat,
una carretera de l’Espanya trista, famolenca i bruta que bategava sota la bota
del general Francisco Franco, Paca la culona per a la gran majoria dels
personatges.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Andreu Sevilla dibuixa un itinerari sinuós per una geografia
interior, una contrada sense especificar entre Castella i el País Valencià, al
bell mig d’un estiu especialment tòrrid.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un pare i un fill, després d’haver participat amb el seu
camió en diverses tasques d’ajuda durant i després de la darrera riuada que ha
patit la ciutat de València, decidixen atendre la demanda d’una viuda i
recollir el cadàver del seu marit assassinat durant la guerra per tal de
portar-lo al </span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Valle de los Caídos</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">. El dictador ha fet una crida perquè
es traslladen a l’immens mausoleu que s’ha fet construir els cadàvers de les
víctimes dels dos bàndols de la guerra civil.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Pel camí es trobaran amb tota una llarga galeria de
personatges pintorescos, quan no esperpèntics, falangistes que patrullen per a
evitar que cap roig puga ser soterrat al costat del cadàver del fundador de la
Falange, guàrdies civils que fan la vista grossa, maquis que no han atés la
crida a deixar de combatre, un grup itinerant de teatre, escriptors frustrats,
esgarrats que fan de delators, dements, falangistes que no acaten la fusió de
la Falange amb els tradicionalistes, un talp que ha viscut anys i panys ocult,
il·luminats messiànics amb uns rituals més propis de l’Edat Mitjana que del
segle <span style="font-variant: small-caps;">xx</span>... Una història d’un
realisme brut, miserable, amb tints fellinians, el circ de la vida en plena
quarantena feixista on res no és com aparenta ser.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Sota la màscara de cada personatge hi ha oculta una
història truculenta que acabarà eixint a la superfície per tal d’enfrontar
cadascun dels individus d’aquesta tragèdia a un destí del qual havien intentat
fugir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Els inútils</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és sobretot el retrat d’un
país habitat per gent enfonsada en la derrota, un país d’oportunistes,
carronyaires i perdedors que van fent la viu viu aprofitant la mínima escletxa
que el règim deixa. Una societat marcada per l’odi, la por, l’ànsia de revenja
i la cultura de la picaresca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És, però, també el relat iniciàtic del jove Quel, qui va
descobrint pel camí la mort, el sexe, l’amor, l’amistat, la traïció i tota una
àmplia gama de misèries humanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un relat intens on Andreu Sevilla deixa als seus
personatges la possibilitat d’una darrera acció de valentia i d’esperança.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-55047608818658679132024-03-11T08:16:00.000+01:002024-03-11T08:16:00.330+01:00EL LLIBRETER MENDEL I ALTRES RELATS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-hVsBxIhYdh5tCFnMBKj3o-AL929Jc5aDAaluX7A3KGrI_UfnnAy1fYvqvVKUeMYdt6ul_xEa4LZu0yobKYW4JH_xecXp2KXXUkYQUORBC5qKDDny9bItQyOGWePxNLw3c2sRgiBAW2C0Ya1FYzkwUD6FSFR2HiMg3IpFUvgEXKL7pQ0wEG3D8a6IIj8/s676/Enric-Balaguer_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-hVsBxIhYdh5tCFnMBKj3o-AL929Jc5aDAaluX7A3KGrI_UfnnAy1fYvqvVKUeMYdt6ul_xEa4LZu0yobKYW4JH_xecXp2KXXUkYQUORBC5qKDDny9bItQyOGWePxNLw3c2sRgiBAW2C0Ya1FYzkwUD6FSFR2HiMg3IpFUvgEXKL7pQ0wEG3D8a6IIj8/w377-h239/Enric-Balaguer_.jpg" width="377" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’assagista i escriptor del Castell de Guadalest (Marina
Baixa) <b>Enric Balaguer</b> Pascual ha publicat, en l’editorial Neopàtria, una
col·lecció de dènou narracions breus sota el títol <i>El llibreter Mendel i altres relats</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Enric Balaguer és un escriptor a qui li interessa d’allò
més la literatura anomenada del jo, de l’experiència personal. L’any 2009,
després d’haver obtingut el Premi Rovira i Virgili, publicà el dietari <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>La casa que vull</b></i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El llibreter
Mendel i altres relats</i> ens oferix petites narracions que ens parlen del seu
univers personal. La seua mirada d’home madur i meridional retrata figures amb
els seus problemes i conflictes vitals, així com diversos racons d’un paisatge
petit i tendre, les terres de la vall del riu Guadalest amenaçat per
l’urbanicidi que plana sobre bona part del litoral valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Hi ha una fita que marca la gènesi d’aquest volum: la
mort de la mare i el sentiment d’orfandat que naix en l’autor. La por al buit,
a l’absència i a l’oblit immens que deixa la mort el rebel·la i el mou a
escriure. També hi trobem clars homenatges a alguns dels seus escriptors
predilectes, com ara Carl G. Jung, Stefan Zweig o Amos Oz, no oblidem que la
lectura és vida i que a través dels llibres viatgem, estimem, evoquem,
sentim...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Obrin i tanquen el llibre dos relats, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El congrés. El viatge</i> I i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El llibreter Mendel. El viatge II</i>. El
professor, que endevinem que és el mateix Enric Balaguer, ha exposat durant un
congrés una comunicació sobre el que anomena el poeta-alquimista, un </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: FR;">enfant terrible</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> de les lletres, però un home encantador, divertit i
humil. Camina per Barcelona en direcció a una estació de tren, i ho fa
cavil·lant sobre l’obra i figura del poeta-alquimista, i sobre la posició que
adopten els diversos personatges que han estudiat la seua obra. Mira el món que
l’envolta, arriba al seu destí i troba que les idees continuen viatjant i
l’empenyen d’alguna manera a escriure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En el darrer conte, el professor ha decidit quedar-se a
la ciutat de Barcelona, durant la seua estada es veu atrapat per un seguit de
pensaments sobre el futur i present de la llengua, sobre la lectura i la
necessitat d’escriure, de fixar un univers propi sobre el paper, o en la
pantalla de l’ordinador. Aquests textos són el pòrtic d’entrada i eixida, i en
bona mesura també la justificació, de tots els relats. Uns relats escrits amb
ofici, estima i voluntat de ser llegits. Tenen força i amenitat. Tanca la
narració i el llibre un paràgraf molt encertat: «Si els homes escriuen llibres,
només és per poder unir-se als altres éssers humans més enllà del propi alè i,
d’aquesta manera, defensar-se davant l’implacable antagonista de la vida: la
caducitat i l’oblit». No cal afegir una línia més.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-3659296696287059112024-03-10T07:52:00.002+01:002024-03-10T07:52:50.977+01:00D'UN SILENCI ANTIC I MOLT LLARG<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyBpTDt8nSqG8Ai0m54EnQ4lcy88a8w4iBPAnasSizDAA6B7BYVoncecs09MzZS1T56ptWcaJ2edbQ3V8dwuDipeU98Hi3_m_S_VHUmwevzUa9IaecrHE5hb9E5Baow4etCz0oX9NoQ2lmg9fC0uveJyEbE02qDD446JsmRz_WcpfGaivKDnTCABjzcT8/s676/Urba-Lozano_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyBpTDt8nSqG8Ai0m54EnQ4lcy88a8w4iBPAnasSizDAA6B7BYVoncecs09MzZS1T56ptWcaJ2edbQ3V8dwuDipeU98Hi3_m_S_VHUmwevzUa9IaecrHE5hb9E5Baow4etCz0oX9NoQ2lmg9fC0uveJyEbE02qDD446JsmRz_WcpfGaivKDnTCABjzcT8/w384-h244/Urba-Lozano_.jpg" width="384" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En setembre de l’any 2005 va caure en les meues mans
l’original que uns mesos més tard seria la primera novel·la d’<b>Urbà Lozano</b>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>La màquina ronca</b></i>, ja aleshores vaig
tindre la sensació de trobar-me davant d’un narrador amb un gran potencial per
desenvolupar i al qual el temps acabaria convertint en un dels novel·listes
valencians de la seua generació més sòlids.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Al llarg de més de quinze anys he anat seguint amb
interés la seua carrera. Fins ara ens ha oferit sis novel·les que s’han
publicat avalades totes amb un premi de prestigi i que venien a corroborar
aquella primera impressió meua. La darrera que ha lliurat a impremta ha
aconseguit, des del meu humil punt de vista, un nivell de qualitat més que
remarcable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Urbà Lozano és un narrador elegant, però no per això
contundent quan cal, a qui li agrada construir-se el seu propi model de
llengua, i a qui no li cauen els anells en enriquir-lo amb localismes,
modismes, frases fetes... Amb el pas del temps, s’ha convertit en un artesà de
la narració molt eficaç, que construïx amb ofici una sòlida estructura interna
perquè l’edifici del relat no se’n ressenta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És un magnífic creador de personatges de diversa índole i
sempre versemblants. Té una gran capacitat per a crear escenes i per a la
descripció d’escenaris, ja siguen urbans o rurals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És un escriptor ben documentat, amb una idea clara del
que vol transmetre al lector, i no és d’aquells que cauen, ebris de saviesa, en
el parany de no controlar la dosi d’informació que oferix al lector, i
l’embafen amb dades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En la seua darrera novel·la, el títol de la qual és un
vers d’una coneguda cançó de Raimon, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>D’un
silenci antic i molt llarg</b></i> (Bromera, 2023), ens conta la història de dues
nissagues familiars d’Alginet.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Dues trames argumentals en què la veu narrativa, en cada
capítol, se centra en un personatge diferent. La narració arranca amb l’esclat
de la guerra civil espanyola l’estiu del 1936, però cobrix el segle XX i les
dues primeres dècades del XXI, més de cent anys en què es produïxen gran canvis
socials, polítics, econòmics... i es passa d’una societat agrària i caciquil a
una altra de serveis i globalitzada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Una centúria convulsa, violenta, en la qual els
personatges s’enfronten amb més o menys fortuna a l’objectiu de sobreviure i
ascendir, si pot ser, en l’escala social. Cada personatge té una visió dels
esdeveniments que a Urbà Lozano no li ha importat contraposar perquè el lector
jutge i traga les seues conclusions.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La mirada de l’autor sobre el segle és dura i va més
enllà del relat, una mirada lúcida, valenta, argumentada, amb moments en els
quals fa un retrat sense embuts de les diverses classes socials i els canvis
que es van produint.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">D’un silenci
antic i molt llarg</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">
va obtindre el Premi de Narrativa Antoni Bru-Ciutat d’Elx.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Una novel·la atractiva, que estic convençut que no
deixarà cap lector indiferent.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-41032329151626842812024-03-09T06:52:00.000+01:002024-03-09T06:52:05.427+01:00DOTZE<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS63pN80JCYqysw6DBWS1LaIXIeGm2J_Eq6zp3GNkhhZcqBhODJj1dQoDyaQ4eIYAiYF8qF6yMAxWNa8OVPJfe1-gfhI0XJNN0-iqdO3ShqHw5GM-qUrvxxLZZ6NPiI1Eu1orfLgNS756pEPwzDaS1NljxQXkFij08uocFhKYfzKFfWrhH0vbYaj3TYzo/s676/Vicent-Uso-_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS63pN80JCYqysw6DBWS1LaIXIeGm2J_Eq6zp3GNkhhZcqBhODJj1dQoDyaQ4eIYAiYF8qF6yMAxWNa8OVPJfe1-gfhI0XJNN0-iqdO3ShqHw5GM-qUrvxxLZZ6NPiI1Eu1orfLgNS756pEPwzDaS1NljxQXkFij08uocFhKYfzKFfWrhH0vbYaj3TYzo/w419-h266/Vicent-Uso-_.jpg" width="419" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En la
seua darrera novel·la, <i><b>Dotze</b></i> (<b>Bromera</b>, 2023), <b>Vicent Usó</b> posa
el punt de mira sobre una dona soltera, major i malalta que es veu atrapada i
sola en el seu pis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Dotze miserables escalons impossibiliten que
puga eixir de l’edifici. Passejar, recuperar la seua vida social, contactar
directament amb la realitat que l’envolta… El seu únic punt d’unió amb el món
és la dona que va a netejar-li la casa, li compra i li cuina, un nebot que viu
en una altra ciutat i uns veïns que li han negat la instal·lació d’un petit
ascensor que facilitaria la ruptura de la seua reclusió. La seua fragilitat, la
seua dependència física, però també emocional, la convertixen en possible
víctima d’abusos, fins i tot per part d’aquells que porten la seua mateixa
sang, i ella n’és conscient.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Per la seua condició de dona, de filla d’un pare
autoritari, sempre ha estat, d’una manera o una altra, víctima. Una víctima amb
una gran capacitat per a refer-se i continuar la seua vida, sovint pagant el
peatge del silenci i l’oblit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Viu el present amb temor, i és aquest temor el
qui li crea la necessitat de saber més sobre allò que passa al seu voltant,
posant en risc la seua integritat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Vicent Usó no es conforma a narrar-nos el trist
present d’una vida anodina o els soliloquis d’una vella, o descriure’ns uns
personatges concrets sense solta ni volta, sinó que a través d’un seguit de
confessions íntimes de la protagonista ens va descobrint les complicades
relacions que mantenia amb el seu progenitor i amb els seus germans, en especial
amb el major, policia municipal assassinat durant un atracament, el seu fracàs
sentimental, l’acomiadament injust que va patir del seu lloc de treball i les
seues amistats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Allò que pareixia en les primeres pàgines una
anciana amb una vida sense interés, a mesura que avancem en la lectura acaba
sent la història d’una dona que guarda secrets profunds, insinuats amb perícia
pel narrador, secrets que l’han acompanyada durant anys i que acaba
revelant-nos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Vicent Usó, que des del meu humil punt de vista
és un dels narradors valencians més ambiciosos, construïx un relat on la
complicada maquinària mental de la protagonista crea una trama seductora i
suggestiva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.6pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Dotze</span></i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> és
una novel·la profundament humana, alçada sobre fonaments sòlids i desenvolupada
a consciència, amb una prosa allunyada del recaragolament estilístic i en la
qual prima una aparent senzillesa, com la de la vida de la protagonista. Una
vida marcada per la por, el fracàs i les relacions intrafamiliars.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-1270169034189711962024-03-08T09:04:00.001+01:002024-03-08T09:04:51.751+01:00DE LA LENTA ESPENTA DELS CARAGOLS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1ynXyIke0KGvg9bToGt34LJXBJsnEr0XSrUltZo95J-iQ6CBZWgmlhmLUzzE02iMlm98RYmrGow10401p4Pks0O_2WN2KHwHyKvegcGPx1FEd5eJRfaJOliDPxJgKECcLDErxZnt9QLhVI_1yEAmuppQnqqN8C4l-CoZxVEQTf2alDn3GGrcP6I5Ijtg/s676/Carles-Mulet-i-Grimalt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1ynXyIke0KGvg9bToGt34LJXBJsnEr0XSrUltZo95J-iQ6CBZWgmlhmLUzzE02iMlm98RYmrGow10401p4Pks0O_2WN2KHwHyKvegcGPx1FEd5eJRfaJOliDPxJgKECcLDErxZnt9QLhVI_1yEAmuppQnqqN8C4l-CoZxVEQTf2alDn3GGrcP6I5Ijtg/w415-h263/Carles-Mulet-i-Grimalt.jpg" width="415" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-family: arial;">El veterà escriptor de Gata (la Marina Alta) <b>Carles Mulet
Grimalt</b> publica en l’editorial Tabarca Llibres l’obra amb la qual va obtindre
el <b>XIII Premi de Poesia Ciutat de Torrent</b>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>De
la lenta espenta dels caragols</b></i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-family: arial;">Carles Mulet és un home que apareix en l’escena literària
valenciana l’any 1981 en obtindre el Premi de Narrativa Vila d’Ondara,
compagina la creació literària amb la traducció i l’agitació cultural, i ha
estat durant anys membre del consell de redacció de la revista de literatura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Aiguadolç</i>; des de la dècada dels
huitanta ha anat construint una obra en la qual ha arribat a les quotes més
altes en la seua vessant poètica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-family: arial;">La seua poètica és lluny de la poesia discursiva, tendeix
a la brevetat. S’alça intentant combinar el so dels fonemes de cada paraula amb
els silencis, tal com fa la música. Aparentment senzilla, una senzillesa que
traça un camí obert on el poeta exposa la necessitat d’eixir a la recerca de la
bellesa. La bellesa és present en les nostres vides a pesar de tot, vull dir a
pesar de la maldat, de la destrucció permanent... Buscar la bellesa per a
poder-la gaudir, trobar la veritat que conté i preservar-la.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span style="font-family: arial;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">De la lenta
espenta dels caragols</span></i><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">
es dividix en huit apartats, sis numerats i dos, el primer i el darrer, que
porten títol, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Anvers</i>, amb un únic
poema, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jo em preguntava</i>, i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revers</i>, amb el poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Llisca el cos</i>. En el primer l’autor es
pregunta què mou els caragols, i en el darrer explica com el cos llisca sobre
la vegetació. On diu caragol potser caldria escoltar poeta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-family: arial;">La bellesa, com una fusió de bellesa i veritat, on el
poeta endevina que hi és la clau que permet la transformació de la realitat en
poesia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-family: arial;">D’això tracta aquest llibre, d’eixe procés d’exploració,
d’experimentació que inicia el poeta empés per la seua passió per la vida, per
la seua necessitat d’obtindre respostes a les seues preguntes. El poeta, com un
caragol, avança carregat amb el seu bagatge personal, per tal de desxifrar un
món que se li apareix sovint obscur. Busca entendre, comprendre, viure’l i
capturar a través del llenguatge l’univers. El seu és un moviment de recerca
individual activa i sobirana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-family: arial;">Carles Mulet afirma contundent: «El repte de la poesia és
encarar-se en aquest misteri opac i provar de trenar la transparència de la
paraula amb l’acord del silenci. Fins que la veu es faça carn».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><span style="font-family: arial;">En resum, un autor i un llibre a tindre en compte.</span><o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-81400077559708426032024-03-07T08:09:00.001+01:002024-03-07T08:09:19.564+01:00CRÒNIQUES DES DE MADRID<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgckUz2RtG0qDK7sQ3otRC90A51PEvdDGNiLFShosLuJTTSXckam3T0zwyi6LYpo-Mst14fyoLJbE3CGH_C7BOzQsR5w73TS_MotuvVflXJM0H80IxvD7WgPvbrSgrl4QSantS9wUyTt3lQR-5p7lCajIn5rk7oXhQdMK1G9oDcjChm3Dbxni20ewhP97s/s676/Miquel-Alberola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgckUz2RtG0qDK7sQ3otRC90A51PEvdDGNiLFShosLuJTTSXckam3T0zwyi6LYpo-Mst14fyoLJbE3CGH_C7BOzQsR5w73TS_MotuvVflXJM0H80IxvD7WgPvbrSgrl4QSantS9wUyTt3lQR-5p7lCajIn5rk7oXhQdMK1G9oDcjChm3Dbxni20ewhP97s/w361-h229/Miquel-Alberola.jpg" width="361" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">L’any
2015 el diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País</i> tanca la
delegació al País Valencià i el seu responsable, el valencià <b>Miquel Alberola
Benavent</b>, és enviat a Madrid per a exercir de corresponsal de la Casa del Rei.
Alberola és una de les plomes periodístiques valencianes més incisives i
brillants, amb un estil personal i una mirada que traspassa amb fluïdesa la
crosta de la realitat política i social. Fou director del setmanari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Temps</i> i durant vint-i-cinc anys va
treballar en el diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País</i>.
Mentrestant, ha coordinat o escrit llibres com ara <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Èmfasi mut del bes del silenci</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fuster sabàtic</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Límites del
territorio</i>. També va traduir al valencià les novel·les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tramvia a la Malva-rosa</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contraparadís</i>,
de Manuel Vicent. Justament <b>Manuel Vicent</b> és qui apadrina el seu nou llibre, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cròniques des de Madrid. Un periodista a la
Cort</i>, amb un pròleg on definix Alberola com un home </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">«<span style="color: black;">tímid i
càustic, intel·ligent i amb un humor derrotista</span>»<span style="color: black;">.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Cròniques des de Madrid</b></span></i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";"> recull, a tall de
notes d’un dietari, les sensacions, les opinions i les reflexions d’Alberola
durant els quatre anys que fou corresponsal de la Casa del Rei, però també els
moments en què puntualment fou envit especial al Congrés dels Diputats i al
Senat, aquest cementeri d’elefants del qual tothom afirma que cal reformar però
que ningú toca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">El
llibre està escrit amb una prosa cuidada, àgil, que té voluntat de fer-se de
llegir i convidar a la reflexió, i alhora de fer gaudir el lector.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Són
uns anys convulsos en la política espanyola. Fa un any que va abdicar Joan
Carles I, una vegada se li va acabar tot el crèdit guanyat el 23F, i el seu
fill, Felip VI, intenta consolidar-se i consolidar la monarquia. Mariano Rajoy,
el Don Tancredo de la política espanyola, immòbil al bell mig del despatx del
Palau de la Moncloa, deixa passar els esdeveniments. A Catalunya Puigdemont
declara la independència. Moció de censura, diverses convocatòries electorals,
i esclata la traca, per no dir el castell de focs artificials, de la corrupció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Miquel
Alberola ens oferix la seua visió personal d’aquell temps. Com a referents té
l’empordanés <b>Josep Pla</b> i el vinalopí <b>José Martínez Ruiz Azorín</b>, que cent anys
abans havien fet com ell de corresponsals a Madrid.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Trobem
moments d’una anàlisi lúcida, incisiva de la política i dels polítics
espanyols, però també paràgrafs on denuncia els grans drames socials dels quals
és testimoni en els diversos viatges amb els Reis dins de la península i arreu
dels cinc continents. Hi ha, sobretot en la descripció, en l’evocació dels
paisatges, una gran càrrega lírica que desborda els límits del periodisme i
entra de ple en els de la literatura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Un
llibre que se’ns apareix com el quadern de bitàcola d’un observador sagaç de la
realitat social i política, un periodista experimentat i intel·ligent amb una
ploma esmolada, captivadora i, per què no dir-ho, suggestiva quan no irònica.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-13629613210459412702024-03-06T07:48:00.000+01:002024-03-06T07:48:19.676+01:00CREMAREU AQUESTA CARTA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkRLYRFGhIyS4jBKP4dHC0N9m4ns_SiSDHl0V-PoNPqhsHpVworaZGdfDMevaxwpcPCWd07KgQfVE6rygEdS0btPok40FhC7oBJkzOVd8K0KjMKkmL0VXwbdAxV5neryBiyw55q9YrPlXHpaF4zy-2eVC514E1egIH83xG0x_3x5dROm-D_TcS1roPZGg/s2048/Tom%C3%A0s%20Llopis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkRLYRFGhIyS4jBKP4dHC0N9m4ns_SiSDHl0V-PoNPqhsHpVworaZGdfDMevaxwpcPCWd07KgQfVE6rygEdS0btPok40FhC7oBJkzOVd8K0KjMKkmL0VXwbdAxV5neryBiyw55q9YrPlXHpaF4zy-2eVC514E1egIH83xG0x_3x5dROm-D_TcS1roPZGg/w303-h404/Tom%C3%A0s%20Llopis.jpg" width="303" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’any 2012 l’escriptor de Beniarbeig (Marina Alta) T<b>omàs
Llopis i Guardiola</b> obtenia el Premi Andròmina de Narrativa amb la seua primera
novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Hi ha morts que duren cent anys</b></i>
(Editorial 3i4), una mirada crítica sobre el segle XVII valencià. Un temps de
conflictes socials resultat de l’expulsió de la població morisca, que donarà
lloc a l’esclat de la segona Germania i el procés del qual desembocarà en la
Guerra de Successió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El 2023 Tomàs Llopis ens oferix una novel·la històrica, <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cremareu aquesta carta</i> </b>(Bromera), una
narració amb la qual va obtindre el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. En
aquesta ocasió l’interés de Llopis se centra en la Primera Germania, segle XVI.
En les dues narracions les dones tenen un protagonisme important, quan no
decisiu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cremareu aquesta
carta</i> l’autor cedix la veu narrativa a Beatriu Ferrer, viuda de Joan Caro,
un sucrer de la ciutat de València implicat en el moviment agermanat. Beatriu
escriu una llarga carta a una noble en la qual, amb una sinceritat que podria
posar en perill la seua vida, li dona la seua visió del naixement,
desenvolupament i final tràgic de la Germania. Una visió que és la de la dona
confident dels anhels i desitjos del seu home, testimoni ocult de les seues
converses secretes amb diferents personatges, però també de les reflexions
d’una dona amb opinió pròpia i una mirada crítica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Joan Caro, que fou mestre racional i capità general de la
Germania, és un home partidari del diàleg i de l’enteniment entre els
diferents, de la diplomàcia, conscient que l’alternativa a la paraula i al
pacte és la guerra civil. Sap que, per molts que siguen els agermanats, no
tenen res a fer davant dels poderosos i els exèrcits que són capaços d’armar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En el relat de Tomàs Llopis els herois no són ni el
capità Vicent Peris ni l’Encobert, sinó una persona moderada, diplomàtica, més
idealista si és possible que els altres. Per als membres de la nova dinastia
dels Habsburg, el Regne de València no és res dins del seu vast imperi i els
drets forals dels valencians no valen ni el vell paper en què estan escrits.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’interés d’aquesta novel·la rau, en primer lloc, en el
protagonisme del pactisme que acaba sent derrotat per uns i altres, un pactisme
del qual els poderosos només se servixen per acabar castigant i matant tot
aquell que ha posat en dubte el seu poder. En segon lloc, en la mirada femenina
sobre aquest fet històric que ha donat per a tantes obres literàries. Hem de
pensar que en el segle XVI el paper de la dona en la societat restava totalment
subjugat a l’home. La seua opinió no comptava per a res. Però ella no escriu
per als homes, ni tan sols per a la societat del seu present o del futur,
escriu per a una altra dona, en qui confia, i és conscient que aquesta carta
acabarà sent pastura del foc.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-88037050505178254682024-03-05T07:56:00.001+01:002024-03-05T07:56:36.995+01:00CAMINS QUE EL TEMPS NO ESBORRA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP0EJHk6W3DHxuvtac0gUnuzGmZtmdUr1hCbPsW8WbdnI-gz4PEybdBdov2a85OpwuZP87jnza6kfi9msDoAZP0EmIa6W7rLgeeM5giBdhlyhMcDolZtaYm_kcaVGuwxPvCmNnJlwgykVKZzPZz8w6H7Dus1uOS0NLBSJ6Hx6nBrYDRMxbSwcwHRLM2Yw/s676/Vicent-Alonso-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="676" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP0EJHk6W3DHxuvtac0gUnuzGmZtmdUr1hCbPsW8WbdnI-gz4PEybdBdov2a85OpwuZP87jnza6kfi9msDoAZP0EmIa6W7rLgeeM5giBdhlyhMcDolZtaYm_kcaVGuwxPvCmNnJlwgykVKZzPZz8w6H7Dus1uOS0NLBSJ6Hx6nBrYDRMxbSwcwHRLM2Yw/w392-h249/Vicent-Alonso-.jpg" width="392" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Amb
el seu tercer dietari,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <b>Camins que el
temps no esborra</b> </i>(Editorial Afers), el poeta, assagista i traductor de
Godella (Horta Nord) <b>Vicent Alonso</b> ha obtingut enguany el P<b>remi de la Crítica
dels Escriptors Valencians en la modalitat d’assaig.</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Camins que el temps no esborra</span></i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";"> recull les
anotacions que Vicent Alonso va fer des de gener del 2006 fins a finals de
desembre del 2008. Un període important en la vida de l’autor, ja que el curs
2007-2008 es va jubilar com a professor del Departament de Filologia Catalana
de la Universitat de València, un fet que va viure entre el dubte, el
desconcert i la resignació. També són anys en què es troba immers en la
traducció dels tres volums dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Assaigs</b></i>,
més el <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Diari de Viatge</b></i>, de <b>Montaigne</b>.
Alonso dona l’oportunitat al lector de deixar-lo entrar en el taller del
traductor i d’assistir al diàleg intens, que manté amb l’obra del Perigordià, i
que el porta a dialogar de pas amb els clàssics que són citats en les pàgines
dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assaigs</i>. També són els anys en
què el desaparegut poeta Antonio Cabrera està traduint part de l’obra poètica
d’Alonso al castellà, i el veiem en el doble paper de traductor i traduït.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Vicent
Alonso se’ns revela com un traductor obert als consells i comentaris que li van
arribant per part dels lectors i pren nota per a possibles segones edicions. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Trobem
l’Alonso viatger, aquell que viatja pel país i el que ho fa per l’estranger.
Viatges de plaer o viatges de treball en els quals sempre hi ha un moment per a
la literatura i la reflexió. Hi ha la seua vida privada, el seu món íntim entre
les cases del Tancat de l’Alter i la de Xodos, les relacions amb la família, la
figura de Lola, que és en els darrers anys de la seua vida i que és també una
mostra del possible futur que ens espera. La companya, la mare, el germà, els
fills i el pare, gran aficionat al teatre i sempre un referent per a l’autor. Hi
ha la relació amb el món de la crítica de la qual ell forma part i amb el seu
editor</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Com
en els dos anteriors dietaris, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Trajecte
circular</b></i> (2003) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Sobre una neu
invisible</b></i> (2015), hi ha una conversa permanent de caire intel·lectual amb
altres escriptors, com ara Albert Camus, però també del país més joves, com
Manuel Baixauli, Xavi Sarrià o Ramon Guillem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Escriu
sobre el paisatge rural o urbà amb què es troba, sobre l’oratge, l’amistat, la
gastronomia, les il·lusions i allò que sempre les acompanya: el desengany, així
com sobre el batec de l’actualitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Hi
ha qui diu que un dietari és un viatge; altres que si és l’obsessió per atrapar
el temps deixant constància del nostre pas per la vida. El temps és un pastor
que porta les nostres vivències al camp del no-res i de l’oblit. Només la
literatura, aliada amb la memòria, traça camins que el temps no esborrarà
immediatament.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-77233039547772682822024-03-04T08:01:00.000+01:002024-03-04T08:01:04.823+01:00AMB MAL PEU<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheL6X8XvvD3vDrXHdanblJpjJvk3rqi3xDSLY4DZh567TSzcq5tsPr25XiGOULp68gufmd0Vj19YfD1KAj4dzYHL5LCyFbK6kblpgW2Hz_lopHPo-2l9keC5Hgmc3KlkHhbNykaZbDSBuSgDyeGd0MxgJX-JiYmSWRG_N9AYRdLpwOqXIh1pyExadySzM/s960/Manel%20Joan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="952" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheL6X8XvvD3vDrXHdanblJpjJvk3rqi3xDSLY4DZh567TSzcq5tsPr25XiGOULp68gufmd0Vj19YfD1KAj4dzYHL5LCyFbK6kblpgW2Hz_lopHPo-2l9keC5Hgmc3KlkHhbNykaZbDSBuSgDyeGd0MxgJX-JiYmSWRG_N9AYRdLpwOqXIh1pyExadySzM/s320/Manel%20Joan.jpg" width="317" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Amb mal peu</b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> (Onada edicions, Benicarló,
2023), de <b>Manel Joan i Arinyó</b>, són les memòries del cosí de Jaume I i Jaume II.
No, centrem-nos una mica, no estem davant d’una novel·la històrica que tracte
de la vida de cap dels membres menors de la dinastia dels Bel·lònides. Jaume I
i Jaume II és la manera peculiar que té el protagonista d’aquestes memòries
d’anomenar els fills del seu oncle Jaume.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El relat s’inicia just en el moment en què el personatge
protagonista entra d’una manera traumàtica en l’adolescència. El seu pare acaba
de faltar, la família travessa una complicada crisi econòmica i ell, baix
d’estatura, amb alguns quilos de més, curt de vista i amb uns inicis
d’alopècia, sent que no li han tocat les millors cartes en aquesta etapa
crucial de la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Som en l’any 1967 a Cullera, Ribera Baixa del Xúquer, un
poble destinat a convertir-se, com Gandia, en una platja de Madrid. És un temps
de canvis constants, canvis de caràcter social, polític, econòmic, cultural,
però també canvis en el mateix organisme del protagonista i en els seus
interessos personals on el desig ho envairà tot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La narració transcorre durant els darrers set anys de la
dictadura del general Franco. De la mà del protagonista assistirem a tot un
seguit de petits esdeveniments que propiciaran l’aprenentatge vital d’un
adolescent el qual, a pesar que ha començat aquesta etapa fonamental de la seua
vida amb mal peu, té una ànsia incorruptible de superació. Però anem amb
compte, no és cap il·lús que s’enganya a si mateix, sinó un individu que coneix
les seues mancances i que en cap moment les oculta, i que amb grans dosis de
realisme i ironia avança per la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">No hi ha qüestió que no toque: la religió, els estudis,
l’evolució del turisme, la misèria, les motos, els balls de cap de setmana, les
relacions d’amistat i de parella, la hipocresia i la falsedat social...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Amb mal peu</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és un relat escrit per un
narrador amb un gran ofici i amb una prosa que sap situar en el fil prim que
separa el llenguatge cuidat del llenguatge col·loquial. Sap dotar-la d’un ritme
constant i diria que trepidant, d’una agilitat i una amenitat sorprenents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En cap moment se’ns diu el nom del protagonista, però
aquells que llegírem les magnífiques novel·les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les nits perfumades</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Com la
flor blanca</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Na Desconeguda</i>,
totes tres basades en records d’infantesa de l’autor, endevinem que es tracta
de les memòries d’adolescència del mateix autor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Amb aquesta novel·la Manel Joan i Arinyó va obtindre el
38é Premi de Narrativa Vila de Puçol.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-25062228899442381842024-03-03T08:24:00.001+01:002024-03-03T08:24:12.097+01:00ARRELATS. FAMÍLIES VALENCIANES AMB HISTÒRIA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZJXeUOX1GrFo_Vby0jr-JzpuHfk-v2taYNiG4SySqBHCfDkTTkioCila-nD1HcbISfVr5ItB7HG7L2FHVnKWA0celYUfJ9wSVHGi0jyXS1BPP4sNqWA62aP3yLn6bxV6CjIIRnSCAmvD9_JZRMThu2gzHGYRg6OiZ2bV-nmKBVgFvJUoSieuH4N-22Qs/s2000/Juli%20capilla%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="900" height="416" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZJXeUOX1GrFo_Vby0jr-JzpuHfk-v2taYNiG4SySqBHCfDkTTkioCila-nD1HcbISfVr5ItB7HG7L2FHVnKWA0celYUfJ9wSVHGi0jyXS1BPP4sNqWA62aP3yLn6bxV6CjIIRnSCAmvD9_JZRMThu2gzHGYRg6OiZ2bV-nmKBVgFvJUoSieuH4N-22Qs/w187-h416/Juli%20capilla%201.jpg" width="187" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">L’any
2021 <b>Edicions Sidillà</b> publicava el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Arrelats.
Les famílies més antigues de Catalunya</b></i>, un volum on es pretenia construir
un relat del passat més recent del poble català, basat en la memòria d’un seguit
de famílies arrelades al país des de feia segles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">Enguany
aquesta petita, però ambiciosa, editorial de La Bisbal d’Empordà publica<b> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arrelats. Famílies valencianes amb història</i></b>,
un llibre que han encarregat a l’escriptor i editor valencià <b>Juli Capilla</b>, el
qual a més de ser autor del text també ho és de les fotografies. El llibre té
un pròleg de<b> Nèstor Novell</b>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Notes per a
una visita al país</i>, un petit assaig que amb pinzellades precises
d’història, de geografia, d’antropologia... li fa de magnífic pòrtic, situant
el lector i creant-li interés.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">Arrelats. Famílies
valencianes amb història</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;"> és un llibre escrit
amb elements de l’assaig i del reportatge periodístic, i té una gran voluntat
de ser àgil, didàctic i amé.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">Després
de la conquesta del Regne de València per part de Jaume I, el territori es va
repoblar amb persones provinents majoritàriament de Catalunya i en menor mesura
d’Aragó, però també hi va haver en les primeres fornades de repoblació i en
altres posteriors persones vingudes d’altres contrades, com ara Castella,
Navarra, Gènova, Occitània, Malta i fins i tot Mallorca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">Juli
Capilla recorre de dalt a baix el País Valencià, des de la comarca dels Ports
al nord, fins al Carxe a la regió de Múrcia, buscant famílies arrelades al
territori<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per una cosa o altra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">És
un viatge en què la geografia i la història donen la mà a l’economia, els
moviments humans i l’antropologia. Un viatge que ha estat tot un repte per a
l’autor, a més d’una aventura de coneixement i reconeixement perquè ell se’n
sent part.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">Capilla
ens descobrix un país divers i plural, amb partida de naixement, que ha anat
fent-se amb l’aportació d’individus de nacions diverses que han acabat
conformant una comunitat humana nova, una nació d’aquelles que en anglés es
diuen de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">new people</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">Com
un reporter de la vella escola, l’autor xafa el territori, parla amb la gent,
ens descobrix paisatges, des de les planes litorals, l’Horta de València, la
Safor, el Camp d’Elx, el secà, la Vall d’Albaida, els Ports, fins a l’illa més
petita habitada de la Mediterrània, Tabarca, i sobretot la seua gent. I com
aquesta arribà i s’arrelà al país, com ha sobreviscut al llarg dels segles i
quines són les seues expectatives de futur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">Un
llibre de grata lectura, on descobrim i redescobrim un País Valencià arrelat en
el temps i amb una gran personalitat. Un país que compta amb un relat propi,
que alguns pretenen ocultar i canviar per un altre més pròxim als seus
interessos ideològics.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 6.0pt;">La
importància de tindre un relat que ens explique qui som i d’on venim és
fonamental per a continuar existint. Altres vindran a oferir-nos el seu relat,
però d’aquest no serem mai protagonistes.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-47558945248398464292024-03-02T07:12:00.003+01:002024-03-02T07:12:45.278+01:00VICENT TORRENT. LA CANÇÓ POPULAR<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTpES0O0QJ8HsTO9VxEYylstR6vkwTQA4cBfepXeVvZeeUWtGzjQGhCUvbQqpk44jMEzGaAOBkfdoG-KCAo0UgWSFid5AsvoSQb_X2jW_FDZm9_xa_4NKuAbl7shngilBXPvkzWmiVwyO1jcEBN8FYWlCCfka9d58u1GjR3rACcatTc8PVcJuuA_6Fw5w/s2107/torrent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2107" data-original-width="1581" height="371" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTpES0O0QJ8HsTO9VxEYylstR6vkwTQA4cBfepXeVvZeeUWtGzjQGhCUvbQqpk44jMEzGaAOBkfdoG-KCAo0UgWSFid5AsvoSQb_X2jW_FDZm9_xa_4NKuAbl7shngilBXPvkzWmiVwyO1jcEBN8FYWlCCfka9d58u1GjR3rACcatTc8PVcJuuA_6Fw5w/w278-h371/torrent.jpg" width="278" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Josep Vicent
Frechina</b>, crític musical i un dels millors especialistes valencians d’allò que
se’n diu músiques de la Mediterrània, acaba de publicar en <b>Sembra Llibres </b>una
biografia del que ha estat líder del grup <b>Al Tall</b>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Vicent Torrent. La cançó popular</b></i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Al Tall és un dels
grans referents de la música d’arrel tradicional del País Valencià, un vertader
taller per on han passat desenes de músics, i que al llarg de més de quaranta
anys ha treballat per la recuperació i posada al dia de la música tradicional
valenciana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Fa uns mesos que
va faltar l’altre gran pilar del grup, Manuel Miralles. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Josep Vicent
Frechina, amb l’amenitat pròpia d’un gran divulgador, amb un llenguatge àgil i
precís, ens fa un llarg repàs de la vida de Vicent Torrent, aportant dades i
opinions d’altres crítics, escriptors i músics. Una vida dedicada a la música i
a l’estudi. Vicent Torrent no és un músic més, és un individu inquiet i amb una
mirada clara i analítica de la realitat, la de la música d’arrel tradicional
valenciana, que en la dècada dels setanta del segle passat ens oferia un
paisatge desolador. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Vicent Torrent és
un radical, vull dir que és d’aquella mena de persones que van a l’arrel dels
problemes, els observen, els analitzen, els estudien i tracen un pla amb
objectius clars i ambiciosos. L’objectiu de la seua vida ha estat recuperar la
llengua musical pròpia dels valencians que era a punt de desaparéixer
arrossegada per una indústria que prima altres llenguatges i altres gèneres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Torrent no es
conforma només posant al dia la música tradicional, l’actualitza amb el que
anomena la <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>riproposta</b></i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Al Tall fou el
vehicle principal, però no l’únic ja que a nivell individual Torrent també ha
fet una tasca important com a investigador de la tradició popular, recol·lector
de material, organitzador i divulgador.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Vicent Torrent,
<b>Manuel Miralles</b>, <b>Miquel Gil </b>i tot un seguit de músics que han passat per Al
Tall aconseguiren en el seu moment l’èxit, però no es conformaren mai i en cada
nou treball discogràfic redoblaren l’aposta per tal d’aconseguir els objectius
marcats. Ho feren a risc de perdre pel camí una part del públic, però es
guanyaren el respecte de la crítica i de les noves generacions de músics,
alguns dels quals s’han mostrat com a deixebles avantatjats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Vicent Torrent i
els seus companys han estat més que uns magnífics professionals, són un símbol
de resistència en la defensa de la llengua, la història i la música del País
Valencià. Un taller, però també una escola de músics. I això ho saben els enemics
de la llengua i la identitat dels valencians, que en tocar una engruna de poder
han intentat banalitzar el treball de tota una vida i fer baixar la cara a un
home que ve del poble.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-9252260692596230672024-03-01T09:04:00.000+01:002024-03-01T09:04:12.563+01:00LA POR<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxmU0XnSZ4Fm0OapB2-VDlFTQobCHp-CTr2-l5jUeSjfZr2VbR_zM5kLyXvE61HZ4SL1p5BhbUjj3W6SdYA0G2Usc9kP9S8hSHP_sJFWTpNPYyOnsv235nn2CGDx467s8ckdtl7BPivm9Ozd-HfK_ExRxS12786_h35bye0ZoUB2ygaphWAgVwgVraFrI/s2703/1699871353807.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2703" data-original-width="1843" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxmU0XnSZ4Fm0OapB2-VDlFTQobCHp-CTr2-l5jUeSjfZr2VbR_zM5kLyXvE61HZ4SL1p5BhbUjj3W6SdYA0G2Usc9kP9S8hSHP_sJFWTpNPYyOnsv235nn2CGDx467s8ckdtl7BPivm9Ozd-HfK_ExRxS12786_h35bye0ZoUB2ygaphWAgVwgVraFrI/w286-h420/1699871353807.jpg" width="286" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Edicions del Bullent acaba de publicar
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La por</i>, la nova novel·la de la
periodista i escriptora menorquina resident a València<b> Esperança Camps</b>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>La
por</b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, és narrada
en primera persona per la protagonista.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A
través de les escenes de les que fou testimoni, de les sensacions que va sentir
i d’alló que va escoltar anirà confeccionant un tapís on és retratat el seu
passat i el seu present.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És una dona de cinquanta anys que ens
parla d’aquella etapa fronterera de la vida entre la infantesa i l’adolescència.
Un temps de canvis físic, hormonals, un temps de formació que alguns pretenen
que siga de domesticació i que acaba sent de deformació. En eixa edat l’ésser
humà és com un llenç en blanc sobre el qual pinten amb les seues paraules, les
seues actuacions i el seu exemple els adults.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La protagonista és filla d’un home de
negocis madur i d’una dona molt més jove que ell i que viu per a mantindre la
seua bellesa. A pesar que els pares no són creients, per una qüestió d’aquelles
de mantindre l’estatus social que tant preocupa la mare, és educada en un
estricte col·legi de monges.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">A banda de la figura dels progenitors,
hi ha la criada de la casa que guarda tots els secrets i té cura d’ella. També
hi són les monges autoritàries fanàtiques i maldestres en l’ensenyament de la
religió, i les companyes de l’escola que li fan constantment <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bullying</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El treball del pare l’obliga a viatjar
constantment. L’actitud de la mare, que beu alcohol en excés i manté relacions
esporàdiques amb desconeguts; la pràctica del sadomasoquisme dels pares, a
algunes sessions de la qual ella assistix amagada en un racó, van marcant una
personalitat en què el temor ho embolcalla tot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Som davant d’un relat psicològic,
angoixant, en què anirem descobrint en primer pla la vida de la protagonista i,
en segon i tercer, els secrets que oculten els seus pares que acabarà marcant
el seu destí i l’univers íntim d’una adolescent solitària i amb algunes dèries
força infantils.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Una novel·la escrita amb gran ofici,
que manté la tensió narrativa en tot moment, que ens fa posar-nos en la pell
d’una dona que durant l’adolescència es va trencar psíquicament i
emocionalment. Un ésser humà que, com un joguet trencat, és abandonat en un
racó. Des d’aleshores viu atrapada per la por i aïllada dins del seu món, conformat
pels seus records. Una ànima trencada que a penes va conéixer l’amor.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-79586220785593430192024-02-29T08:57:00.000+01:002024-02-29T08:57:27.063+01:00EL FOC I LA CENDRA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjujx8kAfM0YMsmpQYPuTJ4pVYdbdIK_k1GXGeehag1j_uIXdwlx5ZF6DUW2T_QPI6coALPSy2u2wt5KqfPIByuLgMTeX6SLXXFDpoH09t630JyAkRN9Kja9vdtzNcOW_9uCVqKilorE7V9-VAAsDqa49XXhw_RmRZXJe3xnWGjZUv9UyLLUgbZ79KOFcg/s614/Antoni%20G%C3%B3mez%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="599" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjujx8kAfM0YMsmpQYPuTJ4pVYdbdIK_k1GXGeehag1j_uIXdwlx5ZF6DUW2T_QPI6coALPSy2u2wt5KqfPIByuLgMTeX6SLXXFDpoH09t630JyAkRN9Kja9vdtzNcOW_9uCVqKilorE7V9-VAAsDqa49XXhw_RmRZXJe3xnWGjZUv9UyLLUgbZ79KOFcg/s320/Antoni%20G%C3%B3mez%201.jpg" width="312" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El saguntí <b>Antoni Gómez</b> és un
escriptor que al llarg dels anys ens ha oferit una obra literària que ha tingut
l’ésser humà i l’humanisme com a eix central. És un autor versàtil que ha
conreat diversos gèneres literaris amb solvència, com ara la poesia, de la qual
és un referent de la seua generació no suficientment valorat, la narrativa, la
crítica literària i el periodisme d’opinió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’editorial benicarlanda <b>Onada
Edicions</b> li va publicar el 2023 el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>El
foc i la cendra</b></i>, amb un subtítol molt aclaridor: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dones creadores i tràgiques</i>. En el seu moment vaig tindre la sort
que Antoni Gómez m’elegirà com un dels lectors del que aleshores era l’original
d’aquesta obra. Va ser una lectura àgil, entretinguda, fins i tot afegiria que
didàctica i que convidava a la reflexió sobre el drama de ser dona,
intel·ligent, sensible i creativa en una societat patriarcal misògina i
dominada pel masclisme, que nega la llum femenina que podria il·luminar una
societat presa per un poder amb un relat falòcrata.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKz9CV7Ue4o5LV-6WDmeMR7d5HoZS7L3NbXLgzONXABUEtSI42qfIb5LEIZQLg0HdRYP4CDrBGdkX-_GYX8ligoiptrvfqvK-qAZveVP6GfzUTz1eWwPPtKgQsEQ6W2eeul38H-pQw8dKwdIOGAOg1pzTAElJ_SpqIfHAhhvdhxsINFt-fJXV5D4kpWrI/s1176/Antoni%20G%C3%B3mez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1176" data-original-width="785" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKz9CV7Ue4o5LV-6WDmeMR7d5HoZS7L3NbXLgzONXABUEtSI42qfIb5LEIZQLg0HdRYP4CDrBGdkX-_GYX8ligoiptrvfqvK-qAZveVP6GfzUTz1eWwPPtKgQsEQ6W2eeul38H-pQw8dKwdIOGAOg1pzTAElJ_SpqIfHAhhvdhxsINFt-fJXV5D4kpWrI/s320/Antoni%20G%C3%B3mez.jpg" width="214" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquest no és un llibre que ens parla
de les dones en general, sinó de dones amb noms i cognoms que d’una manera o
altra van acabar malament a causa d’un sistema de valors erronis i tremendament
injust. En total catorze dones, totes elles provinents del món occidental,
anglosaxones, germàniques, eslaves, gales, hispanes, afroamericanes; poetes,
cantants, ballarines, narradores... Des de Maria Tsvetàieva fins a Amy
Winehouse.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És cert que Antoni Gómez s’ha centrat
en els darrers cent cinquanta anys, quan tots sabem de la quantitat de dones
artistes ocultes al llarg de la història, i que podia haver ampliat la tria a
dones asiàtiques o africanes, però aquesta ha estat la seua elecció motivada
per raons d’interés personal, i això li ho hem de respectar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Cada dona té el seu capítol. Cada
capítol té forma d’article literari, un petit assaig que va més enllà de
l’assaig pel seu lirisme i pels elements més propis de la narrativa de ficció
que l’autor empra d’una manera descomplexada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Antoni Gómez, en aquests catorze
articles, empra la fórmula atípica de no adreçar-se al lector sinó a la
personatge protagonista, descobrint-li i redescobrint-li la seua vida, i ho fa
amb un to confidencial, però amb tacte i tendresa. No defuig mai els
esdeveniments que portaran la dissort a cadascuna de les protagonistes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En el llibre hi ha una voluntat
d’homenatge i de reivindicació, també de divulgació d’una vida i d’una obra que
sovint han acabat sent oblidades o soterrades sota el mite que amb la seua
figura s’ha creat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un llibre cosit amb fils rojos i
violetes que pren partit per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i
per fer justícia a les víctimes d’una llarga i vergonyosa ignomínia.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-51036217999116644862024-02-28T08:23:00.002+01:002024-02-28T08:23:46.840+01:00TAN FUGAÇ<p> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFUkCKeNKBHvlk_Lhhzwy8ExjE9E9fDfQOz4rQyGmOSrBUb7wfVtZg-fX9VZn-JLCEewJTjidAgQHoAu-rsp0kvpkNamcGi31TfvAJ4bRTZ_rLro4I6chj-_Os09i-6N1dR3umQzI5mWMupEi1bh2i-3Y8P5MDqOERgvvBFMzv0KYK7IgXHWngBTRgALg/s773/Francesc%20Pastor%20i%20Verd%C3%BA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="773" data-original-width="585" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFUkCKeNKBHvlk_Lhhzwy8ExjE9E9fDfQOz4rQyGmOSrBUb7wfVtZg-fX9VZn-JLCEewJTjidAgQHoAu-rsp0kvpkNamcGi31TfvAJ4bRTZ_rLro4I6chj-_Os09i-6N1dR3umQzI5mWMupEi1bh2i-3Y8P5MDqOERgvvBFMzv0KYK7IgXHWngBTRgALg/s320/Francesc%20Pastor%20i%20Verd%C3%BA.jpg" width="242" /></a></i></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Tan
fugaç</b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b> </b>és el
darrer llibre de poesia de l’escriptor de Mutxamel (l’Alacantí), Francesc
Pastor i Verdú. Ha estat editat per la manacorina Edicions Món de Llibres
després d’haver obtingut el Premi de Poesia Ciutat de Manacor-Miquel Àngel Riera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Francesc Pastor i Verdú</b> és mestre i
professor associat a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, i és
un dels actius en la defensa de la cultura valenciana a les comarques
meridionals del País Valencià. Des que l’any 2017 va obtindre el Premi de
Poesia Marc Granell amb el llibre<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Lletres
de viatge</i>, ha anat pas a pas consolidant-se com un dels poetes tardans de
la seua generació més interessants, va nàixer l’any 1962. Des d’aquell 2017 ha
publicat set llibres més que li han valgut guardons en certàmens com el Ciutat
de Torrent, el 25 d’Abril de Benissa, el Bernat Vidal i Tomàs, el Màrius Torres
o l’Ibn Hafaja.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tan
fugaç</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és una
col·lecció de 47 poemes, de vers lliure i d’una extensió que en cap moment
supera els 16 versos. Poesia de marcat realisme intimista. Un llibre personal
en el qual l’autor fa un viatge al seu jo més profund buscant en la memòria
imatges i sensacions que el porten a evocar un temps, una llar i uns
personatges que l’habitaren, absents ja per sempre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El pas per la nostra vida d’aquells
que en un moment determinat ho foren tot per a nosaltres és tan fugaç que un té
la sensació que el rastre que deixaren es va diluint amb el pas dels dies.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La poètica de Francesc Pastor i Verdú
no necessita d’un discurs extens, poques paraules li basten per a evocar amb
nitidesa, per a contar-nos fins i tot una història com la del soldat de fa cent
anys, per a recuperar d’alguna manera la veu de la mare morta. Una mare
desapareguda recentment i que recorda com un pilar fonamental de la casa i de la
seua vida. L’absència de la mare li fa veure mons que abans pensava
equivocadament que no hi eren.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tan
fugaç</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> ens
parla de sentiments, l’autor ho fa sense pudor, sense mostrar-se cru i
excessivament ferit, i escriu amb un gran respecte. Poemes plens d’emoció on
l’autor evoca, reflexiona sobre el pas del temps, l’amor, el dolor, les
pèrdues... Qualsevol espai, la casa buida, la cambra de costura..., qualsevol
cosa, una vella fotografia, un cossiol.. el porta a l’evocació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tan
fugaç</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> té una
data de naixement, el 2022, un any que quedarà marcat a foc en la seua memòria,
ja que fou l’any en què va quedar definitivament orfe. Eixe sentiment
d’orfandat és el que l’empeny a buscar allò tan fràgil i fugaç com és l’espurna
que encén el foc on ixen a ballar les flames dels records, tan fugaços com el
pas del temps, com una abraçada, com la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un llibre intens on el poeta és al
centre de cada poema.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-91000943179507633202024-02-27T18:08:00.001+01:002024-02-27T18:08:09.659+01:00L'ESSÈNCIA DE L'ARBRE<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhhkbMZAeTRRXqU16CDBu7kFvw1SHokueQmdIWJiDUweqJrhrtmnZeMuDeT5gF8nrXlIj2hETR9cTL8FW7qc7zliigMiShpb_F85ORoJj9deb6EpH5JLZR1zaIbm71keUevQyRYz06bnpOaBTQqu8BUPVg7YFT5b0HiuVjMjXxYfxVj01zAjWjLZtFWWY/s2048/Maria%20Carme%20Arnau%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1356" height="379" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhhkbMZAeTRRXqU16CDBu7kFvw1SHokueQmdIWJiDUweqJrhrtmnZeMuDeT5gF8nrXlIj2hETR9cTL8FW7qc7zliigMiShpb_F85ORoJj9deb6EpH5JLZR1zaIbm71keUevQyRYz06bnpOaBTQqu8BUPVg7YFT5b0HiuVjMjXxYfxVj01zAjWjLZtFWWY/w251-h379/Maria%20Carme%20Arnau%201.jpg" width="251" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La poeta d’Alfara del Patriarca (Horta
Nord) <b>Maria del Carme Arnau i Orts</b> ha publicat en <b>Balandra Edicions</b> la seua
segona novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>L’essència de l’arbre</b></i>.
En aquesta ocasió el llibre apareix a les llibreries sense l’aval d’un guardó
literari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Maria Carme Arnau narra la història
d’una nissaga familiar durant el segle XX. Llauradors amb terres, catòlics i
amb una concepció del món conservadora i tradicional. Una nissaga lligada al
cicle agrari anual i a la voluntat del patriarca que organitza i decidix la
vida a l’alqueria on viuen, situada a l’horta de València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La proclamació de la Segona República
és vista pels membres de la família com un trencament amb l’orde tradicional i
la viuen amb escepticisme. La guerra civil la patixen amb gran temor i la
postguerra amb una certa decepció, no confessada mai públicament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La narració té unes altes dosis de
lirisme, sobretot quan descriu l’horta, però també una agilitat i una amenitat
superiors al seu anterior llibre, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La raó
s’escampa en l’aigua</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Com en bona part de les famílies, hi
ha una tensió entre l’autoritat representada pels pares i marits i els
individus que conformen la família, les dones, esposes o filles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El llibre és una denúncia clara dels
efectes negatius del masclisme i el patriarcalisme en un nucli familiar, de la
injusta pressió social sobre un individu, que van patir les nostres besàvies i
àvies i que encara, emmascarat, patixen les nostres mares.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’essència
de l’arbre</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és
un crit a favor de la llibertat de les dones, contra l’autoritarisme dels
mascles alfa. Un autoritarisme que a la curta o a la llarga acaba girant-se
contra ells. La vida es convertix en un niu de mentides, de falses aparences, i
pren l’aire d’una tragèdia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És, però, també un homenatge als
llauradors, que amb el seu treball i esforç extragueren de la terra els seus
millors fruits.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Maria Carme Arnau i Orts es rebel·la
contra el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tot val</i> en l’amor. L’amor
només es fa amb amor i no amb enganys i amb xantatges emocionals. Contra una
concepció falsa i hipòcrita de l’espiritualitat. Denuncia les falses creences
masculines sobre l’amor i la sexualitat, sobre l’orde social, sobre la
polaritat social, la violència que en un moment donat una part de la societat
aplica a l’altra, o la que aplica l’home sobre la dona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Intenta entrar dins del pensament dels
seus personatges i esbrinar quines són les motivacions que els impulsen a
actuar com actuen. Som producte d’un temps i d’un país, però també de
l’educació que hem rebut. L’educació ens fa més sensibles al dolor dels altres,
crea en nosaltres la necessitat de reafirmar-nos en la llibertat. Només la
solidaritat entre els qui patixen ens pot salvar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Hi ha per part dels protagonistes del
llibre la necessitat de contar a les noves generacions allò que es va viure i
es va patir perquè aquestes tinguen clar quin ha de ser el camí. És aquesta
mateixa necessitat lligada a la voluntat de construir un paisatge i una manera
de viure que van desapareixent la que, entre altres coses, ha portat Maria
Carme Arnau i Orts a escriure <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’essència
de l’arbre</i>.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-51459812076117858852024-02-26T10:08:00.000+01:002024-02-26T10:08:15.774+01:00OBRINT ELS ULLS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEczIUjshAvKHsmXrE6oJE-ZWHEXkv7ExDb8yc5BcxJ0yOTD1Lrlccx1V_RlngMLiVf5_wlpBb6jHNj5UsPdYkU26p7d2c5PHJqa3g3EJQETQx0pB8HoLJRWhZmtrjxomWKZDMvydYf2_f3zE0tCuLquqPqDGZHvd3EegCjZq8ZRLLf7-ij5sSXjfQpD8/s2302/antoni%20prats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2302" data-original-width="1718" height="411" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEczIUjshAvKHsmXrE6oJE-ZWHEXkv7ExDb8yc5BcxJ0yOTD1Lrlccx1V_RlngMLiVf5_wlpBb6jHNj5UsPdYkU26p7d2c5PHJqa3g3EJQETQx0pB8HoLJRWhZmtrjxomWKZDMvydYf2_f3zE0tCuLquqPqDGZHvd3EegCjZq8ZRLLf7-ij5sSXjfQpD8/w307-h411/antoni%20prats.jpg" width="307" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Hi ha un moment en la infantesa en el
qual anem prenent consciència del món que ens envolta. És com si per segona
vegada en la vida obrírem els ulls, deixant que la llum il·lumine el nostre
interior. Tradicionalment, s’ha dit per aquestes terres que es tracta de l’edat
en què la persona comença a tindre coneixement.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El veterà poeta <b>Antoni Prats</b> ha sigut
conscient d’aquest fet a l’hora de posar títol a la que és la seua primera
incursió en la narrativa memorística, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Obrint
els ulls</b></i>, una obra amb la qual va obtindre el <b>VIII Premi de Narrativa
Ciutat de Carlet</b> i que ara ha publicat <b>Neopàtria</b>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Antoni Prats, nascut el 1946 a Sueca,
situa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obrint els ulls</i> en la dècada
dels cinquanta del segle passat en diversos escenaris de les comarques de la
Ribera Alta i Baixa, Sueca, el Brosquil de Cullera, Alberic, Alzira... La
dictadura del general Franco s’ha consolidat i ha impregnat la societat amb la
seua ideologia conservadora, ultrareligiosa, militarista, patriarcal i
profundament nacionalista i reaccionària. El nostre protagonista, Antoniet, és
el fill d’una família amb pretensions en l’escala social. El pare, mestre
d’escola fill de botiguers i amb somnis de propietari de terres. La mare, filla
de terratinents i ama de casa. A través de la mirada de l’infant anirem
descobrint els diversos paisatges rurals que conformen els conreus agrícoles:
les amples extensions d’arrossers, els horts de tarongers. També el paisatge
urbà de diversos pobles de la Ribera i en especial Sueca. El carrer per on un
dia se sentia el tecleig de la màquina d’un jove escriptor de nom Joan Fuster.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Antoniet ens fa un interessant retrat
sociològic d’un temps i un territori on la família anava més enllà del nucli
pare, mare i fills. Hi havia diverses generacions d’una mateixa nissaga que
s’interrelacionaven. Així, ens parla dels pares i dels germans, però també dels
avis, d’una manera especial dels materns, que viuen amb un oncle solter, de
ties besàvies, etc. Una relació que s’intensifica durant els períodes de
vacances.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És una etapa en la vida d’Antoniet de
poc de temps, comença als huit anys i acaba als onze quan comença a estudiar el
batxillerat. Un període en el qual el xiquet Antoni Prats obri els ulls i
comença a arxivar en la memòria imatges, escenes, paraules... que crearan en
ell sentiments i sensacions diverses. Ara que fa set dècades d’aquells
instants, els evoca i fa inventari dels vells records. I ho fa sense acritud,
ni ganes de revenges estèrils, des d’una actitud realista i no exempta de
tendresa, al cap i a la fi aquests són els espectres de la gent que un dia ho
va significar tot per a ell.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-43498835921801179442024-02-25T09:15:00.002+01:002024-02-25T09:15:56.810+01:00L'ENCANTADOR DE SERPS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg94ViypyDkQSfFrAd-qFEkFeHhuUycbEEEykSXgclWvE-rmQBLE_CN4mGryG6j0oogGqs-3YWX5BNSdrS21i4Lt9fMt9H23-hmA__BpaTAq51eKv4IL4_9OXJZhDb5Gp9QMlE4q5qtbqsTnz4EllrQfM0zhucja_kjd66lnPK3x3Dk4RBArtf_h9Fq0ws/s2198/JosepBallester-05%20copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1466" data-original-width="2198" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg94ViypyDkQSfFrAd-qFEkFeHhuUycbEEEykSXgclWvE-rmQBLE_CN4mGryG6j0oogGqs-3YWX5BNSdrS21i4Lt9fMt9H23-hmA__BpaTAq51eKv4IL4_9OXJZhDb5Gp9QMlE4q5qtbqsTnz4EllrQfM0zhucja_kjd66lnPK3x3Dk4RBArtf_h9Fq0ws/w373-h248/JosepBallester-05%20copia.jpg" width="373" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’escriptor d’Alzira (Ribera Alta)
<b>Josep Ballester</b> reedita, dins d’<b>Afers</b>, revisat i amb un pròleg de <b>Joan Francesc
Mira</b> i un epíleg d’<b>Antoni Martí Monterde</b>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>L’encantador
de serps</b></i>. Un llibre que va publicar l’any 2009 l’editorial Moll de
Mallorca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’encantador
de serps</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> es
pot llegir com un dietari, perquè té molts dels elements d’un dietari, però en
realitat és un recull de reflexions, de temptejos i fins i tot de divagacions
amb un aire marcadament assagístic, encara que en alguns moments es puga
acostar a la narrativa curta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquest llibre ens oferix una
literatura fragmentària, textos de diversa extensió que tenen en comú la veu
narrativa d’aquell que els exposa i la seua mirada. En el llibre trobem una
quantitat important d’aforismes: «Passeja per la literatura com un turista», i
extractes de converses captades al vol que són una mostra palpable de la
realitat sociolingüística del país, així com reflexions incisives sobre
qüestions diverses com ara els premis literaris. Però el gruix del llibre és
una mirada personal i aguda sobre diversos autors internacionals, com ara
Philip Larkin, Henry James, Vladimir Nabokov, Walter Benjamin, Cesare Pavese,
Dario Fo, Truman Capote... o autors de la nostra tradició literària com Joan
Fuster, Maria Beneyto, Josep Maria de Sagarra, Joan Perucho, Nèstor Lujan...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">No, no és Josep Ballester un turista
ocasional que es passeja pels diversos i tortuosos paisatges de la literatura.
És un lector sagaç, àvid, un crític incisiu amb una opinió clara i fonamentada
sobre allò que escriu. «L’escriptor X ha assajat totes les formes de no
interessar-me». Ballester té un lèxic ric, una prosa àgil i una voluntat clara
de fer-se llegir, això sí, sense haver de fer concessions banals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Josep Ballester, un dels poetes valencians
més interessants de la seua generació, domina l’exposició concisa dels textos
breus, dotant-los d’una fina ironia que els convertix en petites agulles que
punxen i desperten el lector de la seua letargia «–Vosté diu el que pensa. //
–El que m’agradaria, en realitat, és pensar el que dic». D’altra banda, el
narrador i assagista que també és ens obri a unes reflexions sobre l’obra i la
vida d’alguns autors de gran interés i d’una gran bellesa expositiva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’encantador
de serps</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és
un llibre sobre literatura, que no és gens ni mica avorrit, sinó tot el
contrari, i a pesar de la seguretat amb què estan exposades les seues opinions,
és un llibre obert a la conversa plàcida amb el lector.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-29993709706478265052024-02-19T10:14:00.001+01:002024-02-19T10:14:41.499+01:00DEIXA'M QUE ET CONTE<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhi4bY0Uhbigm8ijJSnIIR2wQDgx3rXPOUMEjufKlPCxfHUa2KfdAubrm6g-VDcLATMGh40UwC5znw1Eoy54okd7vQkG8ClB0EB6fKLWEfYfocA0xFmE4vs0LCxJdUAgsGP1xnhbWWT-jZRIAdI6CTSA0LbWxhv1KXzLcYn0srShe8No3Kr6V2imhsE4c/s1600/Conta'm%20un%20conte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1118" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhi4bY0Uhbigm8ijJSnIIR2wQDgx3rXPOUMEjufKlPCxfHUa2KfdAubrm6g-VDcLATMGh40UwC5znw1Eoy54okd7vQkG8ClB0EB6fKLWEfYfocA0xFmE4vs0LCxJdUAgsGP1xnhbWWT-jZRIAdI6CTSA0LbWxhv1KXzLcYn0srShe8No3Kr6V2imhsE4c/w298-h426/Conta'm%20un%20conte.jpg" width="298" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Deixa’m que et conte</b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b> </b>és el producte d’una iniciativa de
tres associacions culturals que han unit els seus esforços: l’Associació
Cultural de Comunicació Ràdio Puçol, la Plataforma 14 d’Abril i l’Associació
Cultural l’Andana. Amics del Patrimoni i la Cultura Popular, que decidiren el
primer trimestre del 2023 convocar conjuntament el I Premi de Narrativa Curta
Arnau Llibertat. El llibre resultant, que ha publicat l’editorial Neopàtria,
recull una selecció de deu relats d’entre els cinquanta que es van presentar al
premi. Inclou l’obra guanyadora i l’accèssit Joaquín Navarro.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La narrativa curta
és un gènere amb una certa tradició en la nostra literatura i que ha arribat a
les més altes cotes els darrers cent vint anys. Un gènere que continua amb una
gran vitalitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La selecció de les
deu obres a càrrec del jurat, format pels escriptors Manel Hurtado, Vicent
Penya i Mercè Claramunt, ha tingut com a resultat una mostra intergeneracional,
encara que no necessàriament representativa de la narrativa curta que s’està
escrivint hui en la nostra llengua, hi trobem tres dones i set homes d’entre 15
i 80 anys, nascuts a Catalunya i el País Valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El llibre l’obri
el relat que va obtindre el guardó, <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
guitarra de Gardel</i>,</b> d<b>’Imma López Pavia</b>, una història recollida de la
memòria familiar, on les dones prenen el protagonisme. Ens parla de l’emigració
a l’Argentina, de la tornada a casa, de les dones valentes capaces de
sobreposar-se a les adversitats de la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Després trobem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ombra de Largo Caballero</i>, de David
Barrachina, que va obtindre l’accèssit Joaquín Navarro, un relat situat
temporalment al final de la dictadura de Franco que ens parla de la recuperació
de la memòria, de la necessitat de nous pactes socials que superen les
fractures i la desconfiança històrica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El tercer relat
que hi trobem és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La ciutat</i>, de Pau
Berenguer Soriano, on es recrea una València actual convertida en l’escenari
d’una guerra i on les protagonistes que intenten sobreviure a la catàstrofe
quotidiana es veuen atrapades per una amarga teranyina de destrucció i
violència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Fills de la Mediterrània</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, de la joveníssima Lucia Guasp, és
una de les grans sorpreses d’aquest recull. Un relat coral ben construït,
centrat en una qüestió de rabiosa actualitat, l’emigració, les pasteres que
travessen la Mediterrània plenes de gent que busca una nova terra on viure
dignament i amb llibertat, on aconseguir fer realitat els seus somnis. També
ens parla dels vaixells de rescat i de la gent que conforma les seues
tripulacions. La narració del drama de milers de persones, algunes de les quals
acaben morint en l’intent, escrita amb un punt d’esperança.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ous de serp</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, de Joan Company, pren el pols a la societat urbana
actual a través d’un seguit de personatges que han arribat al límit i esclaten.
Un malestar que conduïx a la bogeria individual o al populisme intransigent que
acabarà devorant-los.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’hora del mar</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, d’Albert Palacios Alonso, ens conta l’assetjament que
patix una parella de recents casats durant el seu viatge de noces en un creuer,
que finalitzarà amb un assassinat. Algú ocultava un passat tèrbol que ha acabat
atrapant-lo. El crim restarà impune ja que, emparat per la riquesa i el poder,
el criminal no rebrà el seu càstig.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Sobre la mar i les seues dreceres</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, de Maria Pallàs, és un relat
íntim, escrit amb una gran càrrega lírica, la història d’uns aventurers que han
compartit desenes de camins conquerint muntanyes, travessant mars i deserts,
arribant al límit de les seues forces. Sota el cel estrellat troben la passió i
la tendresa d’un amor homosexual.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’esperit del sabó</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, de Pau Marqués, és un dels relats
més redons dels que conformen aquesta mostra. L’autor poua de la tradició
popular els elements per a construir un relat personal amb qüestions actuals,
com ara la tensió a les aules, un relat que té l’artesania del sabó com a eix
central.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La fugida</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">, del veterà Albert Hernàndez i Xulvi, és un relat
inquietant amb un final sorprenent. Un home es veu atrapat una nit en una
situació estranya i criminal de la qual a penes recorda res i que el té
realment obsessionat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tanca el recull <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A cobert</i>, de Jordi Espinach. En
realitat, es tracta d’una faula, encara que el lector no se n’adonarà quasi
fins al final. Ens situa en el que sembla un territori en guerra, però en
realitat ens està parlant d’una manera imaginativa de com algunes bestioles
veuen la manera salvatge que tenen els humans de divertir-se a càrrec de la por
i la integritat dels animals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La veritat és que
el llibre té una lectura entretinguda, amena i mostra una gran sensibilitat
social.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-79877798637479577492024-02-12T13:15:00.000+01:002024-02-12T13:15:00.075+01:00FLETXES QUE JA NO PERTANYEN A L'ARC<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSLmpLrRuppdYCotCqVMoafqpXqDYWDRw9wxI1sOxGM5U0s9_I9edyhopsCJTFcq8hzbrw76bX4LuGd38FO2_bzGJ1Trj7zRDIKSXfygVH5nd4v6Yi-dr8xyl2xLKhCQ5ErWYo4F7c9x29an63wa22mhRmnu3YhbxsYgCNXsdCLrSJEd4ZXv-PxaPYrjU/s2048/carles%20fabregat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1974" data-original-width="2048" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSLmpLrRuppdYCotCqVMoafqpXqDYWDRw9wxI1sOxGM5U0s9_I9edyhopsCJTFcq8hzbrw76bX4LuGd38FO2_bzGJ1Trj7zRDIKSXfygVH5nd4v6Yi-dr8xyl2xLKhCQ5ErWYo4F7c9x29an63wa22mhRmnu3YhbxsYgCNXsdCLrSJEd4ZXv-PxaPYrjU/s320/carles%20fabregat.jpg" width="320" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Carles Fabregat
Sans</b> és un barceloní que va deixar el tràfec de la ciutat comtal per les
blanques platges d’Eivissa, una illa on residix des del 1985. És poeta,
narrador, assagista, pintor, dissenyador, escultor i gestor cultural. En resum,
un individu creatiu i polièdric que creu en la cultura com a eina de
transformació personal i col·lectiva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquest últim
trimestre del 2023 la prestigiosa editorial valenciana Afers li ha publicat,
dins de la col·lecció Literatures, el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fletxes que ja no pertanyen a l’arc</i>. Una col·lecció d’aforismes,
adagis, sentències, pensaments amb una condensada càrrega d’idees que partixen
de la seua experiència vital. Només un individu que ha viscut, que ha observat
amb deteniment la realitat que l’envolta, que ha pensat i repensat a través del
temps allò que mou l’ésser humà, que s’ha fet multitud de preguntes a les quals
tot seguit ha intentat respondre, és capaç, un dia, d’agafar el llapis i
posar-se a reflexionar sobre tot plegat des del propi jo i amb una llibertat
que només les regles del llenguatge poden ralentitzar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’aforisme demana
brevetat, una posició per part de l’autor ètica i estètica, demana una certa
complexitat i una voluntat colpidora que obligue el lector a pensar i a prendre
una posició. L’aforisme és un gènere literari que apareix en alguns autors dins
d’un text, una composició major, alguns assajos de Joan Fuster ens poden servir
com a exemple. L’aforisme és també un gènere transversal que pot emprar formes
de la poesia, de la filosofia, del microconte, i això ens el fa encara més
atractiu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Carles Fabregat,
aquest artista i literat tot terreny que considera que «l’art consisteix a fer
un possible del no-res», tensa l’arc del seu pensament i llança les idees al
vent. Unes idees que en compartir-les deixen de ser exclusivament seues. No
trobe en ell una voluntat de possessió de les paraules, sinó de comunicar els
seus pensaments.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El llibre ve
acompanyat per un pròleg de Bernat Joan i Marí i una introducció de l’autor.
L’ha dividit en dos apartats, el primer i més extens que porta el mateix títol
del llibre, i on reflexiona<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobre el fet
d’escriure: «Escriure és intentar entendre»; la vida: «La vida, aquest llarg
tomb per arribar al principi»: les creences, l’art, el jo, els paradisos
perduts, la condició humana: «L’home és un animal espatllat»; el món, l’amor,
la soledat i, per últim, la mort: «Mai arribem, mai vàrem partir”. La segona
part, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Adagis i proverbis per a temps de
crisi</i>, és una col·lecció de pensaments al voltant de la crisi provocada per
la pandèmia del covid, on trobem pensaments precisos i contundents escrits amb
ironia i humor: «Dos mil segles corrent i al final ens ha atrapat el virus»;
«Tota crisi comporta una ferida narcisista: descobrir que la vida no estava
assegurada a tot risc».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fletxes que ja no pertanyen a l’arc </i>hi
ha lirisme, condensació verbal, sarcasme, humor, intel·ligència, una mirada
obliqua, un tant múrria i alhora compromesa amb el món. Un llibre per a tindre
sempre a mà, per a llegir-lo, rellegir-lo i fins i tot per a debatre i dialogar
amb ell.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-38393445545672358452024-02-10T10:44:00.001+01:002024-02-10T10:44:40.370+01:00ARGILA I CALÇ<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirWHobpIdNYYTMMjhCEHf2xt1hl_7zaiLBkc9X1vrCi8IuxW4L6bR7AFNHLEbw19cKtW7_xRvvkkyj0kyIhcFV-kcUJ-zVefJO89OYc3JcsO2GDSvmXvkZVP7cFmf8jBPR6uAet8GFRKQufY0nvmS5gZlnY0A5fjkSFuNyQAJ5mYNiKObk8cxML9UvYso/s1283/Elvira%20Cambrils.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1005" data-original-width="1283" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirWHobpIdNYYTMMjhCEHf2xt1hl_7zaiLBkc9X1vrCi8IuxW4L6bR7AFNHLEbw19cKtW7_xRvvkkyj0kyIhcFV-kcUJ-zVefJO89OYc3JcsO2GDSvmXvkZVP7cFmf8jBPR6uAet8GFRKQufY0nvmS5gZlnY0A5fjkSFuNyQAJ5mYNiKObk8cxML9UvYso/w391-h307/Elvira%20Cambrils.png" width="391" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’any 2022 <b>Elvira
Cambrils</b> va obtindre el <b>Premi Enric Valor de Novel·la</b>, que convoca la Diputació
d’Alacant, per <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Argila i calç</b></i>, una
novel·la que ha editat aquest darrer trimestre de l’any en la col·lecció
L’Eclèctica <b>Bromera Edicions</b>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Argila i calç</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és segurament l’envit literari més arriscat que mai ha
fet al llarg de la seua trajectòria l’escriptora de Pego. I a pesar del risc
assumit, és el que més bons resultats li ha donat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un relat de
relats, com la vida mateixa. Quantes vides conté la nostra vida? És un llibre
de viatges, viatges a la recerca desesperada d’un petit espai on construir
lliurement i dignament la nostra felicitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Elvira Cambrils ha
creat un personatge, Blanca Miralles, una vella escriptora en el darrer tram de
la seua vida, que des que va perdre el seu marit no ha tornat a escriure. A
ella li cedix la veu narrativa. L’aparició en la vida de Blanca d’una jove de
Djibouti, Amina, l’empenyerà a agafar de nou la seua ploma per tal de
contar-nos el seu llarg viatge com a emigrant sense papers, travessant les
fronteres de diversos països africans i la Mediterrània, fins arribar a les
valls de Pego.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Una tragèdia de
milers d’éssers humans que fugen de la fam, de la misèria de la guerra, d’una
societat on les dones i els pobres no tenen drets, una fugida a la recerca
d’una vida més digna on sovint troben la mort calcinats en un desert o ofegats
al bell mig de la mar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Blanca Miralles,
al mateix temps que ens va contant les peripècies per les quals passa la jove
Amina, a qui sovint salva la solidaritat de les dones que va trobant-se pel
camí, comença a contar-nos la seua pròpia vida, la d’una dona criada en una
dictadura de tints feixistes i militaristes amb un discurs masclista i
patriarcal. Ella, a pesar de tot, ha pogut estudiar a la universitat i fins i
tot exercir durant uns anys la seua professió. Més endavant entrarà en contacte
amb el nucli valencianista resistent, encapçalat per Manuel Sanchis Guarner,
Joan Fuster, els germans Casp, aprendrà la seua llengua i començarà a escriure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En la manera de
narrar aquest relat, Elvira Cambrils aconseguix dotar la seua prosa del tast de
la literatura clàssica àrab. Ens parla de les grans i petites tragèdies que
viuen milers de dones. Hi ha petites tragèdies? I ho fa amb un llenguatge d’un
lirisme bell però senzill, carregat de tendresa, determinació i una certa
sensualitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Elvira Cambrils es
reivindica com una novel·lista universal i alhora filla d’una tradició
autòctona. Una tradició que personalitza en autors com ara Maria Ibarz, Beatriu
Civera, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Beneyto, però que ve de més lluny en
el temps, d’Isabel de Villena o de Manuela Agnés Rausell. Les quals reivindica,
perquè en el seu moment fins i tot les feren passar com a subalternes dels
homes escriptors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Elvira denuncia
també les vegades que les dones s’han vist relegades per la societat a ocupar
un espai de simples acompanyants.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquesta, encara
que ho parega, no és una història de dues dones, sinó de moltes dones,
Elvira-Blanca ens relata també el drama d’altres dones com ara Esther Julià,
que es va rebel·lar i que a la fi va perdre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tampoc és el relat
d’un sol viatge, de fer mentre ens narra el sinuós itinerari d’Amina pel sud,
ens descriu els seus viatges per la costa nord de la mateixa mar. Uns viatges
en què Blanca i la seua parella busquen la llibertat que en el seu país no
troben.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Argila i calç</i> una novel·la ambiciosa,
ben escrita i estructurada, amb una tensió narrativa que fa que no perda
interés en cap moment. Una novel·la que ens parla de la capacitat de l’ésser
humà per a mantindre sempre viva, a pesar dels mals vents, la flama de
l’esperança.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-43854386735415925952024-02-09T12:05:00.003+01:002024-02-09T12:08:47.788+01:00PER TOT ARREU<p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiPmeSKow3R6tkdtEmtFs9seoO-o0UrfVu_eRZGP76__fQdWZpLGDgiPYTETP-t-ixsDyxGzAEC0NNhikfr0xyY_RnHig3QcE67sUnYYQGOpZ84FYNgOMIJvLy3Jjh9kpTzghhLsi3GUq5vJYicecXAKzkYfIcmY-pLMLZO06nCTA6Zzo6uzlDwQlI-yU/s960/Garri%20i%20Vicent%20Penya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="755" height="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiPmeSKow3R6tkdtEmtFs9seoO-o0UrfVu_eRZGP76__fQdWZpLGDgiPYTETP-t-ixsDyxGzAEC0NNhikfr0xyY_RnHig3QcE67sUnYYQGOpZ84FYNgOMIJvLy3Jjh9kpTzghhLsi3GUq5vJYicecXAKzkYfIcmY-pLMLZO06nCTA6Zzo6uzlDwQlI-yU/w314-h399/Garri%20i%20Vicent%20Penya.jpg" width="314" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El veterà
cantautor valencià <b>Garri </b>ho ha tornat a fer. Ha seleccionat una mostra de
poesia d’un únic autor i ha posat música a cadascun dels seus poemes. Si per al
seu anterior disc, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Saliva canalla</i>,
havia elegit els versos d’Ismael Carretero, en aquesta ocasió el poeta
seleccionat ha estat <b>Vicent Penya</b>. Dos autors de diferents generacions i amb
una manera d’entendre la vida i la poesia prou divergent, però que tenen en
comú el lloc de naixement: Rafelbunyol, a la comarca de l’Horta Nord.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El disc d’ara té
com a títol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Per tot arreu</i>, un treball
que recull deu cançons, deu poemes dels llibres <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De l’efímer i l’etern</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De la
casa estant</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cims i abismes</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desig de terra</i>. S’obri amb la primera
part del poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ja sé que delere</i> i el
tanca la segona part d’aquest mateix poema.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La música és
autoria del mateix Garri, encara que dels arranjaments, la producció, la
gravació, la mescla i la masterització s’ha encarregat Josep Vicent Tallada,
que també s’ha fet càrrec de les guitarres, elèctrica, acústica i espanyola,
del baix elèctric, de l’ukelele, del teclat, la flauta, el caixó i la
percussió. Garri ha comptat també amb la col·laboració de Samuel Iborra, que
s’ha encarregat de l’assessorament artístic i de l’harmònica i l’acordió.
Tallada i Iborra són dos músics que han treballat en altres discos de Garri i
tenen una sintonia remarcable amb ell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La portada i el
disseny han estat obra de Garri.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Manuel Garrido,
Garri, fou un dels membres del grup Tapineria, formació amb la qual el
desaparegut Pep Laguarda, en la dècada dels setanta del segle passat, va
enregistrar el mític <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Brossa d’ahir</i>.
Durant alguns anys també va formar tàndem amb Laguarda com a dissenyador.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Garri és un músic
amb una llarga trajectòria i amb un grapat d’influències musicals que ha sabut
digerir amb intel·ligència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És un músic
heterogeni, capaç de dotar les seues cançons d’un estil propi marcat per la
seua veu càlida. Trobem en ell influències del folk nord-americà, del blues,
del rock, de la bossa nova, de la cançó d’autor...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Deu cançons marcades
per una poesia en la qual la mètrica i la rima són d’una qualitat artesanal.
Els accents interns de cada vers estan ben marcats, una qüestió que des del meu
punt de vista ha facilitat el treball del compositor musical.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En aquest nou
treball Garri es mostra divers i fins i tot en alguns moments juganer, com ara
en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dormint, dormint, és quan veig més
clar</i>, on s’arrisca amb la cançó de bressol i li dona un aire de melodia de
caixeta de música.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un disc vibrant,
intens, de ritmes diversos on la tendresa i la ironia característiques de la
poesia de Vicent Penya es barregen amb l’ofici i la calidesa de Garri.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Per tot arreu</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és un disc contra la banalitat i la superficialitat dels
ritmes fàcils i prefabricats, les lletres estúpides i estupiditzants. Un disc,
i disculpen el joc de paraules, que hauria d’escoltar-se per tot arreu.</span></p><p></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-497348977151020941.post-35553631721390610522023-10-23T11:04:00.000+02:002023-10-23T11:04:24.655+02:00TOTS ELS COLORS DEL GUIX<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCXJCH4UfRSbUERAoh1iyYjRKy3yIj3R9U0sdIKPD9s1ucyjtXeYTdBNA7aOrFs7IxwhomK2o7ISQbADfBrHng5Jq23J-igun40Q0CwiNI_kEKuzMeHJBnBrvBV7l0vsXlLKMPqRsAUpFNP2LY_wDl91wdtr9bdbKHFBp4xHeCVcbbF0eXwAkXynoNlqg/s1600/IMG-20180512-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCXJCH4UfRSbUERAoh1iyYjRKy3yIj3R9U0sdIKPD9s1ucyjtXeYTdBNA7aOrFs7IxwhomK2o7ISQbADfBrHng5Jq23J-igun40Q0CwiNI_kEKuzMeHJBnBrvBV7l0vsXlLKMPqRsAUpFNP2LY_wDl91wdtr9bdbKHFBp4xHeCVcbbF0eXwAkXynoNlqg/w386-h290/IMG-20180512-WA0008.jpg" width="386" /></a></div><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’alcoià <b>Francesc Pou</b>, després d’una intensa trajectòria
com a dramaturg, contista i sobretot poeta, publica la seua primera novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tots els colors del guix</i>, dins de la
col·lecció Manuzio de l’editorial Neopàtria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El guix, el clarió, fou durant dècades una de les
principals eines quotidianes dels docents d’arreu del món. Les pissarres,
sovint rectangles en la paret pintats de negre, s’omplien de lletres, números i
dibuixos amb els quals s’il·lustrava la lliçó que el mestre o mestra impartia.
En els anys en què s’ho podien permetre, al color blanc se n’afegien d’altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tots els colors
del guix</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> ens
relata la vida d’una mestra d’escola filla de la derrota republicana, qui
pateix per una banda la desaparició del pare, oficial de l’exèrcit de la
República, i per una altra la depuració per part del nou règim de la seua mare
com a mestra, la qual cosa condemna mare i filla a la pobresa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Al llarg de la infantesa i adolescència, la protagonista
té un somni: arribar a estudiar magisteri, que farà possible amb molt d’esforç
i amb l’ajuda de la mare. Més tard, en la llarga agonia del règim i del
dictador, s’incorporarà a la docència i començarà a donar els seus primers
passos com a mestra durant l’anomenada transició democràtica, un període que en
sectors com ara l’educació va ser realment convuls.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La novel·la, encara que centrada en la història de la
protagonista, és un homenatge a tots aquells docents que cregueren que calia
deixar de banda la vella escola franquista, doctrinària i profundament
reaccionària, per aplicar les idees del moviment de renovació pedagògica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La lluita contra l’immobilisme fou realment dura,
d’alguna manera encara no ha acabat. Els entrebancs foren nombrosos, només la
il·lusió, l’amor a l’educació i un gran sacrifici individual i col·lectiu van
fer que s’acabara aconseguint.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Francesc Pou tria una dona, per una banda, perquè les
dones són majoritàries en l’exercici de la docència a les escoles de primària,
i en segon lloc perquè la seua fortalesa, convicció, dedicació i valentia feren
possible que es produïren canvis substancials. Els immobilistes i els
reaccionaris les pensaren febles, fàcils d’espantar, però resultaren fortes,
constants, solidàries i imaginatives.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquesta és una novel·la que parla de tot això, però també
d’amistat, de solidaritat, de vocació i de la sòlida empremta que deixen alguns
mestres en els qui hem estat els seus alumnes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tots els colors
del guix</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">
integra les diverses sensibilitats en la lluita per la renovació pedagògica de
persones molt conscients que plantaven a l’escola i en la societat una llavor
de futur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Una novel·la intensa escrita amb passió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0