dimecres, 26 d’agost del 2015

"MALEÏTS ENTREPANS"


El poeta saguntí Antoni Gómez rememora en Maleïts entrepans (Onada edicions, Benicarló, 2015) la seua infantesa als peus del castell de Sagunt durant la dècada dels seixanta del segle passat.
Gómez recupera en part la mirada de l’infant que fou i trau del bagul dels records una llarga galeria de personatges que l’ajuden a reconstruir un univers que el temps s’ha encarregat de fer desaparéixer.
El protagonista compta amb una talaia força especial per a observar el món dels adults, el bar familiar, on ajuda a despatxar els parroquians des de la seua més tendra infantesa. Un bar situat davant del teatre romà, just al costat de l’antic cementeri jueu, la qual cosa fa que l’espai dels seus jocs estiga sobre les empremtes del passat.
L’infant se situa entre el passat i el present, entre els vius i el record dels morts, uns morts anònims que de vegades carreguen els vius sobre les seues espatles durant tota una vida com una llosa feixuga, i en altres són simplement el color que dóna sentit a les seues hores per trobar alguna cosa que certifique el mite de l’escenari històric.
Aquest infant és enmig del món dels adults i dels infants, i ens oferix de vegades amb cruesa escenes dels dos mons. Una cruesa que té un punt d’ingenuïtat, d’innocència, no oblidem que la mirada és la d’un xiquet, per més madur que les circumstàncies l’han obligat a ser, però amb un punt de sarcasme, d’humor del narrador adult, que en recordar lliga caps i acaba de comprendre d’una manera clara certes coses que de menut se li escapaven.
La narració està marcada per l’escenari, la ciutat vella de Sagunt, el castell, el teatre romà, la jueria, el cementeri jueu, el riu Palància... Un escenari que li aporta un espai amb una gran personalitat que porta l’autor a reflexionar sobre el pas del temps i la tragèdia del viure quotidià marcat per cada etapa històrica.
També l’escenari més domèstic, el bar, un espai on regna el pare en la barra, un home senzill però amb un sentit de l’humor especial, i la mare a la cuina, una dona que en eixir de davant dels fogons sempre es troba disposada al relat.
El bar li servix al protagonista per a parlar-nos de la ràpida evolució dels costums de l’època, dels canvis de les relacions de parella, però també és l’escenari on apareixen els primers turistes i tota aquella fauna d’espavilats que anaven a traure’ls unes monedes; els aficionats a la història i a l’arqueologia i els seus discursos inacabables; els borratxos amb les seues tragèdies personals penjades en la seua mirada tèrbola; els treballadors d’oficis de dia i d’oficis de nit, fins i tot velles glòries dels escenaris.
Tenen, també, un apartat en aquest magnífic retaule de la memòria, que ens recorda algunes pel·lícules italianes, les mascotes que doten d’humor i d’humanitat les pàgines del llibre.
Antoni Gómez, un home preocupat pel pas del temps, per la fugacitat de la vida, ens oferix un relat en el qual, millor que un llibre d’història, reflectix una ciutat de Sagunt en blanc i negre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada