dilluns, 4 de gener del 2016

SIS VEUS PER AL POETA


 La cantautora Eva Dénia, una dona musicalment polièdrica, dissenyà un projecte musical en què des del folk es feia un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. En aquesta aventura va comptar amb cinc dones més, Lola Ledesma, Sílvia Ampolla, que amb el temps deixaria el projecte i el seu lloc l’ocuparia l’exmembre d’Al Tall Maribel Crespo, Merxe Martínez, María Amparo Hurtado i Patxi Ferrer. Una aventura que donaria peu a Sis veus per al poeta, un espectacle d’un gran nivell i un magnífic treball discogràfic amb catorze cançons.


Els arranjaments musicals han estat a càrrec d’Eva i Carles Dénia, aquest darrer també s’ha encarregat de la producció artística i de la guitarra, la guitarra amb escordatura i les percussions. També hi ha hagut altres col·laboracions especials, com ara la de Tobal Rentero, que s’ha encarregat del llaüt, la bandúrria, la guitarra, el guitarró, percussions i xaphoon, i de Vicent Carrasco, que ho ha fet de la guitarra i el guitarró.
En el disc es canten diversos poemes d’Estellés adaptats a músiques d’arrel tradicional com ara boleros, cançons religioses, cant d’estil, romanços, cançons de bressol i de batre, i fins i tot cants del Misteri d’Elx. Hi ha algun poema que està en part o totalment recitat, com ara el clàssic Els amants o És com un ball. I altres com Havanera de Vicent, on la lletra i la música són d’Eva Dénia, la qual també ha adaptat alguns poemes als cants proposats o ha fet lletres sobre músiques ja existents com ara Estellés, poeta nostre. El grup per la seua part ha escrit la lletra de Jota a sis veus.


Sis veus per al poeta és un treball carregat de màgia que a més d’homenatjar Estellés reivindica i posa al dia la nostra música d’arrel tradicional des d’una òptica femenina, demostrant amb fets la força, la creativitat i la qualitat de les dones valencianes a l’hora de compondre i cantar. Dones com la majoria de les que participen en aquest projecte amb una veu impressionant que fins ara no havien tingut la presència i el reconeixement públic que es mereixien.
Un disc amb una gran dignitat, amb propostes sonores atractives i amb alguns moments carregats d’una gran força emotiva, que s’enganxa a les orelles i a l’ànima d’aquell que les escolta, i aleshores no té altre remei que deixar-se arrossegar fins el centre de la plaça, amb la pell de gallina, i ballar al ritme que ens marquen, i si té una mica de sort una d’elles deixarà el seu lloc i l’acompanyarà.
Un disc i un espectacle que no es poden deixar de gaudir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada