EL LLEDONER DE L'HOME MORT

Una inesperada herència, un casalot al terme de Xàtiva, farà que Joan, el protagonista d’El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella (Bromera, 1996), es retrobe amb les seues arrels familiars i alhora amb un terrible secret.
La novel·la gira al voltant de la necessitat que un adolescent sent de recompondre el passat sense complexos. Una necessitat que l'empeny a traslladar-se des de la ciutat on viu fins a Xàtiva i investigar els fets entrevistant-se amb la gent que d'una manera o altra foren testimonis. Pel camí descobrirà que la veritat mai no és una, sinó diversa i subjectiva, i que depén de l’angle des de la qual es mire. Descobrirà les febleses d’un pare idealitzat i que la idealització dels altres confon la percepció que podem tindre de la realitat. I es trobarà de colp i volta, també, amb l’amor.
El lledoner de l’home mort és l’al·legoria de com, per una banda, una nova generació, la de Joan, pretén recuperar la memòria del passat per més dolorós que aquest haja estat, per tal d’enfrontar-s’hi, i per una altra una generació més vella, la del seu pare, que preferix ignorar-lo presonera com és de la por als espectres que es puguen desvetlar. Cucarella, a més, reivindica entre línies la memòria col·lectiva i individual, l’ésser humà és una baula que unida a altres baules conforma una cadena o una tribu. Un individu sense memòria, sense arrels, és un ésser anòmal.
El lledoner de l'home mort és un relat destinat a un públic juvenil, amb un gran nombre d’elements que caracteritzen aquesta mena de productes, però amb el segell personal de Cucarella, distingible en el llenguatge emprat i en la peculiar manera que té de tractar segons quins temes.

(Fotografia de J.M. Palop)