(Membres del Jurat dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2001, Manel Alonso, Antoni Gómez, Toni Cucarella, Teresa Pascual i Albert Forment. Fotografia: arxiu de Manel Alonso)Considere Toni Cucarella un dels escriptors valencians que més clar té el paper que li pertoca com a intel·lectual compromés i progressista en una societat complexada i una cultura minoritzada i atacada des de diversos fronts per tal d’anihilar-la. Toni Cucarella és un individu diàfan, directe, valent, combatiu, amb una trajectòria com a narrador i com a articulista sòlida i sobretot coherent. Les seues eines de treball són la informació desintoxicada, la memòria històrica i una posició política davant dels conflictes socials ferma i ancorada cap a l’esquerra nacional. Com a narrador, és un home tan preocupat per l’arquitectura del relat com per la matèria primera: la llengua. El llenguatge que Toni Cucarella oferix en els seus textos és un dels més rics de la narrativa que es fa en llengua catalana al País Valencià. El lèxic, la fraseologia, els girs, els modismes, els refranys, les contalles amb què juga convertixen les seues novel·les, els seus contes i els seus articles en una font de saviesa l’aigua de la qual assacia qualsevol lector que en beu.
Conec Toni Cucarella des dels darrers anys de la dècada dels vuitanta del segle passat i des de feia temps tenia ganes d’editar-li algun original. Després d’unes quantes converses vam decidir, de mutu acord, que recolliria en un volum diverses narracions publicades de manera dispersa. Aquestes narracions tenien en comú l’anomenada història sagrada. Eren textos escrits des de l’humor i inspirats en les històries bíbliques, Caín i Abel, Judith, Llàtzer, Joan Baptista, etc., a les quals els donava la volta sota una òptica crítica. El llibre porta com a títol Llet agra i altres històries comsagrades (Brosquil Edicions, 2002) i conté alguns dels relats breus més brillants, perfectes i intel·ligents que ha escrit Cucarella. Per raons que no acabe d’entendre, aquest és un dels seus llibres menys coneguts.
Conec Toni Cucarella des dels darrers anys de la dècada dels vuitanta del segle passat i des de feia temps tenia ganes d’editar-li algun original. Després d’unes quantes converses vam decidir, de mutu acord, que recolliria en un volum diverses narracions publicades de manera dispersa. Aquestes narracions tenien en comú l’anomenada història sagrada. Eren textos escrits des de l’humor i inspirats en les històries bíbliques, Caín i Abel, Judith, Llàtzer, Joan Baptista, etc., a les quals els donava la volta sota una òptica crítica. El llibre porta com a títol Llet agra i altres històries comsagrades (Brosquil Edicions, 2002) i conté alguns dels relats breus més brillants, perfectes i intel·ligents que ha escrit Cucarella. Per raons que no acabe d’entendre, aquest és un dels seus llibres menys coneguts.
Coincidesc plenament amb tot el que dius sobre Cucarella. llarga vida a un escriptor com ell; tot i que ens amenace de no voler publicar més amb format de paper mercantilitzat.
ResponEliminaCom deies, un grandíssim escriptor i un prohom nacionalista.
Una abraçada