(Creu de pedra i ferro a l'interior del cementeri de Puçol)EL VEÍ DEL NÚMERO 28
S’havia cagat en els morts del veí del número 28 i, a més a més, en la seua cara. Agreujat en el seu honor, al del 28 no li va quedar més remei que trencar-li l’ansa del coll. El cadàver el va trobar l’endemà l’enterramorts, el qual, parsimoniosament, el va recollir i el va llançar al poal de les escombraries. Era el cinqué ocell mort que havia aparegut en aquell carrer del cementeri i l’home començà a témer que es convertiria en una rutina.
Un testimoni presencial dels fets, el veí del número 46, i al mateix temps gran amant dels coloms, respirà alleujat en esbrinar que l’assassí d’ocells no tenia cap familiar eminent al qual l’ajuntament es veiera obligat a erigir una estàtua en un parc de la ciutat.
Un testimoni presencial dels fets, el veí del número 46, i al mateix temps gran amant dels coloms, respirà alleujat en esbrinar que l’assassí d’ocells no tenia cap familiar eminent al qual l’ajuntament es veiera obligat a erigir una estàtua en un parc de la ciutat.
(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada