Amor, he de confessar-te que porte sempre amb mi una bossa plena de l’encís dels teus petons, una brúixola, un mapa i un quadern de bitàcola, i que m’he fet al mar per a cercar el teu perdó.
El teu record és el paisatge on reposa el meu esguard, el llac que secretament he desitjat penetrar per abastar, entre les seues aigües, la pau que vagament recorde del ventre matern.
Vaig veure als teus ulls la bellesa del mar i, sovint, em pregunte en veu alta quin bruixot fou capaç d’empresonar l’atzur en el teu rostre. A l’horabaixa, a les cales de la memòria, el silenci em contesta que només és el reflex del nostre amor consumat a la platja. No podia ser de cap altra manera.
Des del pal major he cridat el teu nom al vent perquè l’eco me’l retorne una i una altra vegada.
Passe les nit gronxat pel cant del mar que em fa sentir infant i com un infant aconsegueix adormir els meus turmentats pensaments.
De dia navegue cercant la ruta que em porte a tu.
No et tinc però ets a l’horitzó dels meus records. Joiós em submergisc en la memòria per a reviure el nostre amor...
No sé qui sóc a hores d’ara, només un mariner i el mar... el mar és un ocell que escriu el futur sobre la pell dels amants.
Si no et trobe un dia em deixaré dur pel desig de naufragar i morir nu en el mar, ell, com un amic fidel, s’encarregarà de portar-me a la platja del nostre amor on un dia vaig ser feliç.
(Publicat a Poemes d’amor per a madonna Francesca seguit de l’Apologia de Beniarjó. Diversos autors. València 1996)
El teu record és el paisatge on reposa el meu esguard, el llac que secretament he desitjat penetrar per abastar, entre les seues aigües, la pau que vagament recorde del ventre matern.
Vaig veure als teus ulls la bellesa del mar i, sovint, em pregunte en veu alta quin bruixot fou capaç d’empresonar l’atzur en el teu rostre. A l’horabaixa, a les cales de la memòria, el silenci em contesta que només és el reflex del nostre amor consumat a la platja. No podia ser de cap altra manera.
Des del pal major he cridat el teu nom al vent perquè l’eco me’l retorne una i una altra vegada.
Passe les nit gronxat pel cant del mar que em fa sentir infant i com un infant aconsegueix adormir els meus turmentats pensaments.
De dia navegue cercant la ruta que em porte a tu.
No et tinc però ets a l’horitzó dels meus records. Joiós em submergisc en la memòria per a reviure el nostre amor...
No sé qui sóc a hores d’ara, només un mariner i el mar... el mar és un ocell que escriu el futur sobre la pell dels amants.
Si no et trobe un dia em deixaré dur pel desig de naufragar i morir nu en el mar, ell, com un amic fidel, s’encarregarà de portar-me a la platja del nostre amor on un dia vaig ser feliç.
(Publicat a Poemes d’amor per a madonna Francesca seguit de l’Apologia de Beniarjó. Diversos autors. València 1996)
Manel,
ResponEliminaParles d'una antologia i de diversos autors. El text transcrit és bellíssim. No cal afegir-hi res més.
Amb afecte!
El llibre és un petit quadern editat pel poeta Alexandre Navarro on hi ha versos d'autors com ara Enric Soria, Josep Ballester o Joan S. Sorribes, en l'actualitat és impossible de trobar.
ResponElimina