OKUPA
Un ésser estrany, espectral, havia calat tant fons en la imaginació de la veïna del dinou que fins i tot hi va edificar una casa i es va instal·lar definitivament allí. Amb el pas del temps es va casar amb el monstre imaginari que havia esglaiat la veïna del dinou en la seua infantesa i van tindre una munió de fills. Per això, quan algú, en aturar-se front al quiosc de premsa que regentava, l’acusava de no tindre gens ni mica d’imaginació, ella sempre responia de la mateixa manera:
–Sí en tinc, però la tinc ocupada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada