Josep Igual«Els escriptors valencians que encara usem la llengua del país –i que som directament funcionaris– hem de fer tots els papers de l’auca per sobreviure. Exigiria un assaig amè si algú investigués les jugades funambulesques, les dinàmiques de circ que cal fer per a guanyar-se la garrofa diària». L’autor d’aquestes paraules i del llibre que les conté, Josep Igual, al llarg del 2002 es va veure obligat a combinar la seua tasca com a escriptor amb dues faenes periodístiques (premsa i televisió comarcal) i alguna conferència, però qualsevol excusa li era bona per a obrir un parèntesi: la lectura d’un llibre, la música de Bach, una conversa, un àpat, un paisatge, un encontre fortuït o un pensament, i construir un petit artefacte literari per a convertir-lo en un maó amb el qual construir el dietari El rastre dels dies (Onada edicions)
El dietari és el gènere literari més transversal. Però anem amb compte, ja que un autor poc hàbil el pot convertir en un cul-de-sac, en unes golfes plenes d’andròmines polsoses.
Si l’autor és una mica intel·ligent, si té ofici i coneix la tradició dietarista catalana que com a grans mestres té Pla i Fuster, així com els grans autors occidentals, i a més sap crear un espai mental en el lector i dota el text d’un ritme i d’una veu propis, en les seues pàgines es podran donar la mà la ficció narrativa i la poesia, l’esbós d’un paisatge i la caricatura d’un individu qualsevol, l’aforisme i l’acudit sagaç, conformant una unitat plural i rica. Josep Igual ho ha sabut fer.
Igual té una prosa brillant, concisa, la seua capacitat per a l’observació del detall és ressenyable, sap traure-li punta al silenci i sap vestir amb elegància la ironia i el sarcasme. És intel·ligent. És vital, encara que no ho semble amb eixa imatge de desmenjat, d’avorrit, amb la qual es disfressa, sap –i això no és fàcil– ressenyar amb eficàcia i amb estalvi de mots un plat, un vi, una música, un llibre. Coneix el seu ofici, no em referisc al de gasetiller, sinó el d’escriptor, és poeta, narrador, assagista, articulista i fins i tot compositor de cançons, un ofici que l’apassiona i que per a ell és una manera d’entendre la vida.
El rastre dels dies conté un grapat de bones pàgines i algunes entrades realment brillants.
El dietari és el gènere literari més transversal. Però anem amb compte, ja que un autor poc hàbil el pot convertir en un cul-de-sac, en unes golfes plenes d’andròmines polsoses.
Si l’autor és una mica intel·ligent, si té ofici i coneix la tradició dietarista catalana que com a grans mestres té Pla i Fuster, així com els grans autors occidentals, i a més sap crear un espai mental en el lector i dota el text d’un ritme i d’una veu propis, en les seues pàgines es podran donar la mà la ficció narrativa i la poesia, l’esbós d’un paisatge i la caricatura d’un individu qualsevol, l’aforisme i l’acudit sagaç, conformant una unitat plural i rica. Josep Igual ho ha sabut fer.
Igual té una prosa brillant, concisa, la seua capacitat per a l’observació del detall és ressenyable, sap traure-li punta al silenci i sap vestir amb elegància la ironia i el sarcasme. És intel·ligent. És vital, encara que no ho semble amb eixa imatge de desmenjat, d’avorrit, amb la qual es disfressa, sap –i això no és fàcil– ressenyar amb eficàcia i amb estalvi de mots un plat, un vi, una música, un llibre. Coneix el seu ofici, no em referisc al de gasetiller, sinó el d’escriptor, és poeta, narrador, assagista, articulista i fins i tot compositor de cançons, un ofici que l’apassiona i que per a ell és una manera d’entendre la vida.
El rastre dels dies conté un grapat de bones pàgines i algunes entrades realment brillants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada