EL CARRER DELS BONSAIS

EN EL TREN (I)

Com cada matí, Jaume, es va adormir quasi bé en seure. Mentre el tren travessava la comarca camí de la gran ciutat va començar a somniar. No solia fer-ho, això de somniar, ni tan sols quan dormia en el seu llit, o almenys això era el que deia a la parròquia del Bar de la Cantonada. De la mà del somni li va aparéixer el rostre de Maria. Maria fou el seu primer gran amor. A penes uns mesos va durar el seu prometatge, poc de temps, però, això sí, viscut amb una gran intensitat. Què devia haver sigut de la Maria? Feia anys que li havia perdut el rastre. Joan Casanova li havia fet saber que havia coincidit amb ella en un restaurant de la ciutat. Jaume donaria el braç dret per tornar-la a trobar. Ara ho veia clar, Maria era el llum necessari per a il·luminar la fosca i monòtona estança en què s’havia convertit la seua vida.

De sobte, una salutació el va despertar. Va obrir els ulls i no s’ho podia creure: al seu davant era ella, Maria. «Gràcies, Déu meu!», mussità. Però abans que poguera obrir la boca i respondre la salutació, el veí de seient es va alçar i va besar en la boca la seua Maria.

(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)