+138.jpg)
Jordi, el personatge de la novel·la de Francesc Mompó L’elegit (Tabarca Llibres, 2003), és un adolescent de ciutat amb un caràcter difícil, per la qual cosa els seus pares decidixen anar-se’n a viure a un poble on pensen que el tindran més controlat.
Ell, però sobretot la seua germana, s’ho agafa com un càstig. Res més lluny de la realitat, ja que el poble que ells intuïen com a ensopit oculta una història increïble i apassionant de la qual acabaran sent protagonistes.
Tot comença amb la trobada al jardí de la nova casa d’una urpa, que Jordi pensa que és del diable. Des d’eixe moment Jordi rebrà un seguit de sensacions i tindrà un seguit d’aparicions estranyes que el posaran en la pista d’uns fets en què va estar implicada la Inquisició que van ocórrer fa tres segles en aquella vila i dels quals a penes resta memòria.
A poc a poc i amb l’ajuda de la seua germana i d’altres personatges que es van incorporant a l’argument narratiu, anirem descobrint una història terrible, injusta i extraordinària que va marcar la vida de tot un poble i en especial la d’una família.
Francesc Mompó ens narra, amb un llenguatge no exempt de lirisme, un succés amb una gran carrega màgica i per això mateix una mica inversemblant, per aquesta raó apuntala la narració amb personatges l’actuació dels quals aporta raciocini i veracitat històrica.
Hi ha moments de la novel·la en què el relat s’emparenta d’alguna manera amb el realisme màgic hispanoamericà, i pense que són els més aconseguits del llibre, em referisc a l’escena del corb, la vella i la figuera. El corb que cull una figa per a la vella i que aquesta, conscient i lúcida, diu que serà l’última que menge. En morir la vella, la figuera, després d’uns segles d’existència, s’anirà assecant i morint.
L’elegit és un text literari pensat per a un públic adolescent àvid d’emocions fortes, a qui van les històries d’ultratomba, però Mompó aprofita com altres ocasions la visita a les seus pàgines dels joves per a transmetre’ls el seu amor per la llengua i la literatura i per a deixar-los de regal alguns mots propis de la seua comarca.
Ell, però sobretot la seua germana, s’ho agafa com un càstig. Res més lluny de la realitat, ja que el poble que ells intuïen com a ensopit oculta una història increïble i apassionant de la qual acabaran sent protagonistes.
Tot comença amb la trobada al jardí de la nova casa d’una urpa, que Jordi pensa que és del diable. Des d’eixe moment Jordi rebrà un seguit de sensacions i tindrà un seguit d’aparicions estranyes que el posaran en la pista d’uns fets en què va estar implicada la Inquisició que van ocórrer fa tres segles en aquella vila i dels quals a penes resta memòria.
A poc a poc i amb l’ajuda de la seua germana i d’altres personatges que es van incorporant a l’argument narratiu, anirem descobrint una història terrible, injusta i extraordinària que va marcar la vida de tot un poble i en especial la d’una família.
Francesc Mompó ens narra, amb un llenguatge no exempt de lirisme, un succés amb una gran carrega màgica i per això mateix una mica inversemblant, per aquesta raó apuntala la narració amb personatges l’actuació dels quals aporta raciocini i veracitat històrica.
Hi ha moments de la novel·la en què el relat s’emparenta d’alguna manera amb el realisme màgic hispanoamericà, i pense que són els més aconseguits del llibre, em referisc a l’escena del corb, la vella i la figuera. El corb que cull una figa per a la vella i que aquesta, conscient i lúcida, diu que serà l’última que menge. En morir la vella, la figuera, després d’uns segles d’existència, s’anirà assecant i morint.
L’elegit és un text literari pensat per a un públic adolescent àvid d’emocions fortes, a qui van les històries d’ultratomba, però Mompó aprofita com altres ocasions la visita a les seus pàgines dels joves per a transmetre’ls el seu amor per la llengua i la literatura i per a deixar-los de regal alguns mots propis de la seua comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada