"L’AMOR", UNA REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER DEL POETA I LA POESIA.

Josep Lluís Abad Bueno és una persona enamorada de la paraula, un individu amb una passió inusitada per la poesia, un escriptor amb una trajectòria marcada per l’honestedat i l’autenticitat. Abad no necessita dels premis i, diria més, ni de les empreses editorials per a tindre un espai en el nostre panorama literari. Tampoc no necessita d’intermediaris per tal de fer arribar la seua obra al lector. Ell ha signat una aliança, aliena al mercantilisme, amb les noves tecnologies per a fer-se’n servir i mantindre una comunicació directa amb aquells que s’acosten als seus versos, un diàleg obert i enriquidor, com el que ell mateix desenvolupa en el seu darrer llibre, L’amor, amb el llibre L’odi, de Josep Ballester.
L’amor és un poemari que no es troba a les llibreries, és un llibre en format electrònic que es pot baixar gratuïtament en la xarxa amb gran facilitat. Una joia que regala Abad a tots aquells éssers que com ell estimen la poesia (si vos interessa se’l podeu baixar ací http://musicaespaiclaudator.wikispaces.com/file/view/l%27amorFinal+v1.pdf/182663785/l%27amorFinal%20v1.pdf )

Després d’haver llegit L’odi, Abad no podia restar mut, ell és un home que creu pregonament en l’amor, en l’amor com una energia, com una força que ens pren i és capaç de transformar-nos i canviar també el nostre entorn, i ha sentit la necessitat de reflexionar sobre el paper del poeta, el valor del poema i la paraula, i deixar-ho escrit. Al llarg dels diversos apartats en què es dividix L’amor el lector té la sensació que el diàleg en el qual està immers el poeta és, en realitat, una partida de frontó. El poeta rep una idea de la paret (de la seua lectura de L’odi, però, també, d’altres textos) i la retorna o llança preguntes a les quals contesta amb més preguntes com una pilota que va dibuixant imatges en l’aire, perquè aquest és un llibre carregat de preguntes, però també ple d’aforismes, de petits apunts filosòfics, de flaixos poètics, de petites entrades d’un possible dietari i alguna prosa que ratlla en l’acudit intel·ligent.
És un llibre en el qual l’autor s’assaja amb la varietat de les formes: de la prosa poètica al vers lliure, del haiku i la tanka a una poesia en la frontera de diversos gèneres com els ja assenyalats més amunt. Hi trobem referències als clàssics, Ausiàs March omnipresent, però també hi apareix la seua formació filosòfica i els autors que més l’han influenciat.
De vegades el poeta obri un parèntesi, que no un punt i apart, i enceta un diàleg real amb el fill, amb la Jana, la seua gossa, amb un tercer poeta, Josep Porcar, sense trencar el ritme ni el contingut global del poemari.
Els versos d’Abad estan carregats d’humanitat, és un home, un poeta que es despulla i es busca, que no es conforma amb el sistema de coses que li han sigut donades, que no es vol deixar arrossegar i es rebel·la perquè ell sap que només la veritat de l’amor ens conduirà a la felicitat.
Un llibre que és una reivindicació de la poesia com un valor necessari, allunyat del mercat que ens castiga cada dia.