ELS ULLS DE BOB

Carles Pastor, en el seu tercer treball discogràfic, Els ulls de Bob, ha decidit donar un colp de puny sobre la taula i fer una aposta de risc. I l’envit no és sols musical, sinó que inclou aspectes de la mateixa estètica del producte i de tot l’apartat comercial. El disseny de la funda ha estat a càrrec de l’artista i músic Jordi Albinyana i de Joane Garcia, i cada exemplar ha estat serigrafiat a mà de tal manera que cada cedé és original i diferent als altres. El preu és popular i assequible per a qualsevol butxaca en aquests temps de crisi, i el que realment convertix en un risc tot el treball és que un músic provinent de l’esfera del rock and roll ha decidit acostar-se a la poesia valenciana contemporània i confeccionar amb saviesa una mostra de poesia, sobre la qual amb destresa i ofici ha sabut buscar l’ànima als poemes, dotar-los d’una melodia i d’un batec musical, i convertir-los en cançons.
El músic durant un temps féu de lector, seleccionà per una raó o altra l’obra d’onze poetes valencians de diverses generacions i ho féu sense voluntat crítica d’estudi, ni buscant els grans noms, encara que sí que hi ha alguns dels més importants en la poesia valenciana del darrer mig segle, com és el cas de Jaume Pérez Muntaner, Teresa Pascual o Ramon Guillem, com tampoc no ha buscat una certa paritat, hi ha poetesses com Encarna Sant Celoni, Isabel Robles o Maria Fullana, i encara menys buscava representació territorial: majoritàriament són autors nascuts i residents a València i la seua comarca, com ara Enric Monfort, Eusebi Morales, Berna Blanch, Manel Alonso o Francesc Mompó.
El disc, com ja hem dit, recull tretze temes amb ritmes que van del pop-rock al blues, passant per la balada i el rock clàssic, només hi ha un poeta, Francesc Mompó, que repetix amb tres poemes, que a més són inèdits, Juliol, A Mercè del temps i A Guillem Agulló.
Ha estat gravat als estudis Xaloc de l’Olleria i produït pel mateix Carles Pastor i Pere Rodenas, hi han participat músics com ara Juanjo Blanco, Paco Lucas, Zabalo Borràs, Javier Cabrera, Jorge Bautista, i s’ha comptat amb la col·laboració especial de Miquel Gil, que canta amb Pastor a duet un parell de temes, la preciosa balada pop A Mercè del temps i Dona (poema de qui signa aquest article i que es troba satisfet i content del treball realitzat per aquests magnífics músics).
De l’envit, Carles Pastor ha eixit reforçat com a escriptor de cançons i com a músic i intèrpret. La producció d’Els ulls de Bob, el so aconseguit, superen els de La noia del nord i el primer disc gravat amb el grup Travellers. És un treball on l’oient no tan sols descobrirà una mostra petita de la poesia que s’està fent al País Valencià, sinó que trobarà un pomell de cançons que l’atraparan d’una manera o altra, ja siga pel seu ritme juganer, com en Les muntanyes són lesbianes, o bé per l’atmosfera que crea i el missatge contundent que transmet amb temes com ara Que sempre torna i Síndrome d’abstinència.
Però Carles Pastor ha fet trampa, no hi ha tretze cançons, sinó catorze ja que just darrere d’ A Guillem Agulló, un tema que recorda en els seus primers compassos a alguns dels millors treballs d’Antonio Vega, apareix encadenat i com un regal inesperat El blues del taverner, gravat en directe.
En resum un treball i un músic que paguen la pena tindre presents, tant a través de la gravació com en directe.