Mujer, el galán y afable caballero que amas
y el dragón de mente sinuosa y torturada que
temes
es un monstruo bicéfalo capaz de las caricias
más tiernas,
generador también de una violencia inesperada y
cruel.
Mujer, tu hogar es una caverna con hipoteca
un agujero lúgubre y amargo de lunas
eclipsadas,
vives presa por una cadena de eslabones
invisibles,
difícil de arrastrar, imposible de romper.
Mujer, el amor y el odio, el miedo y el desencanto
fornican inundando tu cabeza de enloquecidas
mariposas,
mientras las últimas gotas envenenadas del amor
llenan
con charcos de rencor el suelo por el que
caminas.
Mujer, el paraíso es la huida soñada,
inalcanzable,
el purgatorio, el habitáculo donde desmenuzas
la pena,
el limbo, el surco húmedo donde muere la alegría,
el infierno, la moradura infligida sobre tu
epidermis.
****
Dona, el galant i afable cavaller que
estimes
i el drac de pensa sinuosa i torturada
que tems
és un monstre bicèfal capaç de les
carícies més tendres,
generador també d’una violència sobtada i
cruel.
Dona, la teua llar és una caverna amb
hipoteca,
un cau llòbrec i amarg de llunes
eclipsades
on ets lligada a una cadena de baules
invisibles,
difícil d’arrossegar, impossible de
rompre.
Dona, l’estima i l’odi, la por i el
desencant
forniquen farcint-te el cap d’enfollides
papallones,
mentre les escorrialles enagrides de
l’amor omplin
amb els bassals de la rancúnia el sòl per
on camines.
Dona, el paradís és la fugida somniada,
inabastable,
el purgatori l’habitacle on mastegues la
pena,
els llimbs el solc humit on és occida la
joia,
l’infern el blau infringit sobre la teua
epidermis.
(Dona del llibre Correspondència de guerra (Editorial Aguaclara, 2009). Convertida en cançó per Carles Pastor el qual l'ha inclós dins del disc Els Ulls de Bob. Traducció al castellà de l'escriptora MERCÈ CLIMENT).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada