COM UN GRANISSAT DE LLIMA

Sol de mitjanit a Reykjavik és un més d’eixos blogs unipersonals de creació literària que tant han proliferat els darrers anys i que han servit per a canalitzar la vocació poètica d’un gran nombre de persones. Els blogs, després de la desaparició dels fanzines, de les poquíssimes revistes literàries en paper que sobreviuen, així com de la pèrdua de bona part de la credibilitat de la qual gaudien els premis literaris, que han arribat a tiranitzar els poetes obligant-los a seguir la màxima de si no concurses no publiques, els blogs, dic, s’han convertit en un espai on el creador oferix el seu treball amb una gran llibertat, una llibertat a la qual de vegades li falta autocrítica per a ser quasi perfecta.

En els blogs podem trobar de tot, fins i tot veus poètiques verges d’un interés remarcable com ara la de la valenciana Alba Àlvarez, propietària del blog Sol de mitjanit a Reykjavik, qui sota el mateix títol ha publicat en format de paper, dins de la col·lecció Mil poetes un país de l’editorial Germania, una selecció de setanta-quatre poemes que abans foren post del blog.

 Sol de mitjanit a Reykjavik és un recull de poesia en vers lliure que jo m’atreviria a incloure dins d’allò que el crític David Castillo va anomenar realisme intimista, però on també conviu, sense cap estridència ni distorsió, un realisme més que de caràcter social de compromís cívic que naix com una promesa. «Tranquil ho faré per tu. Per mi. / Ho faré pels que vindran. / Perquè ells no hagen / de demanar perdó».

Els poemes intimistes són d’amor i desamor i estan tractats de vegades amb humor i ironia, però en la majoria amb una gran tendresa i una sinceritat molt versemblant. Alba ens parla d’un amor juvenil, de fet l’autora no supera les tres dècades d’edat, d’una parella de novençans que no han passat per la vicària ni pel jutjat i que viuen amb intensitat l’eròtica de les soledats compartides, dels petits detalls en els gestos i en la carn. Perquè només l’amor i tot el seu bagatge de mirades, de carícies, de paraules xiuxiuejades a cau d’orella, fan que la vida els siga més suportable, perquè la joia està en ser generosos i cuidar l’un de l’altre.

La poesia de compromís cívic va pigallant tot el volum que majoritàriament ompli la intimitat del crepitar de la foguera de la passió amatòria, i ho fa embellint el discurs i alhora assegurant al lector que la mirada de la poeta també es fixa en la realitat que l’envolta que ferix la seua sensibilitat. És una realitat propera propiciada per una societat narcotitzada i presonera d’un discurs populista i autoritari que convertix els ciutadans en individus panxacontents, plens d’autoodi i víctimes propiciatòries d’una classe dominant complexada i coent. El compromís d’Alba és amb la lluita per una societat més justa, més culta, més lliure i fins i tot més feliç, el nord enllà del poeta de Sinera ací al sud. Una societat amb una cultura de la pau on la llengua del país ocupe l’espai que li correspon.

La poètica d’Alba Àlvarez i Gimeno és una poètica del quotidià, en els seus versos utilitza un llenguatge que no defuig les frases fetes ni la llengua col·loquial, una poètica arrelada a una certa escola literària que encapçala el mestre Estellés.

Sol de mitjanit a Reykjavik és un llibre per moments fresc, dolç i en altres una mica àcid, com un granissat de llima.