LLUM A L'ABISME DEL MÓN

La tasca El Cau d’Almenara (la Plana Baixa) és un local per on han passat el bo i millor de la música en valencià: Pau Alabajos, Miquel Gil, Andreu Valor, Pep Gimeno el Botifarra... Un local regentat per una família amb les idees molt clares que fa una aposta democràtica pel diàleg i la cultura del país. Una taverna amb una bona cuina, on es pot menjar bé i a bon preu o prendre una cervesa mentre es presenta un llibre o es fa una xarrada col·loqui sobre qualsevol tema.

Aquesta setmana passada vaig fer-li una visita i, després d’una llarga conversa amb els seus propietaris, em van regalar un cedé d’una cantautora nascuda en el seu poble, Eva Gómez.

Temps enrere havia tingut l’oportunitat d’escoltar-la en directe a la plaça Cronista Chabret de la ciutat de Sagunt, i em va paréixer una dona dotada d’una veu personal, càlida i intensa.

El cedé del qual vos parle es titula Llum a l’abisme del món i és un treball que l’autora ha gravat amb un instrument base i la veu, al qual li ha afegit posteriorment una o diverses pistes per harmonitzar la peça, tal com ens explica en el llibret. Els instruments que apareixen són la guitarra, el buzuki i la mandolina, que han estat tocats per ella mateixa, ja que no ha comptat amb cap mena de col·laboració en aquest sentit.

El treball el conformen nou cançons i un tema instrumental, Preludi de llum, que obri el disc. Les lletres de les nou cançons són poemes creats per presoners dels camps d’extermini nazi, els quals han estat adaptats al valencià per Eva, qui també s’ha encarregat de la música.

En Llum a l’abisme del món Eva Gómez, en un temps, en un país i en un continent on tornen a alçar-se amb l’orgull de l’animàlia psicòpata els estendards del feixisme, la xenofòbia, l’autoritarisme i la crueltat, demostra una valentia i una sensibilitat majúscules que li són d’agrair.

Eva Gómez posa veu i música a milers d’éssers humans anònims als quals els arrabassaren la condició de persones per a considerar-los ramat a exterminar, individus resistents davant dels atacs del monstre que pretengué arrancar-los no només la vida sinó l’esperança, la llum al centre exacte de l’infern, i no ho van aconseguir. Perquè l’esperança i l’ànsia de llibertat van estar sempre presents en els seus poemes, en les seues cançons i en el seu cor.

Eva ha fet un gran treball, ha sabut recuperar les històries que conta cadascun dels poemes sense que en la traducció se’n perda l’essència, i els ha convertit en noves cançons per a noves generacions. Generacions que corren el risc d’oblidar-se de la bèstia que habita en el nostre costat fosc i a la qual no hem d’alimentar i menys encara deixar-la solta si no volem repetir els moments més terrorífics de la nostra història recent.

Llum a l’abisme del món és un cant a la vida, a l’esperança, a la pau, que ens ve d’aquells que van patir en les seues carns les diverses cares de l’odi i que ara retrobem a través d’una veu plena de calidesa.