El xativí Lluís Antoni Navarro,
més conegut com a Toni Cucarella, és una de les veus narratives més
interessants de la seua generació, i ho és per la capacitat que ha demostrat al
llarg del temps per a construir un llenguatge propi producte de la fusió d’un
registre culte i un registre que ve directament de la cultura popular.
El seu treball, exceptuant un
poemari en els seus inicis i alguna incursió en el teatre, s’ha centrat en la
prosa i en especial en la narrativa de ficció, encara que mai no ha deixat de
publicar articles d’opinió o d’investigar i promoure la cultura popular. Ha
escrit literatura juvenil, novel·la i narrativa breu.
La seua obra ha estat reconeguda
pel públic lector i per la crítica especialitzada. Personalment, el considere
un gran treballador, un home amb objectius clars i que lluita amb totes les
seues forces per aconseguir-los, un escriptor valent, agosarat, amb una veu
personal, original, que carrega cap a l’esquerra, un punt irònic, amic de la
sàtira i de l’humor, capaç de bastir tota una galeria de personatges perdedors
en el combat de la vida i unes històries a les quals dóna un tomb quan menys
s’ho espera el lector. Un home humil del carrer Blanc (què deu tindre eixe
carrer xativí que ha donat tants il·lustres personatges?), que ha convertit
Xàtiva i la comarca de la
Costera en un espai literari universal.
El darrer trimestre del 2014
l’editorial Bromera ha pres una de les decisions més encertades dels darrers
anys: publicar en la col·lecció Els nostres autors una selecció dels millors
relats de Toni Cucarella amb un estudi introductori que ha estat a càrrec de
Maria Josep Joan i Josep Martínez i que porta com a títol Paranys. La selecció de textos s’ha fet sobre dos llibres, La lluna vista des de la terra a través de
la tele, publicat l’any 1991, del qual han triat set relats, i Llet agra
i altres històries com sagrades, publicat l’any 2002 i d’on s’han triat
quatre relats. Després s’hi han afegit quatres relats més escrits entre el 2007
i el 2012 que havien estat publicats en diversos mitjans, alguns dels quals
digitals. Així doncs, podem dir que Paranys
ens oferix una mirada panoràmica al llarg de quasi tres dècades d’un home que
ha dedicat la seua vida a la literatura.
En les set primeres narracions
trobem el jove narrador que la crítica d’aleshores situava dins de la narrativa
urbana, enlluernats com es trobaven per les primeres novel·les de Cucarella: El Poeta i Cool: fresc, encara que
des del meu punt de vista ja estava sembrada allí la llavor del fruit que més
endavant germinaria i que l’acabaria situant en un altre marc narratiu. Aquesta
llavor era la passió per la recerca d’un llenguatge personal que sense
abandonar l’estàndard fóra el més genuí possible, recuperant contalles,
refranys, frases fetes, sentències populars, sense que per això la seua prosa
es ressentira i perdera alguns dels trets més característics, com ara
l’agilitat, l’amenitat i l’eficàcia resolutiva.
Els temes que tracta Toni
Cucarella són d’allò més universals, però extrets de la seua realitat més
pròxima, la soledat, la crueltat dels éssers humans, el desamor, l’egoisme, les
baixes passions...
En Llet agra i altres històries com sagrades cada relat arranca d’un
text de la tradició catòlica o de la
Bíblia i, a diferència dels anteriors que transcorrien entre
la dècada dels huitanta i noranta del segle xx,
aquests ho fan durant el franquisme a la comarca de la Costera.
Toni Cucarella al llarg del
període en què va escriure aquests relats (1991-2002) va anar evolucionant cap
a una narrativa menys urbana, encara que mai no ha deixat de parlar de la
ciutat de Xàtiva, una narrativa més arrelada en la geografia humana d’un espai
físic concret, recuperant i posant al dia una llengua que a cada instant se’ns
mostra més empobrida.
Els personatges tornen a ser
perdedors, pobres desgraciats, víctimes de la història o del seu entorn
familiar. Hi ha en Toni Cucarella una certa debilitat per aquest tipus de
personatges, també per l’ús de l’humor, potser en alguna ocasió d’allò més negre.
Cucarella aconseguix, partint de
vegades d’una anècdota, construir un relat sòlid, amb gran textura i memòria de
sabors.
Els darrers quatre relats són més
lineals, curts en l’espai temporal on transcorren, sense a penes acció, però on
veiem els personatges carregats amb un bagatge vital que afecta d’una manera
insidiosa el seu comportament.
Paranys és un llibre
ideal per a aquells que mai no s’han acostat a l’obra de l’autor, però també per
als que sí que ho han fet, a través de la seua lectura descobriran l’evolució com
a escriptor i com a ésser humà d’un dels millors i més atrevits narradors
valencians al qual encara li resta molt de camí per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada