"SILENCIS" DE TIRANT LO ROCK

La banda de Vila-real Tirant lo rock ens oferix en el seu segon treball, Silencis (l’any 2012 vam publicar Socarrats) una clara aposta per un rock elèctric, dur, contundent, hereu dels ritmes del punk, un rock de guitarres bronques a les quals agrada de tant en tant singularitzar-se a través de solos que obrin temes, monologuen o dialoguen amb la veu femenina d’Ainoa Ferrer.

Dotze temes en els quals des d’una actitud crítica, combativa i rupturista ens parlen de temes de gran actualitat com ara el maltractament de les dones, l’urbanicidi, la hipocresia social davant dels afers que fraccionen la societat i causen un dolor immens a les famílies i els individus, qüestions candents de la crua i feridora realitat.

En Silencis, a més dels cinc components de la banda, han col·laborat Zuriñe Hidalgo, del grup basc de punk i hardcore Hesian; Sam Ferrer, guitarra del grup de punk-rock de Borriana EUKZ; el Pinya, Vicent Blasco i Guillem Beltran, del grup de ska-punk de la comarca de la Plana Almorranes Garrapinyades; Óscar García, Frank Valle i el cantautor de Torrent Pau Alabajos, que en la cançó Somnis ens brinda una versió del seu tema Utòpics, idealistes, ingenus, a un ritme al qual no ens té gens acostumats Pau, el ritme accelerat del punk-rock. Tota una galeria de músics que tenen en comú amb els Tirant lo rock el seu gust per un rock rebel, independent, antisistema, així com una ràbia que els naix de molt endins contra una societat hipòcrita, injusta i una classe dirigent (polítics, financers, mitjans de comunicació) que ens vol fer creure que vivim en el millor dels mons possibles. Pel que fa a Alabajos, allò que tenen en comú és el seu compromís amb la llengua i el país, i amb la necessitat d’un canvi radical, però, també, el gust per les lletres amb un cert to líric i amb missatge.

Silencis està conformat per dotze temes d’una durada entre 2,40 i 4,21 minuts, temps en el que la banda és capaç d’alçar un mur de so elèctric sobre el qual s’erigix la veu d’Ainoa Ferrer amb seguretat, força, amb tocs de ràbia, també d’elegància, sense deixar-se dur pel crit primitiu ni desafinar en cap moment, i una certa tendresa, que el grup no ha sabut o no ha volgut explotar incloent una bona balada.

Obrint i tancant el disc dos temes: Silencis i Outro, que no arriben a dos minuts de durada. El primer compta amb un seguit d’efectes especials a través dels quals ens posen en antecedents sobre el que ens trobarem tot seguit. Un pòrtic ben dissenyat, ben treballat, amb uns teclats suggeridors. I per a tancar, Outro, una peça instrumental més a prop del hard-rock que del punk, les guitarres lluïxen les seues virtuts interpretatives.

Als Tirant lo rock els agrada allò que en literatura es diu intertextualitat, afegint a les seues lletres versos d’altres cançons o d’altres poemes, com ara en La veu d’un poble, on demanen en préstec al poeta Vicent Andrés Estellés algunes estrofes del poema Propietats de la pena, i en Somnis versos de la cançó Utòpics, idealistes, ingenus de Pau Alabajos.

Dotze cançons amb un ritme tan intens que deixen sense alé el més pintat. Rock sense concessions a la galeria, amb pocs adornaments, però ben fets i ben col·locats en cada tema, com ara l’inici d’Al país de meravelles, amb un toc de música de fira que obri i tanca el cercle de la cançó i que és reiterat en alguns passatges rítmics.

Silencis és un crit de denúncia d’una banda a la qual li queden moltes coses a dir, un clam contra la indiferència, la manipulació, les cortines de fum, contra els silencis imposats.