ÀNIMES NÒMADES

La banda de Pego (la Marina Alta) Smoking soul’s enceta l’any amb un nou treball discogràfic: Nòmades. Onze cançons amb una base rítmica sòlida, potent, formada per un bateria de baquetes àgils i un baix creatiu, així com unes guitarres que vessen energia i sensibilitat quan se’ls ho demana.

Rock alternatiu, fill putatiu del punk, amb tocs de grunge, encara que en les lletres es mostren allunyats de l’angoixa que emanava del so de Seatle, també hi trobem rastres de britpop i d’altres gèneres, això sí, ben digerits i millor interpretats.

En la gravació de Nòmades han col·laborat Maria Bas, del grup Solar, que posa la veu en Carrer dels somnis; Panxo, del grup Zoo, que a més de la veu ha participat en la lletra d’El quadre en companyia de Jordi Sendra, que també canta; Xavi Sarrià, d’Obrint Pas, que ha posat veu i ha fet la lletra de la cançó que tanca i dóna nom al disc, Nòmades; i Jordi Martí, de La Gossa Sorda, que s’ha encarregat de tocar el baix.

Però en Nòmades no sols trobem un rock sòlid com una roca de granit, com un mur de so, la roca com un diamant ha estat polida i li han donat el color d’uns bons arranjaments musicals, on els cors, així com el canvi de ritme quan de colp i volta pren protagonisme un baix juganer o una guitarra sensual i suggeridora, vénen a subratllar la sensibilitat, la intimitat, l’ànsia d’estimar en llibertat, la força de la memòria per a construir o reconstruir un petit paradís al bell mig de la gossada humana, que tenen els membres del grup.

Els Smoking soul’s (ànimes fumadores) s’han convertit en aquest darrer treball en viatgers. Hi ha qui diu que el viatger de vegades no busca sinó que fuig d’ell mateix (ho deixe en l’aire). Viatgers a la recerca del paradís perdut, que en el seu cas no és la infantesa, la tenen massa pròxima perquè així fóra, sinó l’enamorament, eixe temps per a l’encant en què el món cap en una mirada, en un somriure. Nòmades en el desert del desencant que busquen en els estels els senyals que els portaran cap a l’oasi de l’amor.

El disc conté grans cançons, personalment destacaria Passatgers del món, un magnífic tema d’amor que sintetitza musicalment el millor del que és capaç d’oferir-nos la banda, força i sensibilitat foses en una abraçada. O Addictes, amb un ritme embogit, canviant, que invita a ballar, a cridar de goig perquè no hi ha murs que siguen un obstacle per a l’amor.