EL VENTALL FINÈS

Un conegut bolero afirma que alguna gent creu que la distància és sinònim d’oblit, entre els quals, sense cap mena de dubte, no es troba l’escriptora de Gavà M. Brugués Mitjans, i no hi és perquè en la seua primera novel·la, El ventall finès (Editorial 3i4, València, 2015) construïx una història on l’amor és capaç de superar i sobreviure no sols a la distància geogràfica, sinó també a la temporal.

Hi ha generacions a les quals els ha tocat navegar en períodes de mar brava en què les tempestes de la història els han portat com vaixells a la deriva a encallar en platges que no eren les desitjades, tot allunyant-les de la vida que ells hagueren volgut viure.

Hi ha moments en què pareix que l’univers, després de veure’s convulsionat i trastocat per la mà de l’home, volguera tornar a posar les coses en el seu lloc, encara que haja passat una generació. Els descreguts diuen que certs esdeveniments vinculats són pura casualitat que les sobrevalorem víctimes com som de la química del nostre cervell. Jo no crec en les casualitats, i pense que Brugués Mitjans tampoc, i es recrea cosint amb traça una xarxa de relacions interpersonals amb el fil del desig i de l’amor. Una xarxa que només unes cartes i un ventall deixats en herència a una filla descobriran.

Brugués Mitjans ha escrit una narració que transcorre en dos períodes de temps molt diferents, la convulsa Barcelona dels anys 1935 i 1936, on encara les diferències entres les diverses capes socials estaven molt marcades, i Hèlsinki i Barcelona del segle xxi, on l’origen social de les persones no és tan important.

En el relat apareixen diverses històries d’amor que s’entrecreuen amb una gran tensió narrativa on assistim a la creació per part de dues famílies d’uns lligams emocionals capaços de superar les terribles distàncies que ens imposa el pas del temps, amb una energia que impregna l’herència genètica i que acaba fent possible que l’amor, d’una manera casual o no, renasca en una nova generació.

Estem davant d’una primera novel·la on l’autora ha sabut dibuixar uns protagonistes amb una gran personalitat, individus que s’han deixat colpir per l’amor que els acabarà donant una força que els serà imprescindible per a sobreviure.

L’altre gran protagonista de la novel·la és l’espai físic, els escenaris on transcorre el relat, la Barcelona de l’any 35 i 36 i la d’ara, sobretot Ciutat Vella, i Finlàndia, la seua capital i el paisatge del nord del país.

Es tracta d’una obra escrita per una autora que creu en l’amor, en la seua energia positiva capaç de moure els engranatges més complicats del nostre viure.