EL SOMRIURE BLAU

L’any 2014 el raper de la comarca de la Plana Baixa El Blüe ens oferia el seu primer llarga durada, Efecte papallona, una producció basstards que comptava amb un bon nombre de col·laboradors, alguns dels quals provinents de gèneres tan allunyats del hip hop com ara la cançó d’autor. Es tractava d’un cedé amb dotze cançons més un bonus track de hip hop barrejat amb elements de roca i dubstep. El Blüe en aquest disc venia a dir-nos que els grans canvis, la revolució, han de nàixer dins de nosaltres mateixos.

Un any més tard El Blüe ens oferix un altre epé, SomRiure, amb quatre nous temes, en els quals, sense abandonar el hip hop, marca notables diferències sonores amb Efecte papallona. Estem davant d’un disc que sense deixar de ser ballable té un toc marcadament intimista i fins i tot en algun moment confessional, com ara en el tema que l’obri, Perdona’m, mare, en el qual, després d’unes disculpes, posa les bases per a una nova relació amb la seua progenitora, o en Adéu complexos, un títol que ja diu el que ens hi trobarem.

Alfons P. Daràs, El Blüe, en aquest nou treball deixa de banda la ràbia, una certa violència i intransigència verbal, i la instrumentació més estrident, per acostar-se a sons jamaicans i al pop electrònic, no sé si d’aquesta manera obri un parèntesi o canvia el rumb a la seua trajectòria amb grans concessions melòdiques, el temps ho dirà.

SomRiure és un disc que es fa curt d’escoltar. Un treball marcadament confidencial on l’autor, que en aquesta ocasió no ha comptat amb cap col·laboració, es despulla totalment, quedar-se nu davant de l’audiència sempre és un risc, però ell l’assumix amb altes dosis de sinceritat, honestedat i creativitat.

Dels quatre temes, a mi personalment m’han agradat més Vos sent prop, amb una base rítmica rica i juganera, que ratlla en el funky-pop, i amb algun canvi notable de ritme en la tornada, on el raper per uns moments es convertix en cantant. Un tema optimista ideal per a carregar les bateries. I Insomni, amb eixe toc reggae tan ben aconseguit que convida a deixar-se dur, a ballar amb moviments sensuals, mentre El Blüe li parla a la seua estimada d’una nit d’insomni carnal en què es deixaren dur per una dolça i tòrrida passió.