Quatre de les veus masculines més
representatives de l’actual folk valencià (amb permís de Miquel Gil, Carles
Dénia, Josep Aparicio «Apa» o Toni Torregrossa), Pep Gimeno «Botifarra», Xavier
de Bétera, Naiet Cirerer i Hilari Alonso, han decidit confluir per tal de posar
en marxa un espectacle i gravar un disc amb catorze cançons que porta el títol Home romancer, un treball que ha estat editat
per Mésdemil.
Alguns d’aquests noms sovint han
quedat en segon pla, ja que solen treballar amb grups de danses, rondalles i
bandes de música, és una llàstima, ja que això els invisibilitza davant d’una
gran part del públic.
Els músics que han treballat acompanyant
aquestes quatre veus posant al servici del projecte la seua qualitat i la seua
experiència com a instrumentistes i fent els arranjaments són cinc dels màxims
especialistes de la música popular valenciana (amb permís d’Eduard Navarro,
Josep Sebastià, Xavier Ahuir o Manolo Miralles), cinc músics que ens els trobem
sovint acompanyant el Botifarra o Xavier de Bétera: el baixista Pere Rodenas,
el guitarra Nèstor Mont, el llaüt Paco Lucas, el percussionista Àlvar Calabuig i
el teclista Enric Calabuig.
Es tracta d’un disc i d’un
espectacle en què s’interpreten diverses de les peces més conegudes de la nostra
tradició del romanç de cec, però on no falten havaneres, com ara L’havanera de la tia Alberta, alguna
cançó de Pasqua o algun valset... Tots ells interpretats magistralment pels
vocalistes, com no podia ser d’una altra manera, ja que aquests homes han aprés
el seu ofici xafant carrers i escenaris, amb un contacte viu i directe amb els
aficionats al cant valencià, han aprés l’ofici escoltant altres veus que els
precediren.
Les cançons, de temàtica majoritàriament
tradicional, encara que n’hi trobem alguna de més rabiosa actualitat com ara Arriba el facebook, les adornen amb
refranys, sentències i versos dits amb una gràcia innata.
Musicalment, és un treball ric,
eclèctic, en el qual podem trobar des de la recreació de sons aràbics com ara
en Clot de grava fins el so que es
podia escoltar en aquells teatrets de principi del segle xx on s’interpretaven cuplets i tonadillas.
És un treball que ha seleccionat
amb molta cura les peces musicals que el conformen, amb uns arranjaments elaborats
que volen transmetre l’atmosfera d’un univers que hem deixat enrere però que no
hem oblidat.
És un treball intens, fet amb
estima i a consciència, per moments pres per l’emotivitat que desprén el relat
d’un drama, en altres per la ironia i l’humor. Un treball que ens retorna i
actualitza les cançons que conformaren i conformen la banda sonora del poble
valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada