"DIES DE RÀDIO" DE CARLES PASTOR

Després de quatre anys de silenci, Carles Pastor torna a la música amb un nou disc, Dies de ràdio, el quart d’una trajectòria que es va iniciar amb Travellers l’any 2006, que va ser seguit per La noia del nord el 2009 i el magnífic Els ulls de Bob el 2011, on va musicar onze poetes valencians.

Carles Pastor és un cantautor que xucla de la tradició del folk nord-americà, del blues, del soul, del pop i del rock, de Pete Seeger, Bob Dylan, Joan Baez, Lou Reed, Patti Smith...

Dies de ràdio és el primer volum, segons ens explica ell mateix, d’un projecte més ampli de les cròniques de la ràdio. El disc ha estat gravat durant els mesos de primavera i estiu del 2015 a l’estudi Xaloc per Juanjo Blanco. És un treball en gran part acústic. Recull onze cançons, nou de les quals amb la lletra i la música de Carles, una, la que tanca el disc, Algo contigo, de Chico Novarro, i una altra, Zona zero, és un poema de l’autor d’Algemesí Vicent Nàcher.

Per a la gravació del disc, que Pastor ha fet en semidirecte, buscant un so el més genuí possible, s’ha envoltat de diversos músics com ara Juanjo Blanco, que acompanya habitualment Josep Gimeno «el Botifarra», Jesús Barranco, alma mater de Gent del desert, o Jordi Silvestre, del grup Kaoba. Així com Sílvia Martí a la bateria i les percussions, Ricardo Oliver a la guitarra espanyola i Delia Belda acompanyant-lo a la veu.

Amb la seua veu càlida, Carles va desgranant una a una les cançons, transmutant-se de tant en tant en rapsode per a xiuxiuejar-nos aquests petits artefactes sonors, d’entre dos i cinc minuts de durada, carregats de sensibilitat i emocions.

Zona zero, a pesar que és un poema de Vicent Nàcher, Carles l’ha sabut fer totalment seu i tinc la sensació que, per una d’aquelles estranyes casualitats que ens oferix la vida, quan Carles el diu no està pensant en Nàcher, sinó en ell mateix, en els colps que ha rebut, en les ferides que li han obert i que ha sabut tancar, en la feblesa pròpia que ha sabut véncer.

Aquest és un treball discogràfic que invita a la reflexió, a la intimitat, però també conté un espai per a la protesta. Carles té la imatge del tímid, de l’introvertit que és capaç de sobreposar-se i dir les coses ben clares i a la cara.

Hi ha una gran càrrega lírica en cadascuna de les cançons, una càrrega que va més enllà de les imatges, del missatge que ens oferix en les lletres, la qual també ve donada pel so que ha creat i la manera personal que té de cantar-les.

Carles Pastor és un trobador per a un nou segle, un trobador que no renuncia a una tradició musical amb la qual s’ha educat, ha crescut i ha madurat. Dies de ràdio és un treball amb un pomell de bones cançons. Un treball que cal escoltar amb atenció.