NA DESCONEGUDA

L’any 1989 l’escriptor de Cullera (Ribera Baixa) Manel Joan i Arinyó obtenia el prestigiós Premi Sant Joan de Narrativa amb una deliciosa novel·la, Les nits perfumades. Una narració en la qual, com una aranya de la ribera del riu Xúquer, el nostre autor teixia amb el fil de la memòria una part fonamental de la seua història personal i familiar.

Les nits perfumades, que ha comptat amb diverses edicions i ha estat traduïda al castellà, inaugura per una banda una nova vessant dins de la variada obra d’Arinyó, la de la memorialística. Durant la seua llarga trajectòria l’escriptor de Cullera ha tocat diversos gèneres i subgèneres literaris erotisme, novel·la negra, narrativa infantil, gore,...; i per altra part també enceta amb ella una trilogia que continua amb la publicació l’any 1991 de Com la flor blanca i tanca amb Na Desconeguda. En aquestes tres novel·les l’autor recupera l’univers de la seua infantesa finalitzada d’una manera traumàtica amb la mort del seu pare.

Personalment, considere que és en aquesta trilogia on trobem l’Arinyó narrador més madur, segur, mesurat, sòlid i brillant.

Aquest 2016 l’editorial de Carcaixent El Petit Editor ha reeditat Na Desconeguda, el llibre menys conegut de l’antologia. Una obra amb la qual Manel Joan i Arinyó va obtindre el Premi de Narrativa Benvingut Oliver, però que va patir una edició de l’Ajuntament de Catarroja.

L’obra ha estat revisada per l’autor, que ha aconseguit millorar-la en alguns aspectes, sense perdre la frescor original.

En Na Desconeguda, obra d’obligada lectura, sobretot per al lector que ha llegit les dues anteriors, trobem una narració autobiogràfica on Manel Joan i Arinyó recupera l’atmosfera d’un temps, la dècada dels anys seixanta, en un poble del litoral valencià. Ens parla de les complicades relacions familiars, de la vida del veïnat amb una propensió a destacar alguns d’aquells personatges estrafolaris que acaben formant part del paisatge dels nostres pobles, també ens parla dels descobriments quasi diaris de la vida i del món que fa un infant sensible, però amb una mirada que ens delata l’adult que serà, un adult irònic, sarcàstic i amb tendència a caricaturitzar el seu entorn.

Arinyó aconseguix atrapar i seduir els lectors, els quals des del primer paràgraf es convertixen en els seus còmplices. Pinta amb ofici en la seua cara un somriure que de vegades esclata en rialla i que al final es trencarà abruptament amb l’aparició inesperada de Na Desconeguda, la qual s’emportarà sota el braç la infantesa del nostre autor i protagonista.