ARA VE NADAL

L’especialista en cultura popular, manegador de realitats com ara el cant al ras i crític literari i musical Josep Vicent Frechina ha estat l’encarregat de seleccionar i compilar dotze nadales tradicionals valencianes, com també de seleccionar els diversos solistes i grups que han assumit la responsabilitat d’arranjar-les i interpretar-les amb un so actual, per acabar conformant un disc col·lectiu, Ara ve Nadal, marcadament eclèctic.

Josep Vicent Frechina no ho ha tingut fàcil, no per escassetat de cançons i d’intèrprets (tenim una tradició rica i estem en un dels millors moments de la música cantada en valencià), sinó perquè en el disc, a banda dels millors, aparegueren també representats els diversos estils musicals que es conreen en l’actualitat al País Valencià.

Podíem esmenar-li la plana afirmant que ha deixat fora gent com Òscar Briz, Joan Amèric, Tomàs de los Santos, Eva Dénia, Eva Gómez, Clara Andrés, Rafa Arnal, Carraixet, Verdcel, Sis veus per al poeta, Senior i el cor brutal, Deliri o els Acid Cookies, que junts donarien per a un nou enregistrament, però no ho farem.

La seua selecció ha estat acurada i el resultat, en línies generals, molt positiu.

En Ara ve Nadal trobem una reinterpretació personal d’una música popular que cadascú ha intentat fer seua amb més o menys èxit.

Així, hi trobem una lluita creativa que va entre la possibilitat d’adaptar al fet d’adaptar-se, entre aconseguir un so més acústic o més elèctric, sense perdre l’ADN de cadascú.

Les bandes Tardor o Arthur Caravan han convertit les seues respectives nadales en delicioses cançons pop-rock, altres han sonat més folk, com ara Feliu Ventura, Herba negra, a pesar de la base rítmica rapera, Mireia Vives i Borja Penalba o Lilith i Dionís acompanyats de Mark Dassousa.

Hi ha qui ha volgut dur totalment cap al seu terreny la nadala, potser perquè el mestissatge que practica habitualment li ho ha fet més fàcil, com és el cas de Mox, Gent del desert, El Diluvi o Sva-ters.

Andreu Valor, per la seua banda, ha aconseguit que sone com si fóra un tema totalment seu.

Hi ha qui se n’ha eixit una mica de la línia general, com ara Pau Alabajos.

El resultat final d’aquest disc editat per Mésdemil i llançat des de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València és atractiu, transmet tendresa, alegria, força i bon rotllo.