Text-ures (Editorial Viena, 2017) és el segon llibre de poesia que
publica la poeta de Llanera de Ranes (la Costera) Imma López Pavia i que, com
l’anterior, Santuaris (Editorial
Denes, 2015), ho fa gràcies a haver obtingut un premi literari. En aquest
sentit, res de nou, res a afegir. Amb el primer va guanyar el XXXII Premi
Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi i amb el segon el XXXVII Premi de
Poesia 25 d’Abril de la Vila de Benissa.
En Text-ures, Imma López Pavia construïx
uns poemes amb un llenguatge senzill, concís i efectiu, uns poemes que defugen
l’hermetisme i els engranatges complicats. Són artefactes creats aparentment
amb escassos recursos que tenen com a objectiu suggerir i evocar. De vegades,
ho aconseguixen només amb un sol mot, amb el qual recupera moments i sensacions
a través dels diversos sentits. Un mot que trasllada l’autor, però també el
lector que va de la seua mà, al temps de la infantesa i l’adolescència. Trobem
entre versos, a més de la xiqueta, la filla, l’amiga dels seus amics que fou,
la lectora i la poeta que començava a buscar racons de soledat per a gaudir de
la literatura.
Imma López Pavia
ha dividit Text-ures en tres
apartats. El primer, Textures, el
conformen vint-i-cinc poemes de vers lliure. Textos amb una gran capacitat
evocativa on l’autora recupera sensacions visuals, tàctils i olfactives del seu
passat. Són com portes que, en obrir-les, et trobes en primer pla el detall
recuperat i uns metres més enllà, esbossat amb una certa tendresa, un univers
personal.
La segona part, Petites textures, està conformada per
quinze poemes, també de vers lliure, però d’una extensió inferior. Tenen un
parentiu notable amb els haikus, ja que com aquests es basen en la contemplació
de la natura, encara que aquesta estiga immersa dins d’un espai urbà. I com en
els haikus trobem l’embadaliment i la sorpresa de la poeta que observa i
captura l’instant.
La tercera part, Text, compta només amb cinc poemes. Ací,
Imma es torna més juganera si això és possible, i s’assaja i es divertix amb el
llenguatge. Centra el seu divertiment intel·lectual en la primera part del
títol que ha dividit amb un guió oblidant la segona part. De vegades ens parla
de la vida, altres de l’amor o de la poesia.
Text-ures és un llibre que des del primer vers rep el lector amb
una càlida abraçada. No li exigix més que atenció a cada mot, una mirada clara
i que es deixe seduir per uns poemes que, com peces d’un trencaclosques,
acabaran formant un univers que l’autora ha aconseguit preservar de l’erosió
del pas temps en un pot de vidre amb els líquids de l’afecte i la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada