L’any 2016 Sílvia Tarragó publicava la
seua primera novel·la per a adults, Temps
de llum (Columna edicions), fins aleshores ens havia oferit un parell de
poemaris i diversos llibres de narrativa infantil.
En Temps
de llum, Sílvia inicia una nova etapa com a escriptora en la qual se’ns mostra
més madura i amb més ofici. La novel·la està situada a la ciutat de Barcelona,
concretament en les que van ser les primeres galeries comercials subterrànies
d’Europa, l’avinguda de la Llum. Allí es troben les tres joves que
protagonitzen el relat. Seguint el batec de les seues vides, Sílvia ens fa un
retrat de la ciutat de Barcelona durant la dictadura franquista. Però el relat
va més enllà, ja que l’autora, amb una prosa fresca i dinàmica ens oferix un esbós
fet a carbó de la condició humana, mostrant-nos d’una manera descomplexada fins
a quin grau d’acarnissament pot arribar l’ésser humà contra aquells que més
estima, i no és que els personatges de Sílvia Tarragó siguen una colla de
psicòpates sense cap mena d’empatia pel dolor que causen, tot el contrari, però
l’orgull ferit arriba a confondre’ls i a encegar-los de tal manera que acaben
convertint l’estima en un odi que només busca fer mal a aquells que estimaven.
Sílvia Tarragó ens narra també la terrible
capacitat que tenim els humans per aprofitar-nos dels més febles, per a
traure suc a les circumstàncies favorables passant per damunt de tantes i
tantes coses. Així i tot, i a pesar del mal fet, l’autora caracteritza uns
personatges que amb el pas del temps han sabut madurar i han estat capaços de
reconéixer els seus errors, de demanar perdó, de no rendir-se i de retrobar
l’oportunitat per a tancar el dolorós i trist parèntesi de l’odi i reprendre
l’estima que es professaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada