GEOGRAFIES DE L'ATZAR

La poeta d’Alzira (Ribera Alta) Alba Fluixà ha publicat aquest any 2018 el que és el seu segon llibre de poesia, Geografies de l’atzar, en l’editorial Bromera. El primer, En el camí de l’alba, aparegué fa cinc anys en l’editorial Germania. En fer un colp d’ull a la bibliografia d’Alba Fluixà, ens adonem que el seu és un cas atípic dins de la poesia valenciana, ja que fins ara i com és habitual no ha accedit a l’edició de cap dels seus llibres a través d’un certamen literari.

Alba Fluixà forma part d’un petit grup d’escriptors valencians de diverses generacions que provenen de les arts plàstiques, com ara Manuel Bellver, Anna Moner, Sebastià Carratalà, Jordi Colonques o Manuel Baixauli, autors tots ells amb un estil propi i una gran personalitat. Encara que caldria puntualitzar que en el cas d’Alba no sabem si abans va nàixer la pintora que l’escriptora, ja que des de menuda ha tingut una gran vinculació a la creació literària a través del seu pare, el també poeta Josep Antoni Fluixà. Com el seu progenitor, Alba també és una gran agitadora cultural, una tasca que ha realitzat amb èxit organitzant interessants activitats en les quals la poesia i les arts plàstiques anaven de la mà.

En Geografies de l’atzar trobem una poeta més madura i més segura que en el seu anterior llibre, una autora que comença a dominar amb certa solvència tots els recursos del llenguatge.

Alba es troba còmoda en el vers lliure. En la construcció dels seus poemes, la seua mirada és fonamental, una mirada femenina i feminista, però és a la vegada la mirada d’una pintora preocupada pels jocs de les formes i els colors. Hi ha molts dels seus poemes on el llenguatge pictòric es barreja amb el llenguatge poètic, i de vegades el poema s’ha convertit en un llenç pintat amb mots.

A més de la mirada, hi ha l’experiència íntima dels grans moments on l’amor, l’absència o la mort l’han colpejada, però també la dels petits instants, els petits i intranscendents detalls que ens oferix la vida i que ha sabut recollir i col·leccionar perquè no es perderen.

La seua és una poesia clara, la poeta ocupa el centre del poema i el batec del seu cor és el que marca el ritme del poema.

Alba sap qui és i amb quins autors té algun deute, quins són els seus objectius vitals, però també estètics. De tant en tant li agrada aturar-se, prendre aire i repensar el seu camí, l’atzar és important però sé que a Alba li agrada no dependre’n, sinó del seu treball.

La seua poesia s’emmarcaria dins del realisme intimista i està tocada per una certa narrativitat. La poeta sol situar-nos en un espai i en un moment concrets per a dotar d’una intensitat plàstica allò que diuen els versos.

Geografies de l’atzar és un llibre ben estructurat, conformat per versos oberts, plens de llum, aparentment senzills, que inviten el lector a entrar-hi amb una gran facilitat i per això mateix a retornar-hi les vegades que calga.