LA DESFETA DEL SISTEMA FINANCER VALENCIÀ

«Al amigo el favor, al enemigo la ley», aquesta sentència del vell caciquisme espanyol que alguns atribuïxen al comte de Romanones descriu a la perfecció no sols els darrers cent cinquanta anys de la política espanyola, també és la base per a entendre la versió del capitalisme a l’Estat Espanyol, anomenat capitalisme castís o capitalisme d’amiguets. Un capitalisme en el qual un seguit de famílies han parasitat els pressupostos generals, convertint-se en una càrrega i un fre per al progrés social de l’Estat i la seua economia.

Famílies que controlaven el poder local, provincial i estatal en un principi, i amb la creació de l’estat autonòmic, també els pressupostos de les diverses comunitats autònomes.

Aquesta forma de capitalisme ha estat un fre per al bon desenvolupament del sistema democràtic, el qual han acabat manotejant i pervertint a favor seu.

El País Valencià, els darrers vint-i-cinc anys, ha assistit a la desfeta del seu sistema financer i a la ruïna econòmica de la seua institució autonòmica que ha estat a punt de costar-li l’autogovern. El catedràtic d’Economia de la Empresa Joan Ramon Sanchis i Palacio publica en l’editorial El Vincle el llibre La desfeta del sistema financer valencià, un volum breu, escrit amb un llenguatge que els profans en economia poden entendre sense perdre’s en un laberint de xifres i de conceptes per a especialistes.

Sanchis explica el naixement de les caixes d’estalvis, de les caixes rurals i de les línies de crèdits de les diverses cooperatives agràries, quina funció van tindre en l’economia valenciana. Escriu també de les diverses fusions que al llarg de la història es van fer, de la pujança de les grans caixes d’estalvi valencianes. De la seua politització, del seu protagonisme en el finançament a constructors i promotors immobiliaris, i dels projectes faraònics i fracassats de la Generalitat Valenciana. De la seua mala gestió, del seu declivi i posterior venda a grans bancs forans.

També ens parla del saqueig de les institucions financeres valencianes, com ara l’Institut Valencià de Finances i la Societat de Garanties Recíproques.

Tot gran fracàs té noms i cognoms al seu darrere, en aquest cas el dels presidents de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, Francisco Camps i molt especialment el de José Luis Olivas, així com els seus diversos equips, però també els d’una oposició cega que en un principi els va deixar fer a canvi d’una part del pastís.

Sanchis no es conforma d’exposar la situació en què ha quedat el sistema financer valencià, també oferix tot un seguit de mesures que des del seu punt de vista podien ajudar a la seua recuperació.

Un llibre necessari per a qui vulga entendre què va passar-li a l’economia valenciana durant els vint anys de gestió del Partit Popular.