Viure en el
sistema capitalista fa que, de tant en tant, es troba una mina d’or i la
riquesa que abans es resistia i costava tant d’aconseguir de colp es posa a l’abast
de qualsevol que siga una mica espavilat i el paradís somniat que semblava
inabastable només uns anys enrere esdevé una realitat tangible. Es trenquen les
cadenes que et lligaven a una classe social i es comença a grimpar cap al cim
oblidant que només s’han canviat les cadenes de ferro per unes d’or.
Al País Valencià
hem tingut mines d’aquesta mena, com ara el comerç de la taronja, el turisme,
la bombolla immobiliària i, a la comarca de la Plana Baixa i també en bona part
de l’Alcalatén, la indústria de la ceràmica.
L’escriptor Vicent
Usó, en la seua darrera novel·la El
paradís a les fosques (Bromera, 2018), escriu un relat intens, cru,
sensual, violent i cruel que ens parla de l’èxit i de l’ambició dels nous rics
de la indústria ceràmica a la capital de la Plana Baixa, Vila-real. Una classe
social majoritàriament formada per nous rics on el joc de les aparences és
fonamental per a mantindre l’estatus. D’això s’aprofiten artistes extravagants
com ara Serpentina, darrere del qual el lector perspicaç endevinarà el nom de
cert artista plàstic castellonenc, les botigues de roba i les joieries de luxe,
les immobiliàries, però també la màfia de la prostitució, de la droga i d’allò
que calga i que es pague a preu d’or.
Vicent Usó, un dels
narradors valencians nascuts en la dècada dels seixanta del segle passat amb
més ofici i amb una obra sòlida que ho ratifica, ha sabut construir un
personatge protagonista, Maties Passera, versemblant i amb una vida plena de
zones d’ombra. Un comercial de gran èxit, agressiu, astut, sense escrúpols al
qual en alguns moments el perd la boca i que guanya diners a cabassos. Amb el
compte corrent a vessar, es compra una dona guapa, sexi, capritxosa, una
posició social, nous amics, casa i automòbil de luxe i prostitutes d’alt estànding.
Al seu voltant,
Vicent Usó crea una llarga galeria de personatges bona part dels quals són
suposats triomfadors, i una altra de fracassats i perdedors.
En esclatar la
crisi econòmica del 2008, la vida se li comença a tórcer a Maties Passera. Ho
fa de tal manera que en relativament poc de temps caurà des del cim del seu
èxit a l’infern del fracàs.
La novel·la és la
història d’un individu en el laberint tortuós del poder econòmic. Però també de
la seua família marcada per un passat fosc, sinuós, una història que parla de
l’origen i de la vertadera identitat de Maties i que se li ha ocultat, una
història que descobrirà en el pitjor moment i que serà com una llosa que
ajudarà a enfonsar-lo encara més en la misèria i l’autodestrucció.
El paradís a les fosques és el retrat d’una societat hipòcrita,
superficial, que ha trobat una mina d’or la qual balafia en estupideses que
alimenten només la vanitat, l’egocentrisme i els apetits més baixos.
En les seues
pàgines trobem les clavegueres del poder econòmic, on aconseguir sadollar el
plaer individual està per damunt la llei. Un espai per a pederastes, drogoaddictes,
sàdics que gaudixen amb l’espectacle cruel del suïcidi, depravats amb la
cartera farcida de bitllets, empresaris, polítics, jutges..., individus
honorables en públic i terriblement viciosos en privat.
La novel·la d’Usó
fa reflexionar sobre la condició humana, el sistema, les relacions socials i el
que realment passa al nostre voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada