"SEMPRE QUE ESTAVES SOLA"

Durant la segona meitat de la dècada dels noranta del segle passat el panorama de la música en valencià passava per una etapa obscura, plena de silencis, quasi subterrània. Entre aquells que mantenien viva a contracorrent la flama hi havia una banda de rock de la ciutat de València, Dropo. Sens dubte un dels grups de rock més consistents del moment i amb uns interessos eclèctics que els feien musicar a ritme de pop-rock poemes d’autors de diverses generacions com ara Miquel Duran de València o Vicent Andrés Estellés. Dropo fou fundat pels guitarristes Joan Blasco i Francesc Pedroche, als quals més endavant se’ls sumaren el bateria Diego López i el guitarra Borja Penalba.

En acabar-se el segle es desfeu el grup i cadascú continuà el seu propi camí. Francesc Pedroche inicià carrera en solitari, signant els seus primers treballs amb el seu primer cognom i més endavant amb el sobrenom de Doctor Dropo.

L’escriptor, traductor, crític i cantautor Miquel Pujadó fa uns anys definí en un article d’una manera molt encertada el Doctor Dropo: «És un dels cantautors més curiosos que s’han donat a conéixer darrerament» i afegia: «Imaginatiu i eclèctic, amant de les guitarres elèctriques i els jocs rítmics», en Pedroche ( i aquesta és una afirmació de la meua collita), confluïxen diverses influències que van des del blues i el jazz fins a la cançó d’autor.

Enguany Doctor Dropo ens oferix el seu cinqué treball discogràfic en solitari, Sempre que estaves sola (Microscopi). Un EP amb cinc cançons produït, mesclat i masteritzat per Vicent Tormo a l’estudi PepeGas record de Rafelbunyol i en el qual han col·laborat Pedro Alarcón al contrabaix, Jorge Medina a la bateria i Vicent Tormo a les programacions i els òrgans Hammon. La veu i les guitarres les ha posades Francesc Pedroche.

Estem davant d’un dels discos més personals i més cuidats en tots els sentits de Doctor Dropo. Les lletres, que en cert moment arriben a tindre una gran càrrega lírica, i la música són de la seua autoria.

Doctor Dropo partix de la cançó d’autor per acostar-se amb seguretat i ofici als diversos sons del pop-rock, del jazz i fins i tot del blues.

Francesc Pedroche és un gran instrumentista, un guitarrista excepcional que deixa una petjada brillant en cada tema.

És un lletrista capaç de crear cançons amb una gran sensibilitat lírica i emocional, però també de dotar-ne altres d’humor i d’una ironia afilada.

En aquest nou disc trobem cançons de ritme trepidant com ara Veig totes les flors i altres que ens inviten a entrar a l’univers personal de l’autor com ara la magnifica Sempre estaves sola, sense menysprear altres com Ara que, en aquests dos temes he trobat més madur i més segur el vocalista, i més intens i viu, més lluminós el guitarra.