SAL NEGRA

L’editorial de la comarca de la Safor Edicions del Sud ens oferix, en la seua col·lecció Paraules en silenci, el primer llibre de poesia del vinarossenc Manel Vallés i Arín, Sal negra.

Es tracta d’una col·lecció de cinquanta-cinc poemes inscrits en el realisme intimista on la intensitat lírica l’aporten majoritàriament vint-i-huit haikus. Uns haikus que venen a donar cohesió al llibre que conté a més vint-i-set poemes de vers lliure de temàtica diversa.

En Sal negra trobem poemes amb alguna crítica social o política, altres que ens detallen moments de la vida quotidiana de l’autor, poesia de l’experiència amb notes marcadament biogràfiques, així com la recreació d’instants que l’han colpit o de personatges que ha odiat o ha estimat intensament: «Encantadora, seductora, / xantatgista emocional, / controladora, manipuladora, / psicòpata de manual».

Poesia de línia clara, amb alguns moments transversals, vull dir on l’autor salta la frontera entre gèneres i ens brinda en forma de poema un microrelat, Àngel de la guarda.

Cada poema naix d’una necessitat vital de l’autor, la d’expiar un dolor, un greuge, la d’evocar un instant, un amic desaparegut, la de plasmar un paisatge per tal de preservar-lo entre les estrofes d’un poema de l’ànsia especulativa dels depredadors del ciment. O de denunciar el canvi climàtic, l’excés de burocràcia, l’alineació digital i el control que des de les xarxes exercix el poder sobre la ciutadania.

Hi ha en els poemes de Manel Vallés i Arín ironia i fins i tot sarcasme: «És que no llegeixen poesia / els nostres il·lustres magistrats?». També hi trobem grans dosis de tendresa, d’amor a la vida i de desencontres. Un desencontre bellíssimament descrit amb un gran estalvi de recursos estilístics en el poema Aquell dia.

Sal negra és un llibre honest, directe, amb una poesia senzilla que defuig deliberadament l’hermetisme, la pirotècnia verbal. Un llibre que naix d’una necessitat de comunicació. Vallés deixa oberta la porta de bat a bat perquè qualsevol lector s’aproxime i entre fins a la cuina del poema, on ell l’espera recomptant els grans d’un grapat de sal negra que té damunt la taula.