ELEGIA VORA MAR

L’escriptor i músic de Bonrepòs i Mirambell (l’Horta Nord) Manel Hurtado Juan publica, en Quorum llibres, la seua segona novel·la, Elegia vora mar. Un relat extens i intens que se situa dins del gènere negre i on l’autor ens va dibuixant diversos triangles, un de geogràfic, el que conformen el barri del Cabanyal, als Poblats Marítims de la ciutat de València, el llogaret del Mareny de Barraquetes, a la ciutat de Sueca, i Orà, a Algèria; un altre format per la memòria, la desmemòria i la interpretació falsa o interessada de la realitat; i un tercer afectiu, Agustí, la dona i el rellotger, que conformen els tres personatges de l’escenari del primer crim.

Hurtado escriu sobre l’emigració valenciana de principi de segle al nord d’Àfrica, de l’emigració africana a Europa de les darreres dècades, de les famílies trencades i amb ferides que no cicatritzen a pesar del temps transcorregut. De la por a l’altre, una por que ens encega i que fa que tendim a convertir en culpables dels grans mals que ens afecten els emigrants, els diferents, vull dir els mals de la delinqüència, la falta de perspectives laborals, els retalls en prestacions socials i fins i tot el terrorisme. La por també a convertir-nos en un vell xacrós i dependent quan encara sentim la necessitat de ser desitjats... De la por, ens acaba assegurant, hi ha qui trau rèdit i munta el seu petit negoci destruint les seues víctimes i les seues famílies sense importar-li més que els beneficis, uns guanys que acabarà balafiant de qualsevol manera.

Manel Hurtado, amb la perícia i paciència d’un vell rellotger, va muntant la maquinària del seu artefacte narratiu, obrint a poc a poc diversos escenaris que acabaran confluint i recreant una realitat bruta, cruel, obscena, però també tendra on renaixerà l’esperança sempre necessària per a continuar el combat diari.

En les pàgines d’Elegia vora mar trobem una llarga galeria de perdedors, individus que ensopeguen una i altra vegada amb la pedra de la desventura i el drama, i que a empentes i redolons van sobrevivint, una galeria on no falten psicòpates, poca-vergonyes, puters, borratxos, aprofitats i oportunistes de tota mena. Menció a banda mereixen els polítics corruptes que convertiren el barri del Cabanyal en una presa abellidora per a les aus rapinyaires de l’especulació urbanística, més pendents de les enquestes i dels colps d’efecte que d’una bona i honrada gestió dels recursos públics. Així com policies sense escrúpols capaços de crear falses proves i d’enviar innocents a la presó per tal de pujar en l’escalafó del cos.

En línies generals, per a Hurtado hi ha la bona gent, la mala gent i els ben intencionats que sense ni tan sols adonar-se’n són capaços de marranejar-ho tot. De bones intencions, ja ho sabem, l’infern n’està ple.

És aquesta una narració de trobada i retrobada, de vèrtexs que s’acaben unint al cap dels anys per a donar sentit a situacions que aparentment no en tenien, tancant capítols i obrint-ne alguns de nous.

Elegia vora mar és una novel·la que des del primer paràgraf demana amb insistència temps i atenció al lector. Un relat que l’autor pacientment ha anat teixint com un tapís complex, acolorit, que desprén una gran humanitat.