UN CRAC DE XIQUETA!

 

Venim al món nus, però no en sèrie com ninots idèntics trets d’una fàbrica, cadascú té les seues qualitats i els seus defectes. El nostre entorn més pròxim, la família, les amistats, l’escola, els mitjans de comunicació que es colen dins de les nostres llars, si el nostre comportament, la nostra personalitat des d’un inici no entren dins del marc d’allò que consideren normal, es veuen obligats a passar-nos per l’adreçador. La seua incomprensió ens pot arribar a destruir d’una manera o altra.

En la societat actual, on la mediocritat i la superficialitat marquen tendència, els ho posen difícil als individus intel·ligents, creatius, crítics i sensibles. Els tenen por. Eixa por fa que sovint les persones amb algunes qualitats fora del comú opten per adotzenar-se per tal de sentir-se acceptats pel grup. I fins i tot que decidisquen autodestruir-se d’una manera o altra.

Mercè Viana, una de les grans escriptores valencianes de llibres de contes i de poemes per a infants, junt amb J.A. Fluixà, Carles Cano, Teresa Broseta, Maria Jesús Bolta, Dolors Pellicer, Enric Lluch o Pepa Guardiola, ha sabut veure eixa por en la mirada d’un gran nombre de xiquets i xiquetes en la seua tasca com a mestra, però també en els seus papers de mare i d’àvia.

D’una manera entranyable, tendra i divertida ha escrit i publicat un relat en el qual ens en parla, Un crac de xiqueta!, editat per Voramar-Santillana en la col·lecció Jo llibre. Les il·lustracions a tot color han estat a càrrec de Laura Miyashiro.

Mercè Viana, amb un gran ofici i destresa, ha creat un personatge protagonista d’una gran precocitat a l’hora de parlar i de moure’s, Ximena. I ens detalla com desperta l’admiració però també temor entre els diversos membres de la seua família.

El relat és fluid i partix del realisme més quotidià per acabar amb un punt de fantasia.

Tot el món se sorprén de les coses que fa i diu la xiqueta. La seua curta vida i les seues qualitats desperten l’interés dels mitjans de comunicació locals, sempre a la recerca de novetats per tal de mantindre en tensió la seua audiència. Novetats que deixaran de ser-ho quan n’apareix una de nova per més ridícula que aquesta siga.

Tota la família està pendent de Ximena. Els seus moviments, les seues paraules, cada membre de la família les interpreta i les pren d’una manera diferent, els uns amb alegria, els altres amb preocupació. Tots no, una de les àvies sap el que realment està passant i en les darreres pàgines li ho revelarà a Ximena i als lectors.

Un crac de xiqueta! és una clara defensa de la individualitat, d’una educació oberta que tinga en compte el potencial però també les mancances dels xiquets i xiquetes.

És urgent i necessari que acceptem i que ens acceptem tal com som. Ens hi juguem la nostra felicitat, la nostra vida.