PARENTS LLUNYANS

 

Sovint em pregunte on són els límits entre la narrativa juvenil i la narrativa per a adults. Què les diferencia? Hi ha relats pensats per a un públic concret, en aquest cas els joves, que en realitat agraden a lectors de diferents edats, gèneres i nacionalitats, encara que siga com a simples entreteniments. N’hi ha altres que són editats en una col·lecció per a adults, els quals, per la seua temàtica, haurien de ser d’obligada lectura per als més joves.

Salvador Lauder (Carcaixent, Ribera Alta), poeta, narrador, agitador cultural i tantes altres coses, ha escrit una novel·la de ficció històrica d’una crueltat i d’una duresa terribles, pensada per a un públic adult. L’amenitat i claredat de la seua prosa, la tensió narrativa aconseguida i, sobretot, la seua temàtica han fet possible que fins i tot el jurat del XVIII Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent considerara oportú guardonar-la.

La novel·la porta com a títol Parents llunyans i l’ha editada Tabarca Llibres.

Salvador Lauder situa la història durant la dècada dels quaranta a Europa. Un continent immers en una guerra brutal. On els alemanys i els seus aliats lluiten contra diversos enemics externs, i on hi ha una guerra interna en què els nazis intenten desfer-se de tots aquells que consideren que embruten la puresa de la raça ària: jueus, gitanos, eslaus, però també els opositors polítics, els homosexuals i diverses minories religioses.

Salvador Lauder no ens parla del naixement i de l’ascens fins al poder absolut del nazisme i els seus líders. La guerra a Europa ha començat fa uns anys, els camps de concentració estan en ple funcionament. Som a les portes d’allò que es va anomenar la solució final. L’exèrcit alemany pareix indestructible, els seus comandaments, els seus soldats estan dopats amb Pervitin, una metamfetamina recomanada pel govern.

Som al camp de Dachau. En cada camp de concentració hi ha una orquestra de presoners. Els músics de Dachau, junt amb altres presoners, acabaran formant part d’un nou projecte secret del règim, realment maquiavèl·lic. La manera com aconseguiran canviar el seu destí uns homes que han estat destruïts com a humans, als quals només els resta com a única eixida la mort, servirà a l’autor per a crear un relat ple d’acció, lluita i esperança.

Huitanta anys més tard, el feixisme intenta seduir de nou la ciutadania europea. Ho fa utilitzant canals democràtics i sovint en nom de la llibertat. Té, com en els anys vint i trenta del segle passat, aliats polítics i còmplices econòmics importants. El seu objectiu, una vegada dins de les institucions, és buidar de contingut la democràcia, destruir els diversos equilibris entre els diferents poders que conformen l’estat de dret i imposar la seua idea totalitària del món.

En aquest sentit, en Parents llunyans Salvador Lauder ens alerta sobre on conduïx el feixisme i ens dona claus per a enfrontar-nos-hi. A més, ens deixa ben clares les diverses formes que a Europa prengué el feixisme, incloent-hi Espanya, on el feixisme mai no va ser derrotat en el camp de batalla i on és capaç d’adaptar-se amb gran facilitat als canvis com un camaleó.