BALADA DE LA FRONTERA

  

L’any 2020 va baixar notablement el nombre de llibres editats en valencià respecte a anys anteriors. No és cap secret. En el cas de la narrativa per a adults, els escriptors valencians a penes publicaren, encara que estic convençut que es passaren bona part del confinament escrivint, més que llegint. De novel·les, tan curtes com llargues, se n’editaren al voltant d’una dotzena. La majoria recolzades per una institució pública a través de l’obtenció d’un premi literari. Entre aquest escàs nombre de novel·listes, destaquen els noms de Manuel Baixauli, Francesc Gisbert, Vicent Usó, Rafa Gomar, així com les desaparegudes Isabel-Clara Simó i Carme Miquel. Com en tota regla, hi ha una excepció, la de l’escriptor de la ciutat de València Ivan Carbonell Iglesias, que va publicar en Bromera dues novel·les: La cançó del mag Merlí (Premi Isabel de Villena-Ciutat de València) i Balada de la frontera (Premi Enric Valor de Novel·la).

De la primera ja ens vam ocupar fa uns mesos, de la segona ho farem tot seguit. Però abans de continuar m’agradaria especular un poc, tot afirmant que aquest llibre haguera sigut del gust del mateix Enric Valor, perquè beu de la cultura popular que el de Castalla tant estimava.

Es tracta d’un relat situat en un temps històric, el del regnat de Jaume II a inicis del segle xiv, que transcorre en bona part a la frontera sud amenaçada pel regne nasrí de Granada i pel de Castella. Hi apareixen personatges històrics com ara l’almirall Roger de Llúria, però no és una novel·la històrica, sinó que entraria de ple en la narrativa fantàstica.

Aquests personatges històrics es barregen amb altres d’anònims producte de la imaginació de l’autor i amb uns tercers provinents de la rondallística tradicional europea i mediterrània, com ara la figura del jueu errant, les dones d’aigua, les bruixes negres, els dracs...

Ivan Carbonell ja ens ho va deixar clar en anteriors novel·les: sent una passió immensa per les llegendes celtes, eixe món de druides i de cavallers a la recerca del sant calze.

En Balada de la frontera, amb diversos elements, intenta crear un univers màgic, fantàstic per a recuperar, potenciar i eixamplar el nostre quasi oblidat. I ho fa d’una manera imaginativa i atractiva. Toni Cucarella ja ho va intentar amb Dones d’aigua, hòmens de fang (Bromera), o Vicent Andreu Navarro amb El secret del guerrer hongarés (Onada edicions), que no han tingut una continuïtat.

Ivan Carbonell, amb una prosa amena, escriu un relat que manté la necessària tensió narrativa, tot construint una història fantàstica plena d’imaginació i versemblança. Una novel·la amb escenes protagonitzades per diversos personatges, que encapçalen tres joves amics obligats a separar-se i que viuen cadascun aventures increïbles en diverses zones del Regne de València i les muntanyes d’Aragó.

Hi ha una profecia sobre el futur de la corona que ha despertat forces ocultes de la natura. S’inicia un combat entre el bé i el mal, els contrincants són individus poderosos i caldrà astúcia, màgia i valor per a restablir els equilibris trencats.

Però quin personatge mou els fils, teixix complicitats i s’oculta tot esperant el seu moment? Només escoltant la darrera estrofa de la balada de la frontera ho sabrem.