EL FOC I LA CENDRA

El saguntí Antoni Gómez és un escriptor que al llarg dels anys ens ha oferit una obra literària que ha tingut l’ésser humà i l’humanisme com a eix central. És un autor versàtil que ha conreat diversos gèneres literaris amb solvència, com ara la poesia, de la qual és un referent de la seua generació no suficientment valorat, la narrativa, la crítica literària i el periodisme d’opinió.

L’editorial benicarlanda Onada Edicions li va publicar el 2023 el llibre El foc i la cendra, amb un subtítol molt aclaridor: Dones creadores i tràgiques. En el seu moment vaig tindre la sort que Antoni Gómez m’elegirà com un dels lectors del que aleshores era l’original d’aquesta obra. Va ser una lectura àgil, entretinguda, fins i tot afegiria que didàctica i que convidava a la reflexió sobre el drama de ser dona, intel·ligent, sensible i creativa en una societat patriarcal misògina i dominada pel masclisme, que nega la llum femenina que podria il·luminar una societat presa per un poder amb un relat falòcrata.

Aquest no és un llibre que ens parla de les dones en general, sinó de dones amb noms i cognoms que d’una manera o altra van acabar malament a causa d’un sistema de valors erronis i tremendament injust. En total catorze dones, totes elles provinents del món occidental, anglosaxones, germàniques, eslaves, gales, hispanes, afroamericanes; poetes, cantants, ballarines, narradores... Des de Maria Tsvetàieva fins a Amy Winehouse.

És cert que Antoni Gómez s’ha centrat en els darrers cent cinquanta anys, quan tots sabem de la quantitat de dones artistes ocultes al llarg de la història, i que podia haver ampliat la tria a dones asiàtiques o africanes, però aquesta ha estat la seua elecció motivada per raons d’interés personal, i això li ho hem de respectar.

Cada dona té el seu capítol. Cada capítol té forma d’article literari, un petit assaig que va més enllà de l’assaig pel seu lirisme i pels elements més propis de la narrativa de ficció que l’autor empra d’una manera descomplexada.

Antoni Gómez, en aquests catorze articles, empra la fórmula atípica de no adreçar-se al lector sinó a la personatge protagonista, descobrint-li i redescobrint-li la seua vida, i ho fa amb un to confidencial, però amb tacte i tendresa. No defuig mai els esdeveniments que portaran la dissort a cadascuna de les protagonistes.

En el llibre hi ha una voluntat d’homenatge i de reivindicació, també de divulgació d’una vida i d’una obra que sovint han acabat sent oblidades o soterrades sota el mite que amb la seua figura s’ha creat.

Un llibre cosit amb fils rojos i violetes que pren partit per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i per fer justícia a les víctimes d’una llarga i vergonyosa ignomínia.