UMBILICAL

El poeta de Ferreries (Menorca) Damià Rotger Miró, en el seu darrer llibre de poesia, Umbilical (Nova Editorial Moll, 2023), ens parla de la figura mítica dels portadors d’estrelles, uns individus que «en una barca a rems i vela, acompanyen en el traspàs i porten la llum d’aquestes vides finides fins al lloc que el destí els ha procurat». Una figura en contraposició a la de Caront, que s’encarregava de portar les ànimes fins al món dels morts. El poeta assumix el paper de portador alhora que diu: «Que es foti Caront, la Mare la porte jo».

Damià Rotger Miró, davant de la malaltia, el maleït càncer, i la posterior mort de la seua mare es convertix per iniciativa pròpia en barquer, portador del cos sense vida de la mare, tot travessant la immensitat de l’univers, un cos que a poc a poc es convertix en llum, en estrella.

El poeta és el portador, el protagonista d’aquest viatge d’anada i tornada, un viatge intens cap a l’interior, ferit pel dolor que li causa la pèrdua i l’absència d’aquella a qui va estar lligat físicament a través d’un cordó umbilical, que el nodria en un ventre que fou llar i espai de creixement. En eixir al món i tallar el cordó físic, els va tornar a unir un altre cordó umbilical que ni la mateixa mort trencarà, el de l’amor.

Però el portador també és el cronista d’aquesta epopeia, ell és Ulisses i al mateix temps Homer, escriu en primera persona i la seua matèria primera són els seus sentiments i emocions.

Hi ha un trajecte d’anada i un altre de tornada, que comença amb la malaltia de la mare, continua amb la pèrdua i després amb el dol. El poeta assumix amb dolor l’absència. Té por que el pas del temps esborre o diluïsca en la boira de l’oblit l’ésser estimat.

Aquest viatge és un acte d’amor humil, senzill, un reconeixement a qui tant ha estimat. Un trajecte cap a la immensitat universal del seu interior, tot acceptant les diverses fases del procés del dol, el qual, com el mateix viatge, el farà madurar com a ésser humà.

Una Odissea on Menorca, la llar de tots dos, serà la seua Ítaca i a la qual el poeta retornarà sol i més savi, després d’haver situat la llum de la mare en el firmament.

Damià Rotger Miró ha escrit Umbilical contra la mort, en defensa de la memòria com a baluard de la vida, a favor de l’amor. Evoca una navegació plena d’esculls i de foscor, on l’enteresa pròpia i la llum del record de la mare el guien fins a bon port. Una llum que conservarà en el seu univers personal mentre visca. Ha mort el cos de la mare, però no la seua estima, ni pot morir l’amor, és un cordó impossible de trencar.