LA FONT
I el cònjuge de la veïna del número 1 del carrer dels Bonsais, als peus de la sepultura, féu construir una font i en la làpida va manar inscriure el següent epitafi:
Ací jauen les restes d’un ésser com l’aigua: incolor, inodor i insípid. El seu marit, després de vint anys de matrimoni, jura sobre la seua tomba no tastar l’aigua mai més.
La família s’ho va agafar molt bé. Els assidus del Bar de la Cantonada també.
Ací jauen les restes d’un ésser com l’aigua: incolor, inodor i insípid. El seu marit, després de vint anys de matrimoni, jura sobre la seua tomba no tastar l’aigua mai més.
La família s’ho va agafar molt bé. Els assidus del Bar de la Cantonada també.
***
EL COMENTARI
EL COMENTARI
S’havia fet tant a viure que mai no havia pensat que s’havia de morir.
Aquells que van anar al número cinc a presentar el condol a la viuda, no van poder deixar de comentar, a l’eixida, aquell l’aire de sorpresa que lluïa el rostre del finat.
Aquells que van anar al número cinc a presentar el condol a la viuda, no van poder deixar de comentar, a l’eixida, aquell l’aire de sorpresa que lluïa el rostre del finat.
(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada