I
Nàufrag a l’illot de la soledat,
lluny de totes les rutes de navegació,
noliege fràgils vaixells de paper.
II
Embarrancar en la nostàlgia,
deixar que es facen malbé els velams,
obligar-se a abandonar la recerca del port desitjat.
III
Mar d’esculls, buc nafrat,
vaixell a la deriva
amb l’esperança d’un colp de timó.
IV
No sé si es pot aturar la mar,
Potser que l’amor sí
Si aquest ens consumeix.
L’estandart, malgrat tot, oneja ben alt.
(Publicat a Poesia Noranta. Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1997)
Nàufrag a l’illot de la soledat,
lluny de totes les rutes de navegació,
noliege fràgils vaixells de paper.
II
Embarrancar en la nostàlgia,
deixar que es facen malbé els velams,
obligar-se a abandonar la recerca del port desitjat.
III
Mar d’esculls, buc nafrat,
vaixell a la deriva
amb l’esperança d’un colp de timó.
IV
No sé si es pot aturar la mar,
Potser que l’amor sí
Si aquest ens consumeix.
L’estandart, malgrat tot, oneja ben alt.
(Publicat a Poesia Noranta. Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1997)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada