V
A les hores de gebre
el batec d’un silenci adolorit.
Mar de fons.
VI
Les ones furtives del temps
intenten esborrar,
a la sorra de la memòria
el batec de les teues petjades.
VII
Invente el teu espectre
per no navegar en la nit
acompanyat sols pel dolor.
VIII
Les ones trencades de l’amor
amargament ens defineixen
com a sèpals d’una mateixa derrota.
IX
Quan s’apaivaga l’onatge s’entreveuen
les causes de tots els naufragis.
La quietud ompli de fòtils la platja.
X
Aconseguírem pujar i lliscar
Sobre l’ona més alta fins que
Vam caure fatigats damunt del coixí,
Filagarsa d’un batec, ara en la memòria.
(Publicat a Poesia Noranta (Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1997)
A les hores de gebre
el batec d’un silenci adolorit.
Mar de fons.
VI
Les ones furtives del temps
intenten esborrar,
a la sorra de la memòria
el batec de les teues petjades.
VII
Invente el teu espectre
per no navegar en la nit
acompanyat sols pel dolor.
VIII
Les ones trencades de l’amor
amargament ens defineixen
com a sèpals d’una mateixa derrota.
IX
Quan s’apaivaga l’onatge s’entreveuen
les causes de tots els naufragis.
La quietud ompli de fòtils la platja.
X
Aconseguírem pujar i lliscar
Sobre l’ona més alta fins que
Vam caure fatigats damunt del coixí,
Filagarsa d’un batec, ara en la memòria.
(Publicat a Poesia Noranta (Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1997)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada