III
Caminàvem plegats,
companys de senderes,
a la recerca del lloc màgic
on es perd el temps
escenari de la imaginació.
Caminàven, company,
i sovint em convertia
en espectador improvisat
del teu deambular
juganer i divertit.
Caminàvem, company,
i em converties sempre
en objectiu apassionat
del teu esguard.
Caminàvem, company,
només caminàvem.
Ara que has aparcat
a la vora del camí sense retorn
palpe un buit immens
al meu costat
i camine, camine company
amb tot el pes de la soledat al cor
cercant el lloc màgic
on es perd el temps
i es recuperen els comiats.
(Del poemari Camí sense retorn, editat dins del llibre col·lectiu Del camí. Quaderns Literaris. Germania, 1996)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada