dissabte, 13 de juny del 2009

EL CARRER DELS BONSAIS (Microcontes)


INTEL·LIGÈNCIA O INSTINT?


Pel Bar de la Cantonada solia vindre un individu, que vivia al número divuit desè, el qual es guanyava la vida escrivint novel·les barates. Sovint s’ajuntava a esmorzar amb el fuster, el propietari del local i un servidor. Era un personatge xarraire, ple d’acudits, al qual li agradava contar històries de la seua pròpia collita. La majoria de les vegades eren contes d’escriptors estrangers adaptats a les circumstàncies del moment, però de tant en tant ens narrava algun d’original. D’entre els de collita pròpia, en recorde un en especial per la seua ironia.
–La gosseta de Josep Maria Sorribes, un animal afectuós, espavilat de mena i magnífic caçador havia entrat en zel. Així que Sorribes, més content que unes pasqües, es va posar a buscar un gos de la mateixa raça que la cobrira. Un bell conegut li va parlar d’un mascle propietat d’un caçador d’un poble veí.
»Després d’haver contactat i haver arribat a un acord amb l’amo del gos, una vesprada es va decidir a anar a buscar el company ocasional de la seua gossa. Però el gos de cap de les maneres se’n volia anar amb ell, tot un estrany. L’escridassà l’amo, l’arrossegaren per terra, el lligaren de potes i li posaren un morrió per poder-lo pujar dalt del cotxe. En resum un drama per al pobre animal.
»Als pocs dies el dubte que si la gossa s’hauria quedat prenyada amb el disgust que duia el seu partenaire començà a preocupar el caçador. Així que per a curar-se en salut es va posar de nou en contacte amb el propietari del gos per tal d’emportar-se’l a casa per a una nova sessió.
»Va aparcar el seu cotxe a la porta, va trucar al timbre i en sentir l’animal la veu de Josep Maria Sorribes, es va posar a bordar, a donar salts i a bellugar la cu de pur content que estava. No caldre lligar-lo en obrir la porta del maleter l’animal s’instal·là tot solet.
»–Mira Josep Maria si el gos sap on va.
»–I encara diuen que no tenen coneixement aquests animalets.
D’aquests esmorzars en van eixir més contes. Si més endavant en recorde algun més, jo mateix, amb permís del seu propietari, us els narraré.

(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada