(Dia de Pasqua a la muntanya, dècada dels cinquanta del segle passat)D
En todo tiempo,
vida, sin embargo,
eres lo único que poseemos,
o puede que yerre
y seas tú nuestra propietaria,
pues sin ti, vida,
no somos sino la carcasa
que te contuvo.
En todo tiempo, vida
vida, sin embargo,
eres lo único que poseemos,
o puede que yerre
y seas tú nuestra propietaria,
pues sin ti, vida,
no somos sino la carcasa
que te contuvo.
En todo tiempo, vida
(D
En tostemps,
vida, però,
ets l’únic que posseïm,
o potser m’enganye
i ets tu la nostra mestressa,
ja que sense tu, vida,
no som més que la carcassa
que et va contenir.
En tostemps, vida.)
En tostemps,
vida, però,
ets l’únic que posseïm,
o potser m’enganye
i ets tu la nostra mestressa,
ja que sense tu, vida,
no som més que la carcassa
que et va contenir.
En tostemps, vida.)
(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada