(Un dia de Pasqua en el secà, Puçol dècada dels cinquanta del segle passat)E
De tanto en tanto,
trampas de la rutina
nos entretienen en la patraña
de una relación banal
con la existencia,
a la que, conscientemente,
no acabamos nunca de asumir,
aunque, de su mano,
quemamos todas las edades
del tiempo que nos ha tocado vivir.
De tanto en tanto,
trampas de la rutina.
De tanto en tanto,
trampas de la rutina
nos entretienen en la patraña
de una relación banal
con la existencia,
a la que, conscientemente,
no acabamos nunca de asumir,
aunque, de su mano,
quemamos todas las edades
del tiempo que nos ha tocado vivir.
De tanto en tanto,
trampas de la rutina.
(E
De vegades
paranys de la rutina
ens retenen en la falòrnia
d’una relació banal
amb l’existència,
la qual, conscientment,
no arribem a assumir mai,
però, de la seua mà,
cremem totes les edats
del temps que ens pertoca.
De vegades,
paranys de la rutina.)
paranys de la rutina
ens retenen en la falòrnia
d’una relació banal
amb l’existència,
la qual, conscientment,
no arribem a assumir mai,
però, de la seua mà,
cremem totes les edats
del temps que ens pertoca.
De vegades,
paranys de la rutina.)
(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada