(De dinar amb els companys de faena, Puçol dècada dels cinquanta del segle passat)F
Morir es, finalmente, un encuentro penoso
con el país inescrutable del vacío,
la hora de la resolución de los enigmas,
el encuentro con la verdad absoluta.
Morir es el peaje, el impuesto
que hemos de pagar por la vida.
Ojalá la vida fuera
como un álbum de fotografías
donde reposan congelados los instantes
para ser escogidos, vividos nuevamente
y olvidar de esa forma los adioses.
Morir es el peso de una lápida
sobre mis sueños.
Morir es, finalmente, un encuentro penoso
con el país inescrutable del vacío,
la hora de la resolución de los enigmas,
el encuentro con la verdad absoluta.
Morir es el peaje, el impuesto
que hemos de pagar por la vida.
Ojalá la vida fuera
como un álbum de fotografías
donde reposan congelados los instantes
para ser escogidos, vividos nuevamente
y olvidar de esa forma los adioses.
Morir es el peso de una lápida
sobre mis sueños.
(F
Morir és, a la fi, un penós encontre
amb el país inescrutable del buit,
l’hora de la resolució dels enigmes,
la trobada amb la veritat absoluta.
Morir és el peatge, l’impost
que hem de pagar per la vida.
La vida tan de bo fóra
com un àlbum fotogràfic
on reposen instants congelats
per a ser triats, viscuts de nou
i així oblidar-se dels adéus.
Morir és el pes d’una llosa
sobre els meus somnis.)
Morir és, a la fi, un penós encontre
amb el país inescrutable del buit,
l’hora de la resolució dels enigmes,
la trobada amb la veritat absoluta.
Morir és el peatge, l’impost
que hem de pagar per la vida.
La vida tan de bo fóra
com un àlbum fotogràfic
on reposen instants congelats
per a ser triats, viscuts de nou
i així oblidar-se dels adéus.
Morir és el pes d’una llosa
sobre els meus somnis.)
(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)
Em llegeixo en veu alta els tres últims poemes que publiques al "Quadern dels Torsimanys". Tot i que la traducció al castellà és impecable, m'agrada més el seu so en català o valencià, com tu en diguis. No és, naturalment, una qüestió de preferències liqüistiques d'origen emocional. M'agraden ambdós idiomes ja que ells no són culpables dels tripijocs polítics. De petita em creia que era una sola llengua la que parlava amb els meus pares catalans i amb els veins aragonesos...un dia vaig tenir consciència de que eren codis d'expressió diferents.
ResponEliminaAmb afecte, Manel.
Hola Manel, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Ara faig l’inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En breu us passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com
ResponElimina