LLUITA ENTRE EROS I TÀNATOS A LA DARRERA NOVEL·LA DE RAMON PASTOR

En els inicis d’un segle agitat per la lluita entre les idees obsoletes del passat i una ideologia moderna filla de la revolució francesa, en una petita ciutat, Alacant, que basa la seua economia i per tant la seua supervivència en el comerç portuari, Ramon Pastor situa els fets que relaten la seua darrera novel·la, El metge de la Inquisició (Editorial Barcanova, Barcelona, 2009). Es tracta d’una narració històrica que es desenvolupa sobre tres eixos: la febre groga que pren la ciutat l’any 1804 i que crea un escenari dantesc; les activitats de la inquisició per mantindre el seu poder i continuar realitzant la seua tasca de neteja d’elements rebels que posen en dubte els dogmes de l’Església; i l’intent d’implantar una lògia francmaçònica a la ciutat. Sobre aquest tres eixos Pastor desenvolupa per una banda una trama de traïció: el parany que amb enginy un element de la Inquisició, Andreu Sotorra, crea i para per atrapar els membres de la incipient lògia; per una altra banda, la narració d’una bella història d’amor, la qual serà l’encarregada de tancar la novel·la; i finalment el relat enigmàtic d’un botxí de la Inquisició de personalitat contradictòria, Carmel Seisdedos, que a més ens farà de guia per les cambres de tortura i per la torturada ideologia que mou a actuar els inquisidors.
D’entre les diferents històries que transcorren en l’escenari adolorit i miserable de la ciutat, la que més m’ha interessat personalment, que no per això han deixat d’interessar-me la resta, ha estat aquella on el protagonista apareix exercint de metge de la Inquisició, és a dir quan nit rere nit visita les masmorres per a curar el botxí i escolta la confessió secreta dels fets pels quals s’ha d’enfrontar a una condemna a mort. En aquest apartat trobem el Ramon Pastor més intel·ligent, més mesurat i amb més capacitat de seducció sobre els lectors.
La prosa emprada és senzilla, directa i amena. Pastor fuig de falsos lirismes i de pirotècnia verbal sobrera i la seua escriptura està sustentada sobre elements descriptius i de diàleg, però no per això és exempta de moments de reflexió per part de la veu narrativa i, també, per part dels diversos personatges sobre els fets que viuen i la situació històrica que pateixen.
Ramon Pastor és un escriptor tossut i ambiciós, sense aquestes dues característiques de la seua personalitat crec que li haguera estat gairebé impossible submergir-se en un projecte tan extens, costós i carregat de dificultats com aquest. Un projecte per al qual, com qualsevol escriptor de novel·la històrica, ha hagut d’investigar i documentar-se prèviament per a una vegada digerides totes les dades i sense que aquestes acaparen el protagonisme de la novel·la (en aquesta qüestió és on ensopeguen i fracassen un gran nombre d’autors), crear un seguit de rierols narratius que lentament aniran confluint per tal de donar cabal i força a tota la narració.