UNA LECTURA DE CARAVANA DE MAR ENLLÀ

(Antoni Matutano)

Antoni Matutano i Ballester ha estat un poeta amb una obra escassa (va publicar l’any 1995 Mites d’engany –Lindes Quaderns de poesia, 1979–, Quatre poemes en el Suplement Literari de la Societat Castellonenca de Cultura l’any 1983 i va participar en el llibre Homenatge a Joan Brossa l’any 1993) i una veu amb ecos d’alguns dels poetes valencians més destacats de la generació dels setanta: Marc Granell, Josep Piera, Jaume Pérez Muntaner, Pere Bessó, Gaspar Jaén, però sobre tots els altres Salvador Jàfer.
Només la seua mort a finals de la dècada dels noranta ens ha privat als lectors de poesia de poder gaudir d’una obra que amb el temps potser hauria arribat a tindre una gran solidesa i un timbre personal.

Caravana de mar enllà (Germania serveis gràfics, Alzira 1995) és el llibre més conegut d’aquest poeta nascut a Almassora l’any 1955. Es tracta d’un recull de vint poemes escrits en diverses contrades entre els anys 1980 i 1993. Es troba dividit en tres parts. La travessada, amb cinc poemes de vers lliure on destaca el magnífic El bram del soldat («Driss, el meu company, tampoc no sabia nadar, / s’ha mort fa poc, i tinc por, pare, molta por. / A Driss, company de camarot, / me l’estimava pels brins d’herba-sana / perduts als llavis, pels bessos de gesmil / cantant cançons de terres llunyanes, / per l’entrecuix d’algues perfumades de sal...»).
La segona part, El somni del mariner, transcriu les sensacions i les emocions sentides i viscudes al llarg d’un viatge pel desert del nord d’Àfrica, la llum, el paisatge sonor i el paisatge visual del qual emmarca la força d’un amor intens, carnal i poderós «fressat pel vent, entre embats / d’arena i dies de seda, / quan el desig aboca algues / a les platges de la ment». Està escrit com l’anterior en versos lliures, en alguns dels quals, en un notable exercici d’intertextualitat, manlleva estrofes i versos sencers a Gaspar Jaén: «que cap ser estimat no envellirà amb nosaltres» i a Salvador Jàfer: «Som soldats del Misteri, Amants folls de l’Atzar / Herois de Solitud, Espills del déu Instant. / I sempre estem buscant Companys per al Viatge». De Jàfer pren a més la passió pel desert, per la sensualitat, per les imatges diàfanes d’un món i d’una cultura de què també se sent una mica part, així com pel gust per la poesia andalusí que el de la Vall d’Albaida ha sabut reinterpretar i fins i tot m’atreviria a dir que reinventar.
I finalment, El retorn, formada per cinc poemes de vers llibre i on assistim a l’esclat del desencant i la ràbia que ofega el poeta víctima del desamor i de l’exili forçat del país on va trobar i gaudir la passió amorosa i la felicitat.
Un poemari carregat d’imatges suggerents que ve a informar-nos que quan ens pren el desig s’encén una flama que ens ompli de goig, però que en consumir-se ens pot deixar nafres que ens neguen de dolor.